Nova valoració de les meves competències

Ara que ja duc dos mesos de pràctiques, i mirant les competències que ens proposa Perrenoud i les que se'ns exposen a l'assignatura de Reflexió i innovació, puc dir que van canviant a mesura que van passant els dies, ja que vaig agafant més confiança i allò que pensava que mai aconseguiria, ho vaig aconseguint.

Així doncs, he de dir que, basant-me en una metodologia constructivista, en la qual el nen té uns coneixements previs, és a dir, duu una motxilla d'experiències a la seva esquena, hem d'ajudar als nens a construir el seu propi procés d'aprenentatge des de petits, encara que tampoc hem de ficar-nos en les seves descobertes, sinó deixar-los que aprenguin dels seus errors i estar al seu costat per si ens necessiten. Però, clar, això ho he vist a la Universitat de manera teòrica i ara que estic en pràctiques, he de dir que és una tasca prou difícil de dur a terme, ja que moltes vegades els ajudo sense que faci falta perquè trasllat les meves pors cap a ells.

Aquest és un repte que m'he proposat: deixar que els nens facin les seves descobertes sense interferir en allò que facin.

Relatiu a cadascuna de les competències, aniré parlant d'elles una a una per tal que pugui expressar-me i que se m'entengui millor:

1.- Organitzar situacions d'aprenentatge. 

En quant a aquesta competència he de dir que com he estudiat Dret, i no he tingut cap contacte amb els nens , no tinc massa experiència en organitzar situacions d'aprenentatge pels nens, encara que per suplir aquesta falta, vaig llegint molts llibres per tenir moltes idees i després portar-les a la pràctica.

Així, vaig pensant activitats interessants que motivin i ajudin als nens a interessar-se per noves situacions de les quals puguin extreure nous coneixements o ampliar els que ja en tenen. D'aquesta manera, vaig aprenent com planificar situacions, proposar objectius i continguts, mirar la metodologia necessària, així com una avaluació adient.

Ara bé, el que em sembla més difícil és preparar activitats pels diferents ritmes de cada infant, però penso que serà qüestió de practicar i aprendre dels meus errors per anar millorant la meva pràctica docent.

2.- Gestionar la progressió dels aprenentatges. 

Aquesta competència és una de les més difícils ja que suposa ser autocrític i molt observador, i per això, després d'analitzar una tasca feta, hem de mirar en què hem pogut equivocar-nos, per després mirar un nou progrés. Però així com ho veig difícil, també he de dir que poso cada dia de la meva part per anar aprenent tot el que pugui i anar millorant la meva pràctica.

Crec que el fet de tenir una aula tan heterogènia fa que les activitats mai arribin de la mateixa forma a tots els infants, però espero que poc a poc arribi a aconseguir observar significativament i sense prejutjar a cap nen ni a cap pare pels seus actes i així poder gestionar els aprenentatges dels alumnes de la millor manera.

Per altra banda, també he de dir que encara que al començament no entenia el significat d'aquesta assignatura, penso que cada dia la veig més utilitat perquè em fa veure tots els progressos que vaig tenint, i tal i com li vaig dir a la professora, ara ja no veig, sinó que miro, és a dir, es com si els ulls els hagués tingut tancats fins ara i  per fi els he obert, perquè observo i analitzo molt millor cada dia, encara que tinc un llarg camí per recórrer.

3.- Elaborar dispositius de diferenciació. 

Crec que l'aprenentatge entre iguals és molt important, per la qual cosa intento trobar els trets que caracteritzen a cadascú d'ells i propiciar moments d'interrelació entre els diferents infants.
Tot i això, crec que és difícil, ja que encara no duc molt temps de pràctiques, i tinc molt per aprendre, a més a més, si tenim en compte que és la mestra tutora la que duu el ritme de la classe i jo estic com si diguéssim, d'ajudant.

Encara així, la mestra comenta moltes de les seves decisions amb jo, i fins i tot hi ha vegades que em demana la meva opinió, pel que crec que poc a poc podré millorar aquesta competència i arribar a conèixer als infants i veure les diferències que presenten cadascú per poder prendre les mesures necessàries.
Ara bé, ja que han passat dos mesos, he de dir que cada dia els vaig coneixent millor i vaig veure les diferències que existeixen entre ells, tasca que em serveix per saber quin nen tardarà més o quin menys en fer una activitat, per tenir preparada una altra pels més ràpids o deixar més temps als que ho necessiten. Així no només els nens gaudeixen de les activitats sinó que jo també, ja que treballem en un ambient relaxat i motivador.

4.- Implicar als alumnes en els seus aprenentatges. 

Com a punt fort d'aquesta competència, sóc molt conscient de la importància que té motivar als infants a seguir aprenent, per la qual cosa, cada vegada que observo que un nen ha fet una descoberta, o ha aconseguit dur a terme una acció que fins el moment no li sortia, reforç aquest aprenentatge per a què el mateix nen sigui conscient del que ha aconseguit, donant-li ànims per a seguir provant i aprenent.

A més a més, he de dir que aquesta competència la considero un dels meus punts forts ja que tots els dies faig que els alumnes s'impliquin en els seus aprenentatges. Per això, el que faig és anar verbalitzant tota l'estona el que farem a continuació perquè prenguin consciència del temps i sàpiguen que farem en tot moment. Així, ells se senten part de totes les activitats, es motiven i volen formar part de totes les tasques.

D'aquesta manera penso que els nens tenen un aprenentatge significatiu i funcional que els ajudarà al llarg de tota la seva vida, ja que en implicar-se, aprendre a resoldre els seus conflictes.

5.- Treballar en equip. 

En quant a aquesta competència, sempre que és possible, intento fomentar els aprenentatges de socialització entre els infants, però és igual d'important treballar en equip amb la resta de l'equip docent.

També he de dir que aquesta tasca no em resulta difícil ja que sóc una persona molt oberta i molt sociable, al qui li agrada parlar amb tothom.

Per tant, penso que aquesta competència també és un dels meus punts forts, encara que la he de treballar també perquè sóc nou al centre i he de tenir el màxim respecte possible cap a la resta dels meus companys i cap als nens, perquè, si ho pensem bé...no som intrusos en les seves vides i en les seves aules?

6.- Participar en la gestió de l'escola. 

Tant la tutora del meu aula com la directora del centre estan molt acostumats a tenir estudiants en pràctiques i ens han acollit amb molta calidesa.

A més a més, ens han dit que com que elles duen molt de temps (25 anys) a la mateixa escoleta, que nosaltres sempre arribem amb idees noves i és per això que molts dies ens demanen el nostre punt de vista.

També em demana, la meva tutora de l'escola, que faci activitats amb els nens, que proposi noves activitats, per la qual cosa, quan arribo a casa, recupero llibres, activitats fetes a la universitat, miro en Internet i després les comento amb la meva tutora del centre i si ella les veu adient, les fem. Aquí he de dir que aquesta pràctica em fa continuar cada dia la meva tasca amb més il·lusió.

7.- Informar i implicar als pares. 

Pel que fa aquesta competència, he de dir que així com al començament, i encara que com he dit abans, sóc una persona molt sociable, tenia vergonya davant els pares, ara que duc dos mesos al centre, tinc xerrades amb els pares, em fan preguntes i he agafat una mica més de confiança, fet que fa que cada dia em trobi més còmode al centre on estic fent les pràctiques.

He de dir que com hi ha vegades que la meva tutora no hi és a l'aula, m'ha donat total confiança per parlar amb els pares de possibles informacions que són necessàries comunicar, com ara: que el nen està constipat, que un nen ha mossegat a un altre, que un nen va progressant cada dia més.

No és que aquesta tasca d'informar als pares ho faci diàriament però sí que la tutora em deixa que ho faci alguns dies, encara que això sí, primer ho hem parlat entre nosaltres dos i ella m'ha dit com hauré de dir la informació.

Pel que fa a la implicació dels pares, la tutora els implica molt ja que fa el dia del protagonista i molts pares ja han vingut a l'aula a fer activitats amb els nens.
Això provoca i crea un aula amb molta confiança on els nens se sentin segurs i orgullosos i gaudeixen del dia a dia.

8.- Emprar les tecnologies de la informació. 

En aquesta competència em sento molt segur ja que m'agraden molt les TICs i gaudeix molt amb elles. De fet, també m'agrada anar descobrint cada dia noves eines com per exemple el Slideshare, el OVI, el glogster, etc, però per altra banda, he de dir que al centre on estic fent les pràctiques no es fa ús d'elles i això trobo que és un punt feble del centre, però també hem de tenir en compte els moments tan durs en els quals estem vivint econòmicament i per això tampoc considero adient dir res sobre aquest tema en l'escola.

També m'agradaria posar de relleu que com les mestres del centre duen molts d'anys treballant a l'escola, s'han acomodat i no s'han reciclat en allò relatiu a aquest tema. Ni tan sols saben fer ús del Power Point i per donar als pares la informació del trimestre, o bé ens demanen ajuda als alumnes que fem pràctiques, o ho diuen verbalment perquè no saben fer ús de les eines que ofereix les noves tecnologies.

Així doncs, encara que per a jo és un punt fort, he de dir que a l'escola és un punt feble que s'hauria de revisar i millorar.

9.- Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió. 

Partint de les meves capacitats, intento que els nens tinguin models de respecte, paciència i empatia, solidaritat, però sobre tot, intento que entenguin que aquestes qualitats són imprescindibles al llarg de la seva vida.

Pel que respecta a jo mateix, he de dir que ara que duc dos mesos al centre, cada dia vaig enfrontant millor el problemes que se'm van plantejant, encara que tinc molt per aprendre.

Però també he de dir que després de veure com treballen algunes mestres de l'escola (molt tradicionals), cada dia tinc més clar el que no vull arribar a ser: no vull cridar als nens i no vull etiquetar-los amb paraules com : bitxos, dolents, i altres adjectius que èticament no m'agraden gens ni mica.

Per últim, en quant a aquesta competència, he de dir que la meva forma de solucionar els conflictes que es van presentant en el dia a dia, és a través del diàleg, ja que penso que aquesta és la millor eina per solucionar-los. Així, quan per exemple dos nens s'han barallat, no els dic que es donin un petó, sinó que els ajunto, els dic que anem a parlar i a dialogar, i entre tots, cerquem solucions al problema plantejat, arribant a moments molt placenters on tothom sortim guanyant.

10.- Organitzar la pròpia formació contínua. 

Aquesta és una competència que no només hem de treballar ara que estem estudiant sinó que la considero necessària al llarg de tota la nostra vida, ja que és la millor manera de millorar la nostra pràctica docent i no quedar-nos anclats en el passat. Per tant, serà molt important anar incorporant nous coneixements al nostre bagatge personal i  professional per millorar la nostra tasca.

També hem de tenir en compte el que he escrit anteriorment, així com a mi m'agrada anar aprenent coses noves, crec que seria fonamental que les mestres del centre on estic fent les pràctiques, ho fessin també, ja que s'han plantat en un passat que no els beneficia res ja que és necessari passar d'aquell tradicionalisme pur a un nou model d'ensenyament més modern, més constructivista i amb un aprenentatge funcional i significatiu.


Per acabar amb aquesta valoració de les meves competències, he de dir que estic molt content amb el camí que he recorregut fins ara, però també penso que encara tinc un llarg camí per endavant, i que encara que la meva mestra té alguns punts molt tradicionals, també els considero necessaris perquè a part d'aprendre dels meus errors, també aprenc dels seus, i així, poc a poc, dia  a dia, vaig millorant i vaig aprenent a observar de manera més focalitzada per arribar a ser el que vull ser: un bon mestre del segle XXI.