Comparació de diversos tipus de jornades

Hem intercanviat entre els companys que estem fent pràctiques una jornada típica d'un dia i a continuació exposaré les diferències que trobo amb un dia típic a la meva escoleta, així com també exposaré aspectes que m'agradaria que es fessin al meu centre i que podrien millorar el dia a dia:

Amb n'Úrsula, que està fent les pràctiques a Ca'n Cantó, en la classe de "els grossos 2" (2-3 anys), en primer lloc i referit als espais, he vist que a la seva escoleta, han de compartir els banys entre les aules  i si per un costat em sembla una bona idea perquè així els nens poden compartir experiències i els nens poden aprendre a ser autònoms entre ells gràcies a l'observació (els més petits aprendran dels majors), també he de dir que em sembla una mica incòmode ja que ajuntar en un bany tanta quantitat de nens pot crear moments d'angoixa tant per a ells com per a nosaltres, ja que quan els nens han d'esperar el seu torn es posen molt nerviosos perquè sempre volen ser els primers.

De totes maneres, després de preguntar a Úrsula si és difícil de dur la situació, em va dir que no, que com els nens ja ho saben, ho prenen com a una rutina i ho duen molt bé, i fins i tot comparteixen tot el que hi ha dins del bany. Per tant és altre forma de realitzar els hàbits d'higiene i control d'esfínters diferent al meu cas i, encara que em sembla més incòmode, potser que quan ja has treballat així, t'acostumes i no genera tants problemes com jo penso.

Altre aspecte que em sembla interessant és el fet de tenir una caixa on és el "pato quac", un peluix que parla als nens i els ajuda a fer tasques com passar llista o mirar el temps meteorològic.

Em sembla una molt bona idea de tenir un ordre dins l’aula, ja que aquest peluix és qui decideix quin serà el capità del tren, o l’estela del dia. Així, he de dir que a la meva classe no es segueix cap criteri perquè un nen surti a passar llista o mirar el temps, i tots tots els dies es produeixen disgustos, plors i baralles perquè la meva tutora sempre pregunta qui vol ser el que faci el taulell d’assistència i com és lògic tots ho volen ser, creant així cada matí moments d’angoixa fins que s’elegeix a un dels nens que farà totes aquestes activitats.

Per tant, amb aquesta pràctica i tal i com he parlat amb n’Úrsula, sempre hi ha un ordre a l’aula i es respira un bon ambient, al contrari que en la meva classe que cada matí és un suplici perquè els nens cada dia es barallen.

També he de dir que he intentat traslladar aquesta idea a la meva tutora de pràctiques, però una vegada més, no m’ha escoltat, ja que sempre sembla que es nega a fer qualsevol canvi que pugui acabar en un millora en tots els sentits.

En tercer lloc, també m’agrada el fet del moment de rentar-se les dents. Penso que és una bona manera perquè els nens vagin interioritzant els hàbits d’higiene, i m’agradaria molt que els nens ho fessin al meu aula, però després de parlar-lo també amb la meva tutora, em va dir que ja ho va fer fa molt de temps però els nens es tacaven massa i que no la mereixia la pena. Una vegada més, totes aquestes situacions em decepcionen perquè espero que si algun dia sóc mestre, sempre escolti totes les noves propostes i no em quedi assentat en un espai i temps inamovible.

En quant a l’autonomia dels nens, he de dir que estem al mateix nivell ja que els nens saben posar-se i llevar-se les sabates ells tots sols, així com van al bany sols i mengen i agafen els coberts sense cap problema. Per tant, en aquest punt sí que estic content perquè si que s’aconsegueix treballar l’autonomia amb èxit.

Altra bona pràctica que trobo a faltar és el moment de la representació després de fer psicomotricitat. Encara que s’ho he demanat moltes vegades a la meva tutora, aquesta sempre em diu que no ho considera necessari, però hi ha hagut vegades que he fet jo tot sol la sessió de psico i els nens, quan acaben i els pregunto que què han  fet a psico, els agrada moltissim contar tot allò que han fet i que han sentit. Aquesta és una pràctica que hauríem de fer sempre, però com que a ella no li agrada, no es fa, així com tampoc fem una representació amb dibuixos ni plastilina, i penso que aquesta seria una molt bona manera d’expressar-se els nens.

Aquesta forma de treballar ja la vaig veure l’any passat al Col·legi de l’Urgell, a Sant Josep, i he de dir que els nens gaudeixen molt d’aquesta representació ja que se senten escoltats i això és fonamental per a ells.

Pel que fa als control d’esfínters, com hem pogut veure, seguim les mateixes rutines, així doncs, no trobo cap diferència entre ambdues escoles.

Per últim, en quant a l’acomiadament, també trobo que treballem igual, ja que és el moment en què els pares venen a recollir als seus fills i s’intercanvien informacions importants de la jornada entre els pares i la mestra

Altra jornada d'altra companya és la de Marta,  Escola Mafalda. Classe de 2-3 anys.

Després de parlar amb ella, he arribat a la conclusió que no hi ha quasi diferències amb la meva joranda, ni en quant a horaris ni espais ni materials.

Així, en quant als horaris, rutines, etc, entren a la mateixa hora que al meu centre, i es fa joc lliure, igual que nosaltres. Després es fa l’assemblea i es passa llista.

En quant a les rutines, seguim les mateixes: rentar-nos les mans, controls d’esfínters, hàbits d’higiene en general.

En quant al temps, per exemple, a l’hora de fer psicomotricitat, que nosaltres la fem els dimarts i els dijous, nosaltres la fem de 10.00 a 11.00 ja que després fem el control d’esfínters i sortim al pati.

De la mateixa manera que n’Úrsula, fan representació després de fer la sessió de psico, al contrari que nosaltres que no la fem mai.

En quant als materials, pràcticament tenim els mateixos: construccions, puzzles, castells, animals, etc.

I en quant als espais, després d’haver anat a veure la seva escoleta, he de dir que el nostre centre és més espaiós i amb més lluminositat. Per exemple, al pati, na Marta ens parla d’un arener i nosaltres en tenim quatre i a més a més molt espaiosos.

Per últim, trobem el ritual de sortida, en el qual, na Marta fa una assemblea per parlar del que han fet en el dia i el que ha succeït. Aquesta em sembla una bona idea ja que els nens tornen a interioritzar el que han fet i es practica l’escolta activa entre tots nosaltres. Aquesta pràctica no em sembla una mala idea, però també m’agrada com ho fem nosaltres: tornem del menjador, fem el control d’esfínters, els hàbits d’higiene, una estona de joc lliure i llevem la foto de cadascú del taulell d’assistència.

Altra jornada és la de Tànit, que es troba fent les pràctiques a Can cantó. Aula dels Grossos 1 (2-3 anys).

Igual que n’Úrsula i jo, fem l’escola matinera de 7.30 a 9.00 per després ajuntar-nos tots els nens a un mateix aula fins que arriben les 9 del matí i comença l’arribada dels nens i cadascú se’n va a la seva classe.

Després se’n van al menjador com nosaltres, i després és el moment de l’assemblea.

Un fet que m’ha cridat l’atenció ha estat que segons na Tànit, si els nens estan molt nerviosos un dia, no fa l’assemblea. Això no em sembla una bona pràctica ja que, si treballem així amb els nens...com aprendran les normes? I les rutines? I els diferents hàbits tan necessaris per a ells?

Pel que fa a l’autonomia dels nens, també segons na Tànit, com els nens es posen nerviosos, la tutora els lleva i els posa els mitjons i les sabates a l’hora de fer la sessió de psico. Ni la Tànit ni jo estem d’acord amb aquesta forma de fer feina, ja que pensem que inculcant als nens bones maneres i bones rutines, podem crear éssers autònoms i independents. Però es veu que aquesta tutora es ve sobrepassada per determinades situacions i no sap com solucionar-les.

Per tota la resta, la seva jornada no es diferencia massa de la meva: després se’n van a la classe a fer activitats, al menjador, realitzen els hàbits d’higiene i es preparen per l’acomiadament.

Altra jornada és la de  Paula Tur. Escola de Cas Serres. Les maraques (2-3 anys nouvinguts), que fa les pràctiques en la mateixa escola que jo. 

Al tractar-se del mateix centre que el meu, he de dir que seguim un horari idèntic pràcticament en tots els sentits, exceptuant, òbviament moments com la sessió de psico, que ella fa els dilluns i els dimecres.

Tant els seus nens com els meus, s’ajunten a la meva classe amb la meva tutora, i després cada nen se’n va, a les 9.00 del matí, a la seva aula per a la rebuda dels infants.

Després ve l’esmorzar, els hàbits d’higiene, diferents activitats, pati, altra vegada activitats, menjador i per últim l’acomiadament.

Sí que he de dir que com la seva tutora és la directora, pràcticament està ella tota sola a l’aula quasi sempre, i duu el pes de la jornada del dia. Aquest aspecte em sembla dolent en el sentit de què estem en pràctiques i no hauríem d’estar amb els nens tots sols, però la directora així ho ha decidit i no podem fer res. Per altra banda, crec que així na Paula aprendrà més i sabrà com solucionar molts conflictes, ja que al menys, ella té una actitud molt activa envers els nens, no com jo que tinc una actitud totalment passiva perquè la meva tutora no em deixar fer res.

Per tant, en quant a la jornada de na Paula, no trobo moltes diferències ja que pràcticament fem el mateix. A més a més, hem de pensar que les nostres tutores duen 25 anys al mateix centre i fan sempre el mateix i de la mateixa manera, sense  cap canvi i amb una actitud molt tradicional.