Una creença de la meva tutora...

Avui, després del pati, li he proposat a la meva tutora treure els blocs de fusta perquè juguessin i treballassin els nens amb ells.

Aquests blocs de fusta m'agraden molt perquè els hem tractat en l'assignatura de Pensament lògic matemàtic i provoquen moltes experiències i descobertes en els nens, com ara: toquen la fusta, diferents textures, es relacionen amb les formes geomètriques, aprenen els colors, fan classificacions i agrupacions, ja siguin per colors, per formes, per mides, etc.

Així doncs, aquest mati, com he dit abans, quan hem tornat a classe després del pati, li he dit a la mestra que si els podíem treure els blocs de fusta perquè crec o penso que als nens els agraden molt i que gaudeixen a la mateixa vegada que aprenen, però la tutora em va contestar que si jo volia, els podien treure però que a ella no li agradaven massa perquè pesen molt per a ells, perquè se'ls tiren a la cara, perquè els tiren al terra, perquè es barallen quan només han passat dos minuts...i un sense fi més de "perquès" que jo no entenia molt bé.

Tanmateix, he aconseguit el meu propòsit i hem tret els blocs de fusta. I he de dir que els nens han gaudit d'una bona estona, no ha hagut cap baralla, han jugat tots junts fent torres i compartint experiències, fent classificacions i agrupacions, etc.

A més a més, abans de començar a jugar jo els havia recordat una sèrie de normes que havíem de seguir, com ara: que els blocs no es tiren al terra ni als companys, que no havíem de barallar-nos, que podíem jugar i fer torres, i allò que és més important: HAVÍEM DE COMPARTIR, perquè si compartim, som més solidaris.

He de dir que hem passat tots una estona molt entretinguda, en la quals els nens han jugat lliurement, sense que cap adult es fiqués en els seus experiments. Després, quan hem acabat, hem recordat les formes geomètriques, els colors així com també hem tingut moment per fer una assemblea i contar-nos entre tots, per torns, el que havíem fet: alguns havien fet torres, altres una casa, altres una moto, i fins i tot, una nena havia fet un sol!.

En definitiva, hem fet una activitat que des del meu punt de vista, ha estat molt enriquidora per a tots, i a mi m'ha servit per trobar una creença de la tutora que a més a més, estava equivocada i que per pensar així, no feia una activitat que per als nens és molt completa.

Per últim, he de dir que quan hem acabat l'activitat i abans de sortir al menjador, la mateixa tutora m'ha dit o reconegut que ella estava equivocada i que ha estat molt bé organitzada, ja que ella sempre intentava dirigir als nens, o els cridava massa, però que no havia pensat mai en deixar-los jugar lliurement i que per tant, potser això havia estat la seva equivocació.

Per tant, com a conclusió, la tutora tenia una creença equivocada que la tallava el fet de fer una activitat i tanmateix, jo tenia la creença de què els nens treballarien bé i compartirien els blocs de fusta, a la mateixa vegada que farien un aprenentatge funcional i significatiu i gaudirien d'una bona estona.

Estic molt content amb el resultat!

A la meva escola no n'hi ha establert un Pla d'Acollida.

" L'acollida és una actitud col·lectiva. No hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor". Francesc Carbonell (2006). 

Després de parlar tant amb la directora del centre com amb la meva tutora de pràctiques, he de dir que el centre no té previst un pla d’acollida als infants. Segons elles, tenen previst el període d’adaptació que s’assimila al pla d’acollida, però com a tal, no en tenen.

En l’entrevista que els vaig fer em varen dir que no hi ha pla d’acollida perquè no hi ha nens nouvinguts, ja que tots comencen des del nivell 1 fins el 4, o quan es tracta del nivell 3 que són els alumnes nouvinguts al centre, tots entren junts en la mateixa data.

Per tant, segons elles, tots els nens es coneixen a la mateixa vegada i no és necessari un pla d’acollida.

En aquest sentit, he de dir que crec que seria necessari tenir un bon pla d’acollida, encara que fins ara (sempre segons elles) no hagi estat necessari. Per què penso o faig aquesta afirmació? 

Doncs, dic això perquè penso o sento que l’acollida sempre l’hem de tenir prevista, ja que es tracta més d’una actitud que d’uns protocols d’intervenció, ja que quan arribem a un lloc per primera vegada, ens hem d’implicar tota la comunitat educativa, hem d'actuar amb coherència. És a dir, quan arriba algú al nostre centre, i més quan han de parlar en altre idioma que no és el seu (com ara, el català), no només li hem de fer sentir-se bé dins l’aula o en determinats llocs com per exemple al pati, sinó que s’ha de sentir bé en qualsevol context i amb qualsevol persona, i allò que és més, això ho haurem de tenir en compte no només a l’escola sinó en tots els àmbits de la vida diària.

D’aquesta manera estarem fomentant aspectes tant importants com la solidaritat, la democràcia i la tolerància, és a dir, aprendrem a acceptar als altres tal com són. És obvi que quan coneixem a algú per primera vegada i hi ha una part que no ens agrada, intentem canviar-lo, però, doncs, serà la mateixa persona? Serà la persona que hi havíem conegut?

Per altra banda, penso que el tema de l’acollida és molt important perquè si ho pensem bé, un professor pot canviar el destí d’una persona amb la seva actitud i la seva forma de ser. Si deixem que els nens desenvolupin la seva autonomia, si els deixem lliures per prendre les seves decisions, si els deixem que resolguin per ells mateixos els seus conflictes, crearem éssers autònoms, amb un grau elevat d’autoestima i autoconfiança que els ajudarà a desenvolupar-se millor al llarg de la seva vida en una societat cada dia més difícil de tractar.

En definitiva, penso que hem de tenir una actitud acollidora, d’obertura cap a l’altre, de facilitació del procés d’adaptació a aquells que arribin de noves a un lloc totalment desconegut per a ells, i aquesta tasca s’haurà de dur a terme en unes condicions de col·laboració i coordinació entre tota la comunitat educativa: família, escola, nens i l’entorn. 

Reflexió sobre el mòdul 3

Quines idees estan presents a les jornades del centre on estic fent les pràctiques?

Què no s'hi reflecteix i enyoro que hi fos? 

Què no es reflecteix però penso que està bé que no hi sigui? 

En primer lloc i en quant als espais, he de dir que treballem per racons, i això em sembla una bona manera de fer feina ja que es formen diferents agrupaments de nens així com es té en compte la heterogeneïtat dels nen, és a dir, que es respecta el ritme i la personalitat de cadascú. 

A més a més, la meva aula és un espai molt lluminós, igual que la resta de les aules, ja que totes tenen accés al pati i a través de les grans finestres entra molta llum, creant un ambient molt acollidor. 

Pel que fa als materials, he de dir que hi ha molt i de molt bona qualitat, a la mateixa vegada que es comparteixen objectes estructurats amb quotidians, com per exemple, ampolles de plàstic, taps, rotllos de paper higiènic, i instruments musicals fets per nosaltres mateixos. 

I respecte al temps, és on veig més mancances ja que la meva tutora és molt nerviosa i sempre sembla que va molt neguitosa, amb molta presa, sense tenir en compte els ritmes més lents d'alguns infants. 

Així doncs, penso que els tres aspectes haurien d'estar relacionats i per a jo, no ho estan, per tant, de què ens serveix un bon espai, uns bons materials sense que hi hagi un bon temps, un temps adient per a cada nen? 

Si ho pensem bé, encara que tenim un aula molt espaiós, amb molta llum, amb molts racons que ofereixen moltes activitats i noves descobertes, a l'igual que la gran varietat de materials, no ens serveix de molt si no tenim en compte els diferents ritmes dels infants.

Per tal que se m'entengui millor, posaré un exemple: estem al racó de la natura plantant llavors en ampolles de plàstic i hem de posar cotó i les llavors avall per després ficar aigua. Com que tot ha de seguir un temps establert per la mestra, encara que l'espai és perfecte i els materials són adients, hi ha un moment en el qual alguns nens han acabat la seva tasca i com es posen a fer altres coses, la tutora es posa també nerviosa i acaba l'activitat per ells, tallant així la descoberta i experimentació de cada nen.

 Així, si és una activitat enriquidora, motivadora, en la qual els nens estan gaudint...Per què els hem de tallar la seva creativitat? Per què no els deixem lliures?

Podem veure com pren força una frase que ens va dir Malaguzzi: " els nens tenen 100 formes d'explicar-nos les seves coses, i nosaltres, els adults, els tallem 99".

Per altra banda he de dir que m'agradaria parlar aquests aspectes amb la meva tutora, i ho intento, però no és una persona molt reflexiva ni admet crítiques, sinó que mai escolta. Ella pensa que és imprescindible pel centre i que tot ho fa bé, per tant, talla moltes vegades als nens perquè té presses per fer les coses, i quan intento donar el meu punt de vista, no m'escolta.

Això és una cosa que enyoro molt, l'autocrítica, reflexionar amb un mateix i escoltar altres opinions que segur que ens donen altres punts de vista i ens enriqueixen com a persones.

Per altre costat, també penso que tal i com ens diu la lectura, si una activitat ha estat molt motivadora, hauríem de repetir-la però introduint canvis que la enriqueixin. Així, una vegada que vàrem acabar de plantar les llavors, no hem fet res amb elles en una setmana, i penso que podríem haver dit als nens que les podíem regar, que podríem veure els canvis que s'estan donant ( ja que algunes ja s'estan obrint) i tanmateix, després de consultar amb la tutora que podríem fer coses amb els nens i les llavors, em va dir que havíem d'esperar una setmana més perquè es vegin millor els canvis.

Amb això no estic gens d'acord ja que penso que els nens no només han de veure grans canvis, sinó que per a jo, és molt important que vagin veient tot el procés perquè prenguin consciència d'ell. Així és com l'aprenentatge serà significatiu i funcional.

Puc fer alguna cosa sobre aquest tema? Podria parlar més amb la mestra? Aquestes són preguntes que em faig diàriament però no aconsegueixo trobar una resposta perquè molts dies em sento com un vertader intrús dins l'aula, com si el fet d'estar jo li posés més nerviosa si cau.

Per tant, per acabar amb aquesta reflexió, he de dir que estic molt content amb moltes actuacions de la meva tutora, però també hem de reflexionar sobre algunes: Què passaria si féssim les mateixes activitats però d'altres maneres? Hem d'intervenir tant com ho fa la mestra? Deixem així que els nens es sentin protagonistes de les seves descobertes?

En definitiva, penso que els adults hem d'estar al costat dels nens per si ens necessiten, però si  no és així, els hem de deixar llibertat perquè ells mateixos resolguin els conflictes que se'ls vagin plantejant, i això és el que m'agradaria parlar amb la meva tutora de pràctiques, però cada dia que ho intento, em sento ignorat i això va fent que cada dia em senti més trist amb jo mateix perquè no sé com solucionar algunes situacions. 

Així que aquesta serà la següent fita que em proposaré, intentar parlar amb ella amb el màxim afecte i respecte possible per arribar a un bon port i canviar algunes situacions que penso que es podrien millorar. 

Reflexionem!

Com es treballa la separació a la meva escoleta?

Hi ha objectius darrera dels moments d'entrada i sortida? 

Com viuen els infants aquests moments? I els pares? I les mestres?

A la meva escoleta de Cas Serres, les entrades i sortides són una gran ocasió per establir relacions entre les famílies i l'escola. Però hem de tenir en compte que abans de tot, a primera hora del matí, és el temps de l'escola matinera, en la qual els nens que arriben a les 7.30 es van ajuntant en un aula (quart nivell) amb una de les mestres tutores. En aquests moments també hi s'estableixen relacions de comunicació entre els pares i la mestra i entre aquesta i els nens, ja que tenen cabuda informacions importants com ara: com han dormit els nens, si han passat una nit dolenta, si tenen tos o pel contrari han passat una bona nit, etc.

També ens proposem objectius ( que crec que es van aconseguint) com ara: ser autònoms (penjar la seva motxilla, posar-se el baby), crear un bon vincle afectiu, adaptar-se a les rutines (dir bon dia), agafar bons hàbits, així com desenvolupar la socialització i la col·laboració entre ells.

Els nens se senten acollits i he de dir que cada matí, quan arribo a les 8.00 del matí, quasi tots els dies els nens estan contents d'arribar-hi, de retrobar-se amb els seus companys, els seus amics. 

En aquesta escola matinera, els nens juguen lliurement, tenen contacte amb nens de diferents edats, treuen jocs, contes, parlen, juguen a la cuina, a la botiga, i, en definitiva, en els diferents racons de l'aula en el qual estan: la meva, la classe dels tambors. 

És a les 9.00 del matí quan es produeix el moment de l'entrada, i ja en aquest moment els nens es dirigeixen cadascú a la seva aula, amb la seva mestra, on els pares intercanvien informacions amb les mestres de cada nivell, com per exemple, si un nen que no sol quedar-se a menjar, avui es quedarà, o si un nen que no sol fer la migdiada al centre, avui si hi dormirà, etc. 

Són moments de molts sentiments ja que els pares deixen als seus fills amb les mestres en les quals ells confien, i a alguns dels nens els hi costa molt separar-se dels seus pares. Per això, fem que aquesta entrada sigui molt afectiva, escoltant tant als pares com als seus fills, traient sempre la millor dels nostres somriures i acollint als nens com es mereixen: cada nen és únic.

Hi ha ocasions en les quals els nens duen algun objecte amb sí mateix i si al nen li costa separar-se d'ell, se'ls deixa una estona que juguen amb la seva joguina, però després, i perquè se sentin autònoms i majors, els acompanyem a la seva bústia, on posa el seu nom, i ells mateixos deixen el seu objecte "tan estimat" amb molta cura, sense cap problema, perquè ells ho entenen tot i pensen que no hi ha un lloc més segur per la seva joguina que la seva bústia on posa la propietat més apreciada per a ells: el seu nom. 

Per altra banda, he de dir que una vegada que són les 9.10  i quasi tots els nens han arribat a l'aula, aquest moment de l'entrada no l'he vist planificat cap dia d'aquests 2 mesos perquè els nens sempre tenen lloc lliure, és a dir, cada nen va al lloc on vol, al racó on se senten més còmodes, i amb els amics que ells volen, formant així diferents agrupaments: alguns nens juguen tots sols, altres juguen de tres en tres, i fins i tot, com molta majoria de dies, juguen de dos en dos fent que són tennistes i fan partits de tennis. 

Penso que encara que no sigui un moment planificat, els nens es senten lliures i és un gran moment per a ells, ja que estableixen moments molt afectius, com ara, quan els nens van arribant a l'aula, molts dels companys s'acosten cap al seu amic per donar-li la benvinguda amb abraçades, petons, etc. 

També he de dir que després d'haver llegit la lectura del mòdul 3, sí que penso que aquests moments de l'entrada haurien d'estar una mica planificats, per exemple regar algunes plantes que tenim, però també he de dir que de la forma en què es fa, em sembla adient, ja que gràcies a aquella llibertat, els nens estableixen relacions entre ells, moments de comunicació, i en definitiva, aquest moment ajuda a superar la difícil separació entre pares i fills. 

Fins aquests dos mesos que duc al centre, he de dir que en molt poques ocasions he vist a nens amb angoixes pel fet separar-se dels seus pares i això es reflecteix a la jornada sencera del dia, que sol transcórrer amb normalitat i sense que hi hagi massa riscos emocionals. 

Això, penso que és degut a què els nens de la meva aula es coneixen des de molts petits, ja que tots estan junts des del primer nivell (0-1 anys) i actuen amb normalitat, amb molt afecte entre ells, encara que he de dir que no tot és de color rosa, és a dir, cada dia es produeix alguna baralla entre ells, però això és normal en nens de tant curta edat que tenen els seus propis interessos i les seves personalitats. 

Una vegada que són les 9.30, acaba aquest moment de l'entrada, fem els hàbits d'higiene, el control d'esfínters, recollim i, fentun tren, ens dirigim cap al menjador per esmorzar on ens ajuntem totes les aules i gaudim els uns dels altres en un ambient molt enriquidor, plaent, de companyerisme. 

Després de tot un dia sencer a l'escoleta, els nens, després de menjar, es dirigeixen cap a l'aula, fan els hàbits d'higiene, es lleven els babys, i lleven les seves fotos del taulell d'assistència. 

Així, es van preparant per arribar al final de dia a l'escola, van jugant entre ells, fins que van arribant els seus pares, els ésser més estimats. 

És en aquests moments quan també hi tenen lloc els intercanvis d'informació, com ara, com han passat el dia, si ha hagut algun problema, alguna baralla, o si pel contrari, tot ha transcorregut amb normalitat. 

Els nens ens mostren el millor somriure, ens senyalen amb els dits als seus pares, com dient-nos "mira, aquí està la meva mare o el meu pare", i se'n van amb la major alegria que tenen, perquè, després d'un dia llarg, es retroben amb els ésser que més estimen. 

Així, puc concloure aquesta reflexió amb un sentiment molt alegre, ja que aquests moments d'entrada i de sortida, fins ara han estat amb molta normalitat, amb molta alegria per totes les parts: els pares, els mestres i els nens, i això, facilita la tasca, la jornada del dia i fa que tothom fem una gran feina, amb molts sentiments i tenint un dia ple d'emocions. 

Una mala pràctica docent romp el benestar i la tranquil·litat a l'hora del menjar

Avui, a l’hora de menjar, ens hem anat com tots els dies al menjador tots junts. 

A l’hora de dinar, igual que a l’esmorzar, ens ajuntem tots els mestres i tots els nens de totes les aules i així tots gaudim de tothom, creant una rutina agradable per a tots. 

És en aquesta rutina dels hàbits d’alimentació on es gaudeix del menjar ja que cantem cançons, celebrem aniversaris i, en definitiva, passem una bona estona. Però avui he de dir que ha estat un dia nefast per l’actuació dolenta de la directora del centre i a la mateixa vegada tutora dels nens del nivell 3 (2-3 anys, nouvinguts).

Tots estàvem gaudint del menjar, quan de sobte, la directora s’ha acostat a una de les nenes del meu aula (cosa que quasi mai fa perquè ella està amb els nens del seu aula o al despatx), l’ha agafat del front sense cap estima, i li ha ficat una cullerada del menjar a la boca de mala manera, provocant el plor i un gran sentiment d’angoixa en la nena.

Quan la nena s’ha posat a plorar, a més a més se l’ha amenaçat que si no menjava i continuava plorant, se la castigaria i la posaríem en una cadira tota sola, provocant així més plor i més angoixa a la nena.

Així ha estat la pobre nena, plorant tota l’estona, fins que tothom ha acabat de menjar, perquè només rebia amenaces i crits.

Ens hem anat a l’aula i la nena s’ha relaxat, ha deixat de plorar i entre la meva mestra tutora i jo ens hem mirat amb cara de complicitat perquè sabíem que la directora havia actuat (com en moltes ocasions) de manera molt dolenta.

Doncs, ja a l’aula, he parlat amb la nena i li he dit que ho sentia molt, que no tornarà a passar i la tutora li ha dit que estigués tranquil·la perquè a partir d’ara ningú li obligarà a menjar si no vol.

Així és com hem solucionat el conflicte, dialogant de manera pacífica amb la nena i tranquil·litzant-la, fins que ens hem posat a cantar una cançó i la nena s’ha relaxat. Encara que he de dir que ens ha costat molt que la nena tornés a somriure i a ser la mateixa nena que és sempre: una nena feliç i amb molta alegria.

Davant aquesta situació, jo em pregunto: era necessari agafar del front a la nena d’aquella manera? Per què, si la nena estava menjant, havia que ficar-li una cullerada de manera tant fort a la boca? Per què aquesta actitud de sobte, per què?

Després, a més a més, he parlat amb la meva tutora perquè m’ho ha demanat ella i m’ha preguntat que què pensava sobre la situació que havíem viscut i això és el que l’he dit: "que la nena estava menjant bé i que no era just el tracte que havia rebut. Que si m’ho haguessin fet a jo, que sóc adult, també hauria reaccionat de la mateixa manera, i que si la nena estava plorant, era amb raó, que el que no podíem era a més a més, amenaçar-la amb càstigs perquè això augmentava la seva angoixa. Que aquesta no era la manera de solucionar el conflicte". 

És a dir, penso que si un nen està plorant perquè no hem tingut una bona pràctica com a mestres, no hem de complicar o empitjorar més la situació, sinó que hem de cercar solucions pacífiques per tal de trobar el benestar i la tranquil·litat dels nens. I això, jo crec que es pot aconseguir a través del diàleg. Cosa que no ha passat  fins mitja hora després que hem pogut parlar a classe.

Així, avui, he de dir que estic molt trist perquè aquestes són pràctiques que mai m’haurien agradat veure, però encara que no m’agradin, això és la realitat i el que he de fer és precisament reflexionar, trobar solucions i no fer feina d’aquesta manera quan sigui mestre.

He trobat que ha faltat empatia, diàleg, estima i una bona comunicació tant afectiva, verbal, no verbal i emocional.

Avui, el meu sentiment interior és que no només he fallat a la nena sinó que m’he fallat a jo mateix i a la meva ètica personal, però sóc estudiant en pràctiques i no puc dir res, sinó que només puc buidar els meus sentiments aquí, al meu bloc i en soledat. 

Bones pràctiques 0 - 3 anys

Una vegada que he vist el dossier de bones pràctiques que està penjat a l'assignatura, he de dir que ha estat molt difícil fer una selecció ja que totes les propostes  m'agraden molt i em quedaria amb totes. 

Ara bé, com hem de triar tres, les que més m'ha agradat són aquelles referides principalment als espais i materials, ja que considero molt important el fet d'oferir als nens uns materials adients dins un espai motivador per tal que el seu aprenentatge sigui significatiu i el puguin traslladar a la seva vida quotidiana. 

Així mateix, no hem d'oblidar mai que els mestres som els referents dels nens en molts aspectes i com a tals, els hem de guiar en tot allò que ens necessitin, per això, els mateixos infants ens aniran fent propostes amb les seves actuacions que mai hem de passar per alt, sinó que hem d'estar atents i observar-los per a després poder oferir-los tot allò que els facin desenvolupar les seves capacitats. 

Així doncs, la meva tria particular ha estat: 

• La festa de la tardor. M'ha agradat aquesta proposta de bona pràctica ja que considero que és molt necessari que els infants prenguin consciència del sentit del temps, tant el meteorològic com del relatiu al pas del temps horari, setmanal, estacional, mensual, etc.

Penso que aquesta pràctica fa que els infants treballin el temps d'una manera funcional que els faci entendre el pas del temps. Així, amb els nens no només podem treballar la festa de la tardor sinó també la de la primavera, l'hivern i l'estiu de manera que en cadascuna podrem fer ús d'elements quotidians per a ells i els farem partícips del seu propi aprenentatge. Si per exemple estem parlant de la primavera, podem treballar amb els nens tot allò relatiu a les flors, al naixement de la vida i tot això ho podem fer de manera vivencial, com per exemple plantant mongetes que després creixeran i els nens podran veure tot aquest procés assimilant i acomodant (Piaget) tots els seus aprenentatges. 

Aquesta és una bona pràctica que duu a terme la meva tutora de pràctiques ja que en començar aquesta estació, han fet entre tots els nens flors per decorar la classe, papallones que han nascut amb aquesta estació i fins i tot, hem dut a l'aula flors perquè els nens les poguessin olorar, tastar, etc. 

També amb aquest tipus de bones pràctiques els nens van vivint els canvis d'estacions així com el pas del temps, amb l'ajuda també de cançons, poesies, i altres activitats, com per exemple, els nens poden veure que encara que estigui plovent, podem sortir al pati perquè ja no fa tant de fred com a l'hivern, i fins i tot, podem sortir a pisar els bassals que ens ha deixat la pluja al nostre pati. 

• Materials d'experimentació: Considero que els materials que oferim als nens són primordials perquè realitzin un bon aprenentatge. Així, si ho pensem bé, hem de tenir molta cura amb aquests materials perquè tal i com he aprés al grau, han de ser motivadors i generar noves descobertes que despertin l'interès dels nens cap a les activitats. 

Així com podem treballar amb els nens amb materials estructurats, també considero fonamental que els puguem oferir materials quotidians, casolans, coneguts per ells perquè després puguin traslladar tots els aprenentatges que vagin adquirint a la seva vida quotidiana.

L'altre dia, sense anar més lluny, els jardiners estaven podant un arbre del nostre pati i els varen demanar que si ens podien donar un tros del tronc per experimentar, tocar, olorar...I dit i fet, ens ho varen donar, ho varen posar al mig de la classe i els nens ens contaven les seves experiències, el que sentien, si estava mullat o sec...

En definitiva, qualsevol material pot despertar el sentiment d'exploradors dels nens i els poden despertar la seva curiositat, sempre que aquests siguin funcionals. Per això, sempre dic que les fitxes no ens aporten res ja que no hagués estat el mateix un tronc de fusta pintat a un paper que treballar de manera vivencial amb un vertader tronc de fusta real, que els nens després, en qualsevol moment de la seva vida, poden veure al seu voltant, al seu entorn, i poden traslladar aquell aprenentatge a un moment concret.

• Espais i materials. Igual que he dit en l'apartat anterior, hem de tenir sempre en compte tant els espais com els materials que oferim als nens perquè aquests han de ser innovadors i motivadors, és a dir, que despertin la curiositat dels nens. 

Per això, considero que una bona pràctica ha de tenir-los sempre en compte ja que en això precisament consisteix una bona pràctica, en oferir bons espais, materials i altres recursos necessaris que ens facin reflexionar per a després innovar i anar canviant tot allò necessari per millorar la nostra pràctica docent.

Amb aquestes tres bones pràctiques que he seleccionat, així com amb qualsevol de les altres que havia en el llistat, podríem perfectament documentar, fonamentar, contrastar, avaluar i prendre decisions que són les característiques d'una bona pràctica.

Tal i com ens diuen Coffield i Edward (2009), és important que tinguem en compte el context, l'alumnat així com les relacions entre ells i el mestre. Per altra banda, tampoc hem d'oblidar els coneixements, el currículum, la pedagogia, l'avaluació, la gestió i planificació i l'aprenentatge docent, és a dir, les habilitats, creences i valors dels professors que han desenvolupat la pràctica.

Les competències treballades en aquest cas serien, des del meu punt de vista serien la identificació de bones pràctiques (4.2) així com la justificació de la meva elecció de bones pràctiques a través de marcs teòrics, que en aquest cas seria tot allò que he estudiat al llarg d'aquests 3 anys de grau (4.1).

Fonts de documentació: 

Equip de mestres de l'escola pública Els Pinetons: El temps del migdia. Revista Infància. Desembre 2007.

SALAS, A; SOLOZABAL A. (2003): Descobrint l'autonomia. Revista Guix d'Infantil, número 11, gener - febrer 2003.

BLASI, M.  (2003): La vida quotidiana de zero a sis anys. Revista Guix d'Infantil, número 11, gener- febrer 2003. 

Per començar...diguem els ingredients d'una bona pràctica!

Abans de començar amb el tema de les bones pràctiques, m'agradaria exposar els ingredients que entre els companys de la universitat varen pensar que són els adients per dur a terme una bona pràctica:

- Partir de les necessitats de l'infant i tenir respecte cap a ells, ja que ells són el principal element de l'aprenentatge.

- Una bona observació i reflexió per part dels mestres per tal d'arribar al punt anterior.

- Planificació, avaluació i autoavaluació, és a dir, no només hem de planificar i avaluar les activitats sinó també la nostra actuació per arribar a ser conscients del que fem i canviar-ho si fos necessari.

- Atendre a la durada i la continuïtat de les activitats, ja que massa temps pot avorrir als infants.

- Cuidar els vincles amb els infants, perquè som persones de referència per a ells i els hi hem de donar seguretat i confiança per madurar.

- Flexibilitat i horaris menys prefixats, els infants necessiten més llibertat.

- Cuidar el temps i l'espai ja que tots els aspectes influeixen en la seva educació.

Nova valoració de les meves competències

Ara que ja duc dos mesos de pràctiques, i mirant les competències que ens proposa Perrenoud i les que se'ns exposen a l'assignatura de Reflexió i innovació, puc dir que van canviant a mesura que van passant els dies, ja que vaig agafant més confiança i allò que pensava que mai aconseguiria, ho vaig aconseguint.

Així doncs, he de dir que, basant-me en una metodologia constructivista, en la qual el nen té uns coneixements previs, és a dir, duu una motxilla d'experiències a la seva esquena, hem d'ajudar als nens a construir el seu propi procés d'aprenentatge des de petits, encara que tampoc hem de ficar-nos en les seves descobertes, sinó deixar-los que aprenguin dels seus errors i estar al seu costat per si ens necessiten. Però, clar, això ho he vist a la Universitat de manera teòrica i ara que estic en pràctiques, he de dir que és una tasca prou difícil de dur a terme, ja que moltes vegades els ajudo sense que faci falta perquè trasllat les meves pors cap a ells.

Aquest és un repte que m'he proposat: deixar que els nens facin les seves descobertes sense interferir en allò que facin.

Relatiu a cadascuna de les competències, aniré parlant d'elles una a una per tal que pugui expressar-me i que se m'entengui millor:

1.- Organitzar situacions d'aprenentatge. 

En quant a aquesta competència he de dir que com he estudiat Dret, i no he tingut cap contacte amb els nens , no tinc massa experiència en organitzar situacions d'aprenentatge pels nens, encara que per suplir aquesta falta, vaig llegint molts llibres per tenir moltes idees i després portar-les a la pràctica.

Així, vaig pensant activitats interessants que motivin i ajudin als nens a interessar-se per noves situacions de les quals puguin extreure nous coneixements o ampliar els que ja en tenen. D'aquesta manera, vaig aprenent com planificar situacions, proposar objectius i continguts, mirar la metodologia necessària, així com una avaluació adient.

Ara bé, el que em sembla més difícil és preparar activitats pels diferents ritmes de cada infant, però penso que serà qüestió de practicar i aprendre dels meus errors per anar millorant la meva pràctica docent.

2.- Gestionar la progressió dels aprenentatges. 

Aquesta competència és una de les més difícils ja que suposa ser autocrític i molt observador, i per això, després d'analitzar una tasca feta, hem de mirar en què hem pogut equivocar-nos, per després mirar un nou progrés. Però així com ho veig difícil, també he de dir que poso cada dia de la meva part per anar aprenent tot el que pugui i anar millorant la meva pràctica.

Crec que el fet de tenir una aula tan heterogènia fa que les activitats mai arribin de la mateixa forma a tots els infants, però espero que poc a poc arribi a aconseguir observar significativament i sense prejutjar a cap nen ni a cap pare pels seus actes i així poder gestionar els aprenentatges dels alumnes de la millor manera.

Per altra banda, també he de dir que encara que al començament no entenia el significat d'aquesta assignatura, penso que cada dia la veig més utilitat perquè em fa veure tots els progressos que vaig tenint, i tal i com li vaig dir a la professora, ara ja no veig, sinó que miro, és a dir, es com si els ulls els hagués tingut tancats fins ara i  per fi els he obert, perquè observo i analitzo molt millor cada dia, encara que tinc un llarg camí per recórrer.

3.- Elaborar dispositius de diferenciació. 

Crec que l'aprenentatge entre iguals és molt important, per la qual cosa intento trobar els trets que caracteritzen a cadascú d'ells i propiciar moments d'interrelació entre els diferents infants.
Tot i això, crec que és difícil, ja que encara no duc molt temps de pràctiques, i tinc molt per aprendre, a més a més, si tenim en compte que és la mestra tutora la que duu el ritme de la classe i jo estic com si diguéssim, d'ajudant.

Encara així, la mestra comenta moltes de les seves decisions amb jo, i fins i tot hi ha vegades que em demana la meva opinió, pel que crec que poc a poc podré millorar aquesta competència i arribar a conèixer als infants i veure les diferències que presenten cadascú per poder prendre les mesures necessàries.
Ara bé, ja que han passat dos mesos, he de dir que cada dia els vaig coneixent millor i vaig veure les diferències que existeixen entre ells, tasca que em serveix per saber quin nen tardarà més o quin menys en fer una activitat, per tenir preparada una altra pels més ràpids o deixar més temps als que ho necessiten. Així no només els nens gaudeixen de les activitats sinó que jo també, ja que treballem en un ambient relaxat i motivador.

4.- Implicar als alumnes en els seus aprenentatges. 

Com a punt fort d'aquesta competència, sóc molt conscient de la importància que té motivar als infants a seguir aprenent, per la qual cosa, cada vegada que observo que un nen ha fet una descoberta, o ha aconseguit dur a terme una acció que fins el moment no li sortia, reforç aquest aprenentatge per a què el mateix nen sigui conscient del que ha aconseguit, donant-li ànims per a seguir provant i aprenent.

A més a més, he de dir que aquesta competència la considero un dels meus punts forts ja que tots els dies faig que els alumnes s'impliquin en els seus aprenentatges. Per això, el que faig és anar verbalitzant tota l'estona el que farem a continuació perquè prenguin consciència del temps i sàpiguen que farem en tot moment. Així, ells se senten part de totes les activitats, es motiven i volen formar part de totes les tasques.

D'aquesta manera penso que els nens tenen un aprenentatge significatiu i funcional que els ajudarà al llarg de tota la seva vida, ja que en implicar-se, aprendre a resoldre els seus conflictes.

5.- Treballar en equip. 

En quant a aquesta competència, sempre que és possible, intento fomentar els aprenentatges de socialització entre els infants, però és igual d'important treballar en equip amb la resta de l'equip docent.

També he de dir que aquesta tasca no em resulta difícil ja que sóc una persona molt oberta i molt sociable, al qui li agrada parlar amb tothom.

Per tant, penso que aquesta competència també és un dels meus punts forts, encara que la he de treballar també perquè sóc nou al centre i he de tenir el màxim respecte possible cap a la resta dels meus companys i cap als nens, perquè, si ho pensem bé...no som intrusos en les seves vides i en les seves aules?

6.- Participar en la gestió de l'escola. 

Tant la tutora del meu aula com la directora del centre estan molt acostumats a tenir estudiants en pràctiques i ens han acollit amb molta calidesa.

A més a més, ens han dit que com que elles duen molt de temps (25 anys) a la mateixa escoleta, que nosaltres sempre arribem amb idees noves i és per això que molts dies ens demanen el nostre punt de vista.

També em demana, la meva tutora de l'escola, que faci activitats amb els nens, que proposi noves activitats, per la qual cosa, quan arribo a casa, recupero llibres, activitats fetes a la universitat, miro en Internet i després les comento amb la meva tutora del centre i si ella les veu adient, les fem. Aquí he de dir que aquesta pràctica em fa continuar cada dia la meva tasca amb més il·lusió.

7.- Informar i implicar als pares. 

Pel que fa aquesta competència, he de dir que així com al començament, i encara que com he dit abans, sóc una persona molt sociable, tenia vergonya davant els pares, ara que duc dos mesos al centre, tinc xerrades amb els pares, em fan preguntes i he agafat una mica més de confiança, fet que fa que cada dia em trobi més còmode al centre on estic fent les pràctiques.

He de dir que com hi ha vegades que la meva tutora no hi és a l'aula, m'ha donat total confiança per parlar amb els pares de possibles informacions que són necessàries comunicar, com ara: que el nen està constipat, que un nen ha mossegat a un altre, que un nen va progressant cada dia més.

No és que aquesta tasca d'informar als pares ho faci diàriament però sí que la tutora em deixa que ho faci alguns dies, encara que això sí, primer ho hem parlat entre nosaltres dos i ella m'ha dit com hauré de dir la informació.

Pel que fa a la implicació dels pares, la tutora els implica molt ja que fa el dia del protagonista i molts pares ja han vingut a l'aula a fer activitats amb els nens.
Això provoca i crea un aula amb molta confiança on els nens se sentin segurs i orgullosos i gaudeixen del dia a dia.

8.- Emprar les tecnologies de la informació. 

En aquesta competència em sento molt segur ja que m'agraden molt les TICs i gaudeix molt amb elles. De fet, també m'agrada anar descobrint cada dia noves eines com per exemple el Slideshare, el OVI, el glogster, etc, però per altra banda, he de dir que al centre on estic fent les pràctiques no es fa ús d'elles i això trobo que és un punt feble del centre, però també hem de tenir en compte els moments tan durs en els quals estem vivint econòmicament i per això tampoc considero adient dir res sobre aquest tema en l'escola.

També m'agradaria posar de relleu que com les mestres del centre duen molts d'anys treballant a l'escola, s'han acomodat i no s'han reciclat en allò relatiu a aquest tema. Ni tan sols saben fer ús del Power Point i per donar als pares la informació del trimestre, o bé ens demanen ajuda als alumnes que fem pràctiques, o ho diuen verbalment perquè no saben fer ús de les eines que ofereix les noves tecnologies.

Així doncs, encara que per a jo és un punt fort, he de dir que a l'escola és un punt feble que s'hauria de revisar i millorar.

9.- Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió. 

Partint de les meves capacitats, intento que els nens tinguin models de respecte, paciència i empatia, solidaritat, però sobre tot, intento que entenguin que aquestes qualitats són imprescindibles al llarg de la seva vida.

Pel que respecta a jo mateix, he de dir que ara que duc dos mesos al centre, cada dia vaig enfrontant millor el problemes que se'm van plantejant, encara que tinc molt per aprendre.

Però també he de dir que després de veure com treballen algunes mestres de l'escola (molt tradicionals), cada dia tinc més clar el que no vull arribar a ser: no vull cridar als nens i no vull etiquetar-los amb paraules com : bitxos, dolents, i altres adjectius que èticament no m'agraden gens ni mica.

Per últim, en quant a aquesta competència, he de dir que la meva forma de solucionar els conflictes que es van presentant en el dia a dia, és a través del diàleg, ja que penso que aquesta és la millor eina per solucionar-los. Així, quan per exemple dos nens s'han barallat, no els dic que es donin un petó, sinó que els ajunto, els dic que anem a parlar i a dialogar, i entre tots, cerquem solucions al problema plantejat, arribant a moments molt placenters on tothom sortim guanyant.

10.- Organitzar la pròpia formació contínua. 

Aquesta és una competència que no només hem de treballar ara que estem estudiant sinó que la considero necessària al llarg de tota la nostra vida, ja que és la millor manera de millorar la nostra pràctica docent i no quedar-nos anclats en el passat. Per tant, serà molt important anar incorporant nous coneixements al nostre bagatge personal i  professional per millorar la nostra tasca.

També hem de tenir en compte el que he escrit anteriorment, així com a mi m'agrada anar aprenent coses noves, crec que seria fonamental que les mestres del centre on estic fent les pràctiques, ho fessin també, ja que s'han plantat en un passat que no els beneficia res ja que és necessari passar d'aquell tradicionalisme pur a un nou model d'ensenyament més modern, més constructivista i amb un aprenentatge funcional i significatiu.


Per acabar amb aquesta valoració de les meves competències, he de dir que estic molt content amb el camí que he recorregut fins ara, però també penso que encara tinc un llarg camí per endavant, i que encara que la meva mestra té alguns punts molt tradicionals, també els considero necessaris perquè a part d'aprendre dels meus errors, també aprenc dels seus, i així, poc a poc, dia  a dia, vaig millorant i vaig aprenent a observar de manera més focalitzada per arribar a ser el que vull ser: un bon mestre del segle XXI.

Comparació de diversos tipus de jornades

Hem intercanviat entre els companys que estem fent pràctiques una jornada típica d'un dia i a continuació exposaré les diferències que trobo amb un dia típic a la meva escoleta, així com també exposaré aspectes que m'agradaria que es fessin al meu centre i que podrien millorar el dia a dia:

Amb n'Úrsula, que està fent les pràctiques a Ca'n Cantó, en la classe de "els grossos 2" (2-3 anys), en primer lloc i referit als espais, he vist que a la seva escoleta, han de compartir els banys entre les aules  i si per un costat em sembla una bona idea perquè així els nens poden compartir experiències i els nens poden aprendre a ser autònoms entre ells gràcies a l'observació (els més petits aprendran dels majors), també he de dir que em sembla una mica incòmode ja que ajuntar en un bany tanta quantitat de nens pot crear moments d'angoixa tant per a ells com per a nosaltres, ja que quan els nens han d'esperar el seu torn es posen molt nerviosos perquè sempre volen ser els primers.

De totes maneres, després de preguntar a Úrsula si és difícil de dur la situació, em va dir que no, que com els nens ja ho saben, ho prenen com a una rutina i ho duen molt bé, i fins i tot comparteixen tot el que hi ha dins del bany. Per tant és altre forma de realitzar els hàbits d'higiene i control d'esfínters diferent al meu cas i, encara que em sembla més incòmode, potser que quan ja has treballat així, t'acostumes i no genera tants problemes com jo penso.

Altre aspecte que em sembla interessant és el fet de tenir una caixa on és el "pato quac", un peluix que parla als nens i els ajuda a fer tasques com passar llista o mirar el temps meteorològic.

Em sembla una molt bona idea de tenir un ordre dins l’aula, ja que aquest peluix és qui decideix quin serà el capità del tren, o l’estela del dia. Així, he de dir que a la meva classe no es segueix cap criteri perquè un nen surti a passar llista o mirar el temps, i tots tots els dies es produeixen disgustos, plors i baralles perquè la meva tutora sempre pregunta qui vol ser el que faci el taulell d’assistència i com és lògic tots ho volen ser, creant així cada matí moments d’angoixa fins que s’elegeix a un dels nens que farà totes aquestes activitats.

Per tant, amb aquesta pràctica i tal i com he parlat amb n’Úrsula, sempre hi ha un ordre a l’aula i es respira un bon ambient, al contrari que en la meva classe que cada matí és un suplici perquè els nens cada dia es barallen.

També he de dir que he intentat traslladar aquesta idea a la meva tutora de pràctiques, però una vegada més, no m’ha escoltat, ja que sempre sembla que es nega a fer qualsevol canvi que pugui acabar en un millora en tots els sentits.

En tercer lloc, també m’agrada el fet del moment de rentar-se les dents. Penso que és una bona manera perquè els nens vagin interioritzant els hàbits d’higiene, i m’agradaria molt que els nens ho fessin al meu aula, però després de parlar-lo també amb la meva tutora, em va dir que ja ho va fer fa molt de temps però els nens es tacaven massa i que no la mereixia la pena. Una vegada més, totes aquestes situacions em decepcionen perquè espero que si algun dia sóc mestre, sempre escolti totes les noves propostes i no em quedi assentat en un espai i temps inamovible.

En quant a l’autonomia dels nens, he de dir que estem al mateix nivell ja que els nens saben posar-se i llevar-se les sabates ells tots sols, així com van al bany sols i mengen i agafen els coberts sense cap problema. Per tant, en aquest punt sí que estic content perquè si que s’aconsegueix treballar l’autonomia amb èxit.

Altra bona pràctica que trobo a faltar és el moment de la representació després de fer psicomotricitat. Encara que s’ho he demanat moltes vegades a la meva tutora, aquesta sempre em diu que no ho considera necessari, però hi ha hagut vegades que he fet jo tot sol la sessió de psico i els nens, quan acaben i els pregunto que què han  fet a psico, els agrada moltissim contar tot allò que han fet i que han sentit. Aquesta és una pràctica que hauríem de fer sempre, però com que a ella no li agrada, no es fa, així com tampoc fem una representació amb dibuixos ni plastilina, i penso que aquesta seria una molt bona manera d’expressar-se els nens.

Aquesta forma de treballar ja la vaig veure l’any passat al Col·legi de l’Urgell, a Sant Josep, i he de dir que els nens gaudeixen molt d’aquesta representació ja que se senten escoltats i això és fonamental per a ells.

Pel que fa als control d’esfínters, com hem pogut veure, seguim les mateixes rutines, així doncs, no trobo cap diferència entre ambdues escoles.

Per últim, en quant a l’acomiadament, també trobo que treballem igual, ja que és el moment en què els pares venen a recollir als seus fills i s’intercanvien informacions importants de la jornada entre els pares i la mestra

Altra jornada d'altra companya és la de Marta,  Escola Mafalda. Classe de 2-3 anys.

Després de parlar amb ella, he arribat a la conclusió que no hi ha quasi diferències amb la meva joranda, ni en quant a horaris ni espais ni materials.

Així, en quant als horaris, rutines, etc, entren a la mateixa hora que al meu centre, i es fa joc lliure, igual que nosaltres. Després es fa l’assemblea i es passa llista.

En quant a les rutines, seguim les mateixes: rentar-nos les mans, controls d’esfínters, hàbits d’higiene en general.

En quant al temps, per exemple, a l’hora de fer psicomotricitat, que nosaltres la fem els dimarts i els dijous, nosaltres la fem de 10.00 a 11.00 ja que després fem el control d’esfínters i sortim al pati.

De la mateixa manera que n’Úrsula, fan representació després de fer la sessió de psico, al contrari que nosaltres que no la fem mai.

En quant als materials, pràcticament tenim els mateixos: construccions, puzzles, castells, animals, etc.

I en quant als espais, després d’haver anat a veure la seva escoleta, he de dir que el nostre centre és més espaiós i amb més lluminositat. Per exemple, al pati, na Marta ens parla d’un arener i nosaltres en tenim quatre i a més a més molt espaiosos.

Per últim, trobem el ritual de sortida, en el qual, na Marta fa una assemblea per parlar del que han fet en el dia i el que ha succeït. Aquesta em sembla una bona idea ja que els nens tornen a interioritzar el que han fet i es practica l’escolta activa entre tots nosaltres. Aquesta pràctica no em sembla una mala idea, però també m’agrada com ho fem nosaltres: tornem del menjador, fem el control d’esfínters, els hàbits d’higiene, una estona de joc lliure i llevem la foto de cadascú del taulell d’assistència.

Altra jornada és la de Tànit, que es troba fent les pràctiques a Can cantó. Aula dels Grossos 1 (2-3 anys).

Igual que n’Úrsula i jo, fem l’escola matinera de 7.30 a 9.00 per després ajuntar-nos tots els nens a un mateix aula fins que arriben les 9 del matí i comença l’arribada dels nens i cadascú se’n va a la seva classe.

Després se’n van al menjador com nosaltres, i després és el moment de l’assemblea.

Un fet que m’ha cridat l’atenció ha estat que segons na Tànit, si els nens estan molt nerviosos un dia, no fa l’assemblea. Això no em sembla una bona pràctica ja que, si treballem així amb els nens...com aprendran les normes? I les rutines? I els diferents hàbits tan necessaris per a ells?

Pel que fa a l’autonomia dels nens, també segons na Tànit, com els nens es posen nerviosos, la tutora els lleva i els posa els mitjons i les sabates a l’hora de fer la sessió de psico. Ni la Tànit ni jo estem d’acord amb aquesta forma de fer feina, ja que pensem que inculcant als nens bones maneres i bones rutines, podem crear éssers autònoms i independents. Però es veu que aquesta tutora es ve sobrepassada per determinades situacions i no sap com solucionar-les.

Per tota la resta, la seva jornada no es diferencia massa de la meva: després se’n van a la classe a fer activitats, al menjador, realitzen els hàbits d’higiene i es preparen per l’acomiadament.

Altra jornada és la de  Paula Tur. Escola de Cas Serres. Les maraques (2-3 anys nouvinguts), que fa les pràctiques en la mateixa escola que jo. 

Al tractar-se del mateix centre que el meu, he de dir que seguim un horari idèntic pràcticament en tots els sentits, exceptuant, òbviament moments com la sessió de psico, que ella fa els dilluns i els dimecres.

Tant els seus nens com els meus, s’ajunten a la meva classe amb la meva tutora, i després cada nen se’n va, a les 9.00 del matí, a la seva aula per a la rebuda dels infants.

Després ve l’esmorzar, els hàbits d’higiene, diferents activitats, pati, altra vegada activitats, menjador i per últim l’acomiadament.

Sí que he de dir que com la seva tutora és la directora, pràcticament està ella tota sola a l’aula quasi sempre, i duu el pes de la jornada del dia. Aquest aspecte em sembla dolent en el sentit de què estem en pràctiques i no hauríem d’estar amb els nens tots sols, però la directora així ho ha decidit i no podem fer res. Per altra banda, crec que així na Paula aprendrà més i sabrà com solucionar molts conflictes, ja que al menys, ella té una actitud molt activa envers els nens, no com jo que tinc una actitud totalment passiva perquè la meva tutora no em deixar fer res.

Per tant, en quant a la jornada de na Paula, no trobo moltes diferències ja que pràcticament fem el mateix. A més a més, hem de pensar que les nostres tutores duen 25 anys al mateix centre i fan sempre el mateix i de la mateixa manera, sense  cap canvi i amb una actitud molt tradicional.