A la meva escola no n'hi ha establert un Pla d'Acollida.

" L'acollida és una actitud col·lectiva. No hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor". Francesc Carbonell (2006). 

Després de parlar tant amb la directora del centre com amb la meva tutora de pràctiques, he de dir que el centre no té previst un pla d’acollida als infants. Segons elles, tenen previst el període d’adaptació que s’assimila al pla d’acollida, però com a tal, no en tenen.

En l’entrevista que els vaig fer em varen dir que no hi ha pla d’acollida perquè no hi ha nens nouvinguts, ja que tots comencen des del nivell 1 fins el 4, o quan es tracta del nivell 3 que són els alumnes nouvinguts al centre, tots entren junts en la mateixa data.

Per tant, segons elles, tots els nens es coneixen a la mateixa vegada i no és necessari un pla d’acollida.

En aquest sentit, he de dir que crec que seria necessari tenir un bon pla d’acollida, encara que fins ara (sempre segons elles) no hagi estat necessari. Per què penso o faig aquesta afirmació? 

Doncs, dic això perquè penso o sento que l’acollida sempre l’hem de tenir prevista, ja que es tracta més d’una actitud que d’uns protocols d’intervenció, ja que quan arribem a un lloc per primera vegada, ens hem d’implicar tota la comunitat educativa, hem d'actuar amb coherència. És a dir, quan arriba algú al nostre centre, i més quan han de parlar en altre idioma que no és el seu (com ara, el català), no només li hem de fer sentir-se bé dins l’aula o en determinats llocs com per exemple al pati, sinó que s’ha de sentir bé en qualsevol context i amb qualsevol persona, i allò que és més, això ho haurem de tenir en compte no només a l’escola sinó en tots els àmbits de la vida diària.

D’aquesta manera estarem fomentant aspectes tant importants com la solidaritat, la democràcia i la tolerància, és a dir, aprendrem a acceptar als altres tal com són. És obvi que quan coneixem a algú per primera vegada i hi ha una part que no ens agrada, intentem canviar-lo, però, doncs, serà la mateixa persona? Serà la persona que hi havíem conegut?

Per altra banda, penso que el tema de l’acollida és molt important perquè si ho pensem bé, un professor pot canviar el destí d’una persona amb la seva actitud i la seva forma de ser. Si deixem que els nens desenvolupin la seva autonomia, si els deixem lliures per prendre les seves decisions, si els deixem que resolguin per ells mateixos els seus conflictes, crearem éssers autònoms, amb un grau elevat d’autoestima i autoconfiança que els ajudarà a desenvolupar-se millor al llarg de la seva vida en una societat cada dia més difícil de tractar.

En definitiva, penso que hem de tenir una actitud acollidora, d’obertura cap a l’altre, de facilitació del procés d’adaptació a aquells que arribin de noves a un lloc totalment desconegut per a ells, i aquesta tasca s’haurà de dur a terme en unes condicions de col·laboració i coordinació entre tota la comunitat educativa: família, escola, nens i l’entorn.