Una creença de la meva tutora...

Avui, després del pati, li he proposat a la meva tutora treure els blocs de fusta perquè juguessin i treballassin els nens amb ells.

Aquests blocs de fusta m'agraden molt perquè els hem tractat en l'assignatura de Pensament lògic matemàtic i provoquen moltes experiències i descobertes en els nens, com ara: toquen la fusta, diferents textures, es relacionen amb les formes geomètriques, aprenen els colors, fan classificacions i agrupacions, ja siguin per colors, per formes, per mides, etc.

Així doncs, aquest mati, com he dit abans, quan hem tornat a classe després del pati, li he dit a la mestra que si els podíem treure els blocs de fusta perquè crec o penso que als nens els agraden molt i que gaudeixen a la mateixa vegada que aprenen, però la tutora em va contestar que si jo volia, els podien treure però que a ella no li agradaven massa perquè pesen molt per a ells, perquè se'ls tiren a la cara, perquè els tiren al terra, perquè es barallen quan només han passat dos minuts...i un sense fi més de "perquès" que jo no entenia molt bé.

Tanmateix, he aconseguit el meu propòsit i hem tret els blocs de fusta. I he de dir que els nens han gaudit d'una bona estona, no ha hagut cap baralla, han jugat tots junts fent torres i compartint experiències, fent classificacions i agrupacions, etc.

A més a més, abans de començar a jugar jo els havia recordat una sèrie de normes que havíem de seguir, com ara: que els blocs no es tiren al terra ni als companys, que no havíem de barallar-nos, que podíem jugar i fer torres, i allò que és més important: HAVÍEM DE COMPARTIR, perquè si compartim, som més solidaris.

He de dir que hem passat tots una estona molt entretinguda, en la quals els nens han jugat lliurement, sense que cap adult es fiqués en els seus experiments. Després, quan hem acabat, hem recordat les formes geomètriques, els colors així com també hem tingut moment per fer una assemblea i contar-nos entre tots, per torns, el que havíem fet: alguns havien fet torres, altres una casa, altres una moto, i fins i tot, una nena havia fet un sol!.

En definitiva, hem fet una activitat que des del meu punt de vista, ha estat molt enriquidora per a tots, i a mi m'ha servit per trobar una creença de la tutora que a més a més, estava equivocada i que per pensar així, no feia una activitat que per als nens és molt completa.

Per últim, he de dir que quan hem acabat l'activitat i abans de sortir al menjador, la mateixa tutora m'ha dit o reconegut que ella estava equivocada i que ha estat molt bé organitzada, ja que ella sempre intentava dirigir als nens, o els cridava massa, però que no havia pensat mai en deixar-los jugar lliurement i que per tant, potser això havia estat la seva equivocació.

Per tant, com a conclusió, la tutora tenia una creença equivocada que la tallava el fet de fer una activitat i tanmateix, jo tenia la creença de què els nens treballarien bé i compartirien els blocs de fusta, a la mateixa vegada que farien un aprenentatge funcional i significatiu i gaudirien d'una bona estona.

Estic molt content amb el resultat!