martes, 11 de junio de 2013

Valoració i tancament de l'assignatura.

Per començar amb aquesta valoració, en primer lloc he de parlar sobre una reflexió que m’he sentit obligat a fer per ètica i moral sobre aquesta assignatura. Al començament de la mateixa, vaig preguntar a la mestra que no sabia quina era la finalitat de l’assignatura ja que em semblava pràcticament idèntica a tot allò que havíem de fer al Pràcticum I.

Així doncs, he de dir que estava molt equivocat ja que així com en alguns aspectes han estat molt paregudes i han anat ambdues juntes, aquesta m’ha servit, com he escrit en moltes ocasions, per aprendre a reflexionar, per aprendre a fer-me preguntes, per veure que tota pràctica sempre és millorable, i sobre tot, i el més important, aquesta assignatura m’ha fet créixer com a persona ja que m’ha fet veure les coses des d’altres perspectives, no només la meva, llevant-se una mica el meu egocentrisme per acabar aprenent que de qualsevol situació es pot treure un aprenentatge.

Així que he de demanar disculpes una vegada més per no haver tingut confiança en quant als continguts de l’assignatura.

Ara bé,  com a crítica a aquesta he de dir que ha dut un desenvolupament molt difícil d’entendre ja que les tasques no estaven molt ben especificades en moltes ocasions.

Això ho podem contrastar amb aquests 3 anys de grau en els quals mai havia vist que en una sola assignatura es creessin tants dubtes sobre molts aspectes, havent de preguntar a través de milers de missatges sobre com dur a terme les tasques, activitats i propostes demanades per les professores.

Si haguessin estat ben explicats les tasques a fer, no hauria hagut tants missatges, no? Perquè com he dit, mai havia passat això en cap assignatura, i per tant, crec que les mestres haurien de fer una autocrítica en allò relatiu a aquest tema. 

Penso que si hagués estat una assignatura fàcil d’entendre no hauria hagut tants missatges, que a més  a més, i tal i com varen dir els companys de Palma, va a arribar un moment en què vaig deixar de llegir-los perquè m’embolicava més encara si cau.

També critico la desorganització en quant als horaris i presentació de les activitats ja que molts dies posava que faríem una tasca a classe, com per exemple, debatre sobre una lectura, i després  no es feia. Entenc que no hem tingut massa temps, però el que s’hauria de fer és proposar menys activitats i les que féssim que es fessin bé, de manera completa.

També entenc que ha de ser molt difícil dur a tants alumnes i a més a més des de la distància, però per això, i encara que sóc conscient dels moments econòmics pels quals estem passant, suggereixo que en lloc d’haver dues mestres a Palma, ben bé podria haver una a cada seu, ja que l’assignatura m’ha paregut molt enriquidora però m’han faltat moments de parlar amb un mestre o mestra que em pogués solucionar els meus dubtes en persona, ja que no és el mateix parlar per vídeo conferència que de manera real amb la persona davant, observant els seus gest i la seva comunicació no verbal que és igual d’important que la verbal.

Seguint amb aquesta idea, he de dir que així com a les vídeo conferències m’ha falta temps per parlar i debatre i per resoldre els meus dubtes, les classes dels seminaris m’han paregut molt adients. Així, aquesta assignatura invita a la reflexió compartida, al debat o contrast d’opinions i el fet de tenir una mestra in situ que ens ajudi a reflexionar i ens faci replantejar-nos noves preguntes ha estat molt enriquidor, així com el fet de posar-nos exemples reals com ens ha posat na Rosa, exemples que a jo, personalment, m’han solucionat molts dubtes que tenia.

No és el mateix poder parlar amb la professora in situ que haver d’agafar un micròfono, amb la conseqüent qualitat dolenta de so i sense poder expressar les meves idees per la por de què pensaran els meus companys de les altres seus.

Altre qüestió que m’agradaria suggerir és el fet de fer-nos els feedbacks pel correu del gmail. Penso que seria millor per a nosaltres i per a les mestres fer-los a les mateixes entrades del bloc, ja que aquesta manera resulta més fàcil, accessible i manejable per modificar-les o tenir en compte les aportacions i millores que ens proposaven les mestres.

A mi en concret, sento que se m’han fet feedbacks molt generals, i si aquests s’haguessin fet a les entrades mateixes en concret, com a comentaris, hagués aprés més sobre com millorar aquelles i per tant, hauria tingut un millor aprenentatge.

Per últim, m’agradaria dir que aquesta assignatura no ha tingut només crítiques per part meva, sinó que també he trobat molts punts positius. De fet, ha hagut més d’aquests que negatius, ja que un dels punts negatius va ser l’embolicat que havia al cronograma, però després de llegir-lo i rellegir-lo moltes vegades, em vaig familiaritzar amb ell i em va semblar que les tasques no eren tan difícils.

Una vegada després d’entendre el cronograma, els continguts de l’assignatura i les lectures, he de dir que m’ha semblat una assignatura increïble, molt completa i  molt adient per créixer com a persona gràcies a fer-nos preguntes, a reflexionar sobre tot allò que veiem, pel fet de poder compartir tot amb tots els companys del grau, i no només amb els de la nostra illa.

El tipus d’activitats que s’han proposat, les lectures i sobre tot la capacitat de reflexió que fomenta aquesta assignatura m’han ajudat a canviar algunes de les meves creences i a millorar la meva pràctica educativa, gràcies al treball mental que m’ha suposat.

El que puc assegurar és que des d’ara, la reflexió i la innovació formarà part de la meva vida, i intentaré no posar excuses per no fer innovacions  ni ser creatiu, sinó que posaré de la meva part per canviar totes aquestes creences que tenia i que no m’agraden ara que he canviat la meva forma de pensar.

També m’ha agradat com als seminaris, arribava amb una idea que em semblava molt bona, per exemple una pràctica que m’havia semblat molt bona, i de sobte, na Rosa, me trastocava tot amb les seves preguntes, fent-me reflexionar, enriquint la meva formació i obrint-me la ment cap a la reflexió.

També estic molt agraït al fet d’haver-nos posat en contacte amb tots els companys del grau, ja que he pogut veure inquietuds com les meves, i altres diferents; altres formes de pensar...i així he pogut contrastar les meves vivències amb les dels meus companys, amb els quals no havia tingut cap contacte en aquests 3 anys.

Per altra banda, altre aspecte positiu sobre l'actitud de les mestres és que per primera vegada, algú ha escoltat les nostres suggerències i les nostres crítiques cap a una assignatura, ja que no es dóna en moltes ocasions que les mestres escoltin als alumnes. A més a més, no només varen escoltar els nostres suggeriments sinó que també varen prendre notes d'ells, i estic segur, amb el que he vist en aquests 4 mesos, que intentaran canviar-los per millorar i així poder oferir l'any que ve, una assignatura més completa i més fàcil d'entendre. 

Per tant, per acabar amb la valoració d’aquesta assignatura, he de dir que exceptuant el començament de la mateixa que var ser des del meu punt de vista molt dur i difícil d’entendre en quant a la seva finalitat, al final he de dir que ha estat una experiència molt enriquidora de la qual em duc molts i bons aprenentatges que utilitzaré en un futur, és a dir, han pesat més els bons moments que els dolents, i això s’ho he d’agrair a la forma de dur les mestres aquesta assignatura. 

La competència que he treballat en aquesta entrada ha estat el fet de reflexionar sobre els meus errors i canviar les meves creences per millorar la meva actuació professional (2.7). 

Valoració del Bloc

Per començar he de dir que la meva valoració del bloc és molt positiva ja que per un costat m’ha servit per poder veure tots els meus progressos i la meva evolució, no només en quant a l’hora d’escriure, sinó a l’hora de reflexionar, cercar bibliografia, aprendre a triar les competències treballades, així com també m’ha servit per poder compartir amb tots els meus companyes de les tres illes les meves inquietuds i reflexions.

"La escritura reflexiva potencia el pensamiento original en el propio sujeto, así como la asimilación profunda de ideas o saberes generados por otros" (Mendoza, 2004). 

Aquesta forma de treballar m'ha semblat molt bona ja que al llarg de tot el quadrimestre he pogut veure com he anat aprenent a millorar les meves reflexions, a contrastar-les, així com, gràcies a poder compartir els blocs amb altres companys, he pogut anar agafant idees en quant a les entrades i en quant a les idees que m’han anat aportant. Per això penso que ha hagut una bona evolució en els meus escrits reflectius i estic molt satisfet en quant al desenvolupament del meu bloc.

El bloc m’ha permet, tal i com es diu la lectura del mòdul 1:

  •       La creació de continguts en resposta a les activitats de l’assignatura, ja que a més a més, se’ns anava guiant sobre les competències que havíem de treballar i això ha facilitat la tasca.

  •      L’expressió d’opinions i reflexions, emprant diversos formats, ja que he utilitzat altres eines que mai havia utilitzat com ara: el slideshare i penjar un moviemaker al youtube. 

  •     Tots aquests aprenentatges m’han ajudat a fer entrades cada vegada més completes i a més a més, he de dir que no ha estat una tasca difícil sinó que l’he gaudeix molt.

  •    La contextualització de l’assignatura tenint en compte tres aspectes primordials: bloc, reflexió i competències. Doncs, així com al començament de l’assignatura semblava difícil entendre el que se’ns demanava, cada dia que passava em semblava més fàcil dur-la a terme perquè se’ns guiava amb les competències i amb les reflexions, gràcies als feedbacks de les mestres de l’assignatura. Encara que he de dir que hauria estat més bé si hagués tingut més feedbacks, però també entenc que som molts alumnes i que hauria estat una tasca molt difícil. 

A més a més, el fet d’haver d’etiquetar les activitats posades al bloc amb les competències professionals oferides per les mestres, ha fet que prengués consciència del procés que he dut a terme, de les meves conquestes i de tot allò que podia millorar. Així, en aquest sentit, no ha estat un procés de seguir una línea fixa en quant a la tria de competències, sinó que havíem de triar entre elles les que més adients ens semblaven segons la competència desenvolupada i els escrits de l'entrada. 

Per altra banda, el bloc ha fet que tingués un rol actiu i interactiu ja que no m’he conformat amb posar les entrades que se’m demanaven sinó que he afegit unes altres que o bé considerava adient posar-les o bé pensava que podrien aportar algun aspecte important als meus companys, o fins i tot, perquè el bloc és com un diari al que podem anar quan vulguem i per tant, si posava entrades que jo volia, sempre les tindré en el bloc per recuperar-les quan vulgui o quan les necessiti.

Altre punt a tenir en compte va ser la recomanació de les mestres de l’assignatura sobre que el bloc fos públic. En un primer moment el vaig fer privat perquè pensava que si penjava alguna foto d’algun nen podria ficar-me en un embolic, però després, vaig decidir la millor opció: fer el bloc públic, sense posar fotos dels nens i així poder compartir totes les meves reflexions amb els companys.

Per últim, i en quant al bloc i als continguts de l’assignatura, aquell m’ha servit per reflexionar sobre la meva actitud en una situació donada, com per exemple, davant de l’observació de una pràctica dolenta, he pogut reflexionar i intentar pensar en el perquè d’aquella pràctica, si s’hagués pogut millorar, com ho hauria fet jo...

També he pogut plasmar el que han fet els alumnes en aquests 4 mesos, així com els sentiments que he tingut en determinades situacions, com per exemple, quan estava a l’equador de les  pràctiques, em vaig sentir esgotat i molt cansat, i això es va reflectir en el meu caràcter i en la forma de veure les tasques de la meva tutora d’aula, i després, gràcies al bloc, vaig poder veure tota la meva evolució, trobar sentit a aquells moments d’angoixa (estava molt cansat per les pràctiques i per la meva feina com a cambrer) i comprendre perquè havia actuat en determinats moments d’una manera tan crítica destructiva. Així, després d'autoanalitzar-me i fer autocrítica, em vaig adonar que el problema estava en jo mateix i que havia de canviar la meva actitud cap a una mirada més reflexiva i més respectuosa. 

Això ha estat un dels meus grans aprenentatges: intentar ser més objectiu i veure les coses des de més perspectives, no només des d’una i a més a més, tirant sempre cap a mi, sense veure que el problema també pot estar dins de mi.

Per això, he de dir que estic totalment d’acord amb el que ens diu Korthagen (2001), que considera que la pràctica és el punt de partida pel mestre i defensa que la realitat de les aules no és un lloc on s’aprenen trucs per resoldre problemes, sinó que és el lloc on s’analitzen situacions, els dilemes, la forma en què es posen en relació els nostres valors educatius i les nostres pràctiques. I una de les vies per articular aquesta actitud reflexiva és l’escriptura, que gràcies a aquesta assignatura, ho hem pogut dur a terme gràcies a aquest bloc, canviant molts aspectes que no m'agradaven de jo mateix a través de la reflexió interna. 

Així doncs, per acabar amb aquesta valoració del bloc, tal i com he dit al principi de l’entrada, ha estat una experiència molt positiva i enriquidora, en la qual he pogut compartir les meves reflexions amb els companys i he pogut aprendre a escriure-les millor gràcies a la teoria donada en aquesta assignatura.

La millor forma d’acabar amb aquesta entrada és posant una cita que em sembla molt completa i que resumeix tot el que he exposat fins ara:

L’escriptura reflexiva és un dels instruments més potents per ajudar a aprendre i per ser capaços de seguir aprenent al llarg de la vida” (Miras, 2000). 


PD: Volia donar l'enhorabona als meus companys de les tres illes pel gran treball que han fet en els seus blocs al llarg d'aquests 4 mesos. 


Les competències que he treballat en aquesta entrada són la 1.1, perquè gràcies a aquesta eina del bloc he hagut de cercar i accedir a dades i recursos existents per resoldre les activitats (altres blocs, altres assignatures, pàgines web...) que es plantegen al Pràcticum I i a l'assignatura; per altra banda he accedit i revisat altres blocs i experiències per ampliar la meva formació (1.3). 

Valoració de les competències assolides.

Organitzar i animar situacions d’aprenentatge.

Gràcies al currículum d’infantil i a aquests 3 anys en els quals m’ho hauré llegit no sé ja ni quantes vegades, coneix els continguts que hem d’ensenyar els mestres i així els puc traduir en objectius d’aprenentatge.

Així doncs, he aprés a identificar aquests objectius per dur-los a terme a través d’activitats, però també he de dir que no ha estat una tasca fàcil ja que fins ara no havia fet cap pràctica i m’he adonat que és difícil dur a terme la pràctica amb la teoria, ja que com ben bé he aprés tots aquests mesos, l’actitud dels infants pot canviar tota la nostra planificació que havíem fet i hem hagut de canviar-la per reconduir-la cap a les necessitats dels infants.

Ha hagut dies al llarg d’aquests 4 mesos en què els nens venien més cansats i no podíem fer activitats de molt moviments perquè perdien l’interès molt prompte i així és com he aprés que hem de respectar els ritmes dels infants i que una tasca ben planificada es pot canviar de dia o de desenvolupament perquè sigui motivadora per a ells.

Per tant, en quant a aquesta competència, així com en abril vaig posar que no tenia molta experiència, he de dir que he aprés una mica més, encara que em queda un llarg camí, en les meves pràctiques, a planificar activitats.

En la lectura de l’article de Perrenaud ens parla de “soltura” en la gestió de situacions i continguts i he de dir que això encara ho veig com a un punt feble meu, ja que aquella “soltura” no l’he assolit del tot, bé sigui perquè la majoria de les activitats les ha organitzat la meva mestra, bé sigui perquè sempre he comet errors en les que jo mateix he proposat, però també he de dir que he aprés dels meus errors, i gràcies al diari de pràctiques que he anat escrivint, he pogut solventar alguns d’aquests errors i fer un bon aprenentatge.

Per altra banda, un punt fort meu és que he treballat a partir de les representacions dels alumnes, ja que després de fer qualsevol activitat, després d’un cap de setmana o quan ells m’han volgut expressar el que volien, els he escoltat, m’he posat en el seu lloc per entendre’ls millor, i els he deixat expressar-se amb llibertat, fet gràcies al qual he aprés més d’ells, els he conegut millor i he pogut fer-me un esquema mental de la seva personalitat per entendre millor les seves inquietuds.

També he aprés a aprendre dels meus errors, com per exemple ha hagut moltes vegades que volia que els nens fessin una tasca més ràpid del que pertocava, i amb ells, he aprés a relativitzar el temps, a pensar que cadascú té un ritme que si anem massa ràpids amb ells, l’únic que aconseguirem són moments d’angoixa.

Així mateix, quan he proposat una activitat, com per exemple llegir el compte de la poma viatgera, al principi s’ho contava jo, i després per anar introduint dificultats, feia que fossin els mateixos nens els que el contessin als seus companys. A part, els he anat introduint preguntes perquè fossin capaços de deduir situacions i per esbrinar el que vendria a continuació, fent que així, s’imaginessin noves situacions per veure com les resoldrien.

En quant a la capacitat de organitzar i fomentar situacions didàctiques, he aprés gràcies a la meva tutora de pràctiques, que és molt important anar contextualitzant tot el que farem a continuació perquè això dóna seguretat als nens a l’hora de fer tasques, perquè saben en tot moment el que haurem de fer, com i de què manera ens agruparem.

També he de dir que a l’hora d’organitzar activitats, quan a vegades havíem plantejat determinats agrupaments, hem hagut de fer altres a causa del gran nombre d’alumnes que n’hi ha a la classe, ja que són 17 i a més a més, dos d’ells tenen NEE. Doncs, en aquests casos, per exemple a l’hora d’anar a psicomotricitat, el que fèiem era dividir el grup en dos perquè sinó es generaven massa conflictes a les sessions.

Altre aprenentatge que he adquirit ha estat relatiu als materials. Pot ser que hàgim planificat una activitat que en un principi semblava adient, però després, a l’hora de dur-la a la pràctica, com a conseqüència d’haver poc material (per exemple en una activitat que vàrem fer amb rotllos de paper higiènic) es varen generar moltes baralles perquè els nens no tenien suficient material i varen perdre la motivació.

Gestionar la progressió dels aprenentatges.

Gràcies a aquests 4 mesos també he aprés que he de tenir sempre present, una vegada més, els diferents ritmes dels infants, així com hem de tenir en compte que cadascú duu una motxilla a la seva esquena, i per tant, a l’hora de proposar activitats, hem d’anar en compte amb tot això, ja que una activitat massa fàcil pot desmotivar els infants i una activitat massa difícil pot fer que perdin l’interès, per això hem de cercar activitats intermèdies. En aquest punt és on veig un punt feble meu ja que a l’hora de pensar activitats, les penso en general, sense tenir en compte als diferents infants i que a més a més, poden haver (i de fet els ha hagut) nens amb NEE.

Potser que encara estigui molt verd en quant a aquesta competència, però espero que gràcies a practicar i a conviure amb els nens, pugui desenvolupar-la millor.

Sí que és veritat que gràcies a aquesta lectura puc anar millorant aquesta competència ja que segons ens diu, ens hem de posar al nivell mitjà del grup i situar-nos en la ZDP de la majoria dels nens.

Clar, si ens posem només el la pell d’alguns d’ells, bé perquè siguin més ràpids, bé perquè siguin més lents, no farem que tots gaudeixin de la tasca, i és per això que aquesta competència és una de les més difícils perquè hem de trobar un punt intermig molt difícil de trobar.

També m’agrada molt la proposta d’adquirir una visió longitudinal dels objectius ja que si els avaluem massa prompte, no es relacionarà amb la realitat, i  per això, he aprés a fer ús de graelles d’observació per avaluar les tasques i els coneixements apresos pels infants. En aquestes graelles he anat posant si havien assolits continguts i objectius (com per exemple si havien interioritzat les formes geòmetriques com la rodona, el quadrat i el triangle, així com els nombres fins el 3), o si pel contrari no els havien assolits o estaven en procés.

Per tant, un dels meus punts forts en quant a aquesta competència ha estat l’observació dels nens, així com prendre notes de camp i fer escales estimatives per fer una bona valoració i avaluació dels aprenentatges assolits.

Ara bé, una vegada dit això, he trobat que els ítems que havia observat no han estat suficients, ja que podria haver tingut també en compte la seva manera d’aprendre i raonar, les seves angoixes, els seus interessos, així com la imatge que té de sí mateix,  i el seu entorn familiar.

Aquests errors són dels que dic que he d’aprendre per després prendre decisions i canviar-los o al menys, millorar-los. Però també he de dir una cosa...si no fos per tots aquests errors, com aprendria? Com podria treure les meves conclusions?

Elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació.

En aquesta competència he de dir que tinc més punts forts, ja que al llarg d’aquestes pràctiques he dut a terme la teoria i per això, en moltes ocasions, he deixat que fossin els mateixos nens els que s’ajudessin sovint.

Ha hagut moltes vegades en les quals els feia preguntes als nens, com per exemple, quantes vaques havia en un dibuix, i si un nen no ho sabia, deixava que s’aixequés altre nen que sabia la resposta, posant als nens en situació d’aprenentatge òptim per a ells (ZDP).

Aquesta, per a jo, és una de les millors maneres de dur a terme un bon aprenentatge ja que els nens s’ajuden mútuament, intereaccionen, es pregunten entre ells, aprenen a respectar els torns de paraula i tot això ho fan de manera significativa i funcional ja que el fet de ser ajudats pels seus companyes els motiva.

Per això, he caigut en el compte que el fet que hagi grups heterogenis fa que les aules siguin molt més enriquidores, ja que els nens s’ajuden entre ells, i arriben a les seves pròpies conclusions, resolvent els conflictes per ells mateixos i conseqüentment, desenvolupant aspectes clau com l’autoconfiança i l’autoconcepte.

També he aprés, com a punt fort, que no hem d’estar contínuament guiant les passes dels nens, les seves activitats, sinó que els hem de deixar lliures perquè ells mateixos generin les seves descobertes i s’enfrontin als seus propis conflictes, perquè, si l’adult estem guiant constantment als infants, com aprendran a resoldre els seus errors?

Altre punt fort d’aquesta competència ha estat el generar situacions de cooperació i ajuda, com he dit anteriorment, ja que per exemple, quan els nens estaven jugant amb les construccions de fusta, i un d’ells volia participar en el joc d’altre nen, si el primer no el deixava, i el segon es queixava, els deia: pregunta’l si et deixa jugar amb tu. I gràcies a aquestes estratègies he pogut comprovar que els nens són més generosos del que m’imaginava, ja que la majoria de les vegades, els nens volen jugar junts, volen compartir i volen cooperar entre ells, però els hem de deixar que ells prenguin les seves decisions.

Si nosaltres, com adults, els imposem que juguin junts, els nens no voldran, i tanmateix, si els fem que es preguntin, que es demanin permís per jugar junts, ho faran encantats i de manera motivada, compartint experiències.

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges.

Com ja vaig dir en abril en l’entrada de les competències, aquí també em trobo fort, ja que sempre que els nens fan alguna activitat, els aplaudeixo perquè sentin que estic al seu costat. Ara bé, també he d’anar amb cura perquè pot ser que els nens facin una tasca només per esperar el meu reconeixement, i es per això que he aprés en aquest sentit que en lloc de dir-los contínuament “molt bé”, podem utilitzar altres estratègies que arriben al mateix lloc, com pot ser un gest, una mirada d’aprovació, un somriure, que fan que sense haver de dir cap paraula, els nens sentin que ho estan fent bé i que estem al seu costat.

En quant a les normes, he de dir que els dies que la tutora m’ha deixat dur el pes de la classe, he canviat la forma de recordar-les, i així, en lloc de ser jo el que les hagués de recordar, feia que fossin els nens els que me les recordessin. Així, he desenvolupat preguntes com ara: què podem fer a psico? Què no podem fer? I així com al principi vaig subestimar als nens en el sentit de què pensava que no sabrien contestar-me, me’n vaig a sorprès molt perquè els nens havien interioritzat les normes i eren perfectament capaços no només de recordar-les sinó de dir-les als companyes que no s’enrecordaven.

Altre aprenentatge que he sumat a la meva motxilla ha estat, una vegada més, gràcies a l’actuació de la mestra de l’aula on he fet les pràctiques. Així, he pogut constatar com es respecta la dinàmica psíquica dels alumnes i quan estaven cansats, estressats o no tenien cap gana de fer una activitat, en lloc de forçar-los per fer-la, els deia que s’anessin al racó de descans a tombar-se amb un coixí per tal que descansés i així, després els nens tornaven amb moltes més ganes.

Potser que jo, que encara no sé molt sobre aquest món dels diferents ritmes dels infants, els hagués fer acabar una tasca, i així, gràcies a la forma d’actuar de la mestra, he aprés que els nens tan petits, necessiten descansar i si no volen fer una activitat, no els podem obligar, sinó que els hem de respectar i entendre en tot moment.

Aquest és un dels aprenentatges que més m’ha agradat assolir, ja que per la meva edat (36 anys) no concebia que els nens no fessin una activitat i ara, amb el temps, he pogut veure que tenen necessitats que hem de respectar i que no els hem d’obligar en cap moment, sinó en tot cas, intentar reconduir les situacions. Pot ser que al meu cap encara sigui havent una mica del tradicionalisme el qual vaig viure quan era petit, però per això estic reflexionant i intentant millorar els meus fracassos i els meus errors.

Treballar en equip.

Com vaig dir en l’altra entrada d’abril, sempre he intentat que els nens treballin en equip per fomentar el valor de la cooperació, la col·laboració i la solidaritat. 

A més a més, com tenim dos nens amb NEE, aquesta forma de treballar ha fet que els nens siguin més solidaris cap als seus companys, i això, crec o, millor, afirmo, que serà un gran aprenentatge pel seu futur.

També he aprés a respectar les decisions i opinions dels meus companys, sobre tot de la meva tutora de pràctiques, ja que al principi, era molt difícil acoplar-nos ambdós per la nostra manera de ser (molt nerviosos i molt actius) però poc a poc, hem anat encaixant-nos l’un amb l’altre i gràcies a la col·laboració dels dos, hem arribat a ser un bon equip de treball en el qual els valors més importants han estat la confiança i el respecte mutu. Per tant, hem passat de ser un “pseudoequip” a ser un vertader equip on el diàleg i el debat han estat les eines més forts.

Per altra banda, així com al principi no vaig entendre la manera de treballar de la mestra de l’aula (em semblava molt tradicional), gràcies a aquesta assignatura he aprés a mirar-la d’altra forma, a valorar tot el que fa, a cooperar amb ella, a saber trobar i negociar la seva capacitat de treball i això ha fet que els dos darrers mesos ambdós hàgim gaudit molt del nostre equip.

També he aprés, tot sabent que ha estat  una tasca molt difícil, a autovalorar-me i fer reflexions sobre jo mateix: veure les meves resistències, els meus obstacles, que no em deixaven mirar més enllà del que jo volia veure. Ha estat una tasca molt dura en la qual he sofert massa perquè hem de reconèixer que sempre veiem els errors en la resta i no en nosaltres mateixos, però a força de reflexionar i pensar he caigut en el compte que no podia ser tot tant dolent i que m’estaria equivocant.

Un dels punts febles en el quan estava i seguiré estant ha estat en allò relatiu a les reunions d’equip, ja que no he pogut viure cap perquè no s’han fet, ni entre les mestres, ni amb les famílies. En aquest aspecte vaig parlar amb la meva mestra i em va dir que es feien al començament de curs i al final, i clar, com sóc estudiant en pràctiques i aquestes es desenvolupen en febrer i acaben en juny, la del principi de curs ja havia passat i la del final no podré anar-hi perquè ja he acabat amb les pràctiques.

També he de dir que el 28 de juny, per tancar el curs escolar, la meva tutora ha organitzat una reunió amb els pares i estic invitat a anar-hi. Per suposat que aniré, prendré les meves conclusions i al menys podré viure una reunió de pares, situació de la qual crec  que guanyaré un gran aprenentatge, ja que encara estic molt verd en quan a estratègies per parlar amb ells.

Per últim en quant a aquesta competència, a l’hora de fer front a les crisis o conflictes que hem tingut entre la mestra i jo, he de dir que els hem solucionat amb el diàleg, i crec, per la forma en la quals ens vàrem acomiadar l’últim dia de pràctiques (ambdós plorant) que hem aconseguit fer un bon equip de treball i hem sabut solucionar els nostres conflictes, provocant així un millor enteniment entre els dos i coneixent-nos millor.

Participar en la gestió de l’escola.

Entre tots hem participat de la gestió de l’escola en el sentit de què hem col·laborat en tot el que hem pogut amb tot el centre: per exemple a l’hora del menjador, a l’hora de col·locar plafons en les parets, a l’hora d’arreglar coses del pati...

Tot això ho hem fet per fer front a la realitat dels alumnes i de les seves famílies.

Així, hem cooperat tots, hem estat companys de treball, i per exemple, ens han ajudat molt en el desenvolupament del nostre projecte de millora.

Informar i implicar als pares.

He trobat a faltar reunions amb els pares dels nens de l’escoleta, però també he de dir que al meu aula (en la resta no s’han fet cap) s’han organitzat pràcticament totes les setmanes “el dia del protagonista” en el qual els nens gaudien dels seus pares i a l’inrevés, provocant així un sentiment d’orgull entre ambdós.

Per tant, he aprés  a implicar als pares en la construcció dels coneixements dels seus fills i també he aprés que existeixen formes de comunicació amb ells perquè sentin confiança en nosaltres.

La mestra fa que els pares se sentin acollits al centre, parla amb ells a l’arribada i a l’acomiadament i això fa que se sentin segurs amb el lloc on deixen als seus fills.

Crec que aquesta competència és en la que més he après perquè la mestra m’ha ensenyat, sense fer-ho directament sinó amb les seves actuacions, a desenvolupar eines de comunicació, a ser amable amb ells, a donar-los la informació necessària sense preocupar-los (per exemple a l’hora de trucar a uns pares perquè el seu fill té una mica de febre) i en definitiva, a tenir un contacte natural i sencer amb ells.

Utilitzar les noves tecnologies.

En aquesta competència em sento amb molts punts forts ja que m’agraden molt les noves tecnologies i gaudeix amb elles.

Per altra banda he de dir que al centre on he fet les pràctiques no estan incloses en cap aula ni en cap moment i jo crec que el que hauríem de fer és anar apropant als nens a les TICs ja que aquestes ajuden a desenvolupar el pensament deductiu, ajuden a trobar fonts d’informació i estratègies de comunicació. Encara que els nens siguin molt petits en aquest cicle, sempre seria bo apropar-les a les TICs perquè són el futur.

Enfrontar els deures i els dilemes ètics de la professió.

A la meva escola no ha hagut cap cas de violència per la qual cosa no puc dir res en aquest aspecte.

El que sí que he trobat han estat prejudicis i discriminacions ètniques en forma d’acudit cap a un nen marroquí, però tal i com vaig escoltar-les, vaig dir a la mestra de suport que les havia dit que davant meva no volia escoltar-la mai aquestes manifestacions. Per tant, crec que al menys li vaig fer reflexionar ja que al dia següent em va demanar disculpes per la seva actuació i en els dos mesos restants no he tornat a escoltar cap paraula discriminatòria cap a ningú.

Per altra banda i com a ètica actitudinal, ha hagut vegades que entre les mestres s’ha parlat malament i he de dir que en aquest aspecte mai he dit cap paraula i m’he mantingut al marge, així com quan alguna m’ha fet en privat algun comentari o crític d’altra companya, li he dit que jo no tenia res a veure i que preferia mantenir-me al marge ja que jo estava de pas.

Crec que aquesta ha estat una bona actitud ètica docent ja que no he pres part per ningú en cap moment, evitant així els “dimes i diretes” que es generen en la convivència.

Organitzar la pròpia formació contínua.

Aquesta competència és necessària al llarg de tota la nostra vida per anar incorporant nous coneixements al nostre bagatge personal i professional per millorar la nostra tasca, tal i com vaig exposar a l’entrada sobre les competències d’abril.

Tal i com ens diu la lectura de Perrenoud, formar-se no és seguir cursos, sinó aprendre i canviar a partir de diferents mètodes personals i col·lectius d’autoformació.

Així, la nostra formació constant no consisteix només en fer cursos  per Internet o d’altres maneres, sinó que existeixen altres que són igual d’importants com la lectura, l’experimentació, la innovació, el treball en equip, l’escriptura d’un diari.

Totes aquestes formes de formació contínua són les que m’han fet aprendre a reflexionar, a mirar amb altres ulls, a observar, a saber prendre decisions, encara que com he dit tantes vegades, tinc un llarg camí per recórrer.

Així  he de dir que al llarg del grau m’he hagut de llegir molts llibres i lectures però ha estat gràcies a aquesta assignatura i haver de reflexionar tant que he hagut de recuperar aquells llibres, aquelles lectures, els apunts de totes les assignatures donades fins ara. Gràcies a tot això he aprés a relacionar conceptes, a relacionar lectures, a fer crítiques i sobre tot, a saber fer autocrítiques i conèixer-me millor.

He recuperat apunts i lectures que ja ni recordava i ara, amb el pas del temps, els he sabut donar altre significat i això és una cosa que sempre agrairé a aquesta assignatura a la qual no veia cap finalitat al principi del quadrimestre i que tanmateix, m’ha fet aprendre tant de jo mateix.

Font de documentació:

PERRENOUD, P. (2007). Diez nuevas competencias para enseñar. Col. Biblioteca de aula, 196. Editorial Graó. Barcelona.

Competències treballades: 

- 1.4. He arribat a conclusions a partir de contrastar la teoria amb la pràctica. 

- 2.1. He identificat punts forts i febles quant a les meves capacitats i les meves competències professionals. 



lunes, 10 de junio de 2013

Aprenentatges en relació als projectes de millora i documentals dels meus companyes.

Al llarg d’aquestes darreres setmanes hem anat veient diferents projectes de millora i documentals tant dels meus companys de Palma, com de Menorca i d’Eivissa.

Així, a l’hora d’explicar els aprenentatges i experiències que m’han aportat, aniré contestant a les següents preguntes que m’ajudaran a fer una bona reflexió:

-          - De la descripció del projecte, quins aspectes m’han cridat més l’atenció?
  -          - Quins objectius tenen?
-         -  Quin tipus d’aprenentatge promou?
-          - Quina serà la seva avaluació?
-         -  Quins aspectes m’han resultat nous, interessants, atractius?
-          - Com aquest pla es podria adaptar al meu context?
-          - Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?
-          - Quines dificultats i obstacles hi veig?

Els projectes presentats pels meus companys m’ha ofert una llarga llista d’aprenentatges ja que m’han semblat molt innovadors a la mateixa vegada que interessants i enriquidors, ja que cadascú m’ha aportat algun aspecte del qual podré fer ús en un futur. 

A més a més, he de dir que no només han estat interessants els projectes de millora sinó també els documentals presentats pels companys que havien de seguir l’itinerari B.

També he de remarcar que aquesta forma de fer feina m’ha semblat molt positiva ja que per primera vegada, i això és una cosa que he d’agrair a la manera d'organitzar aquesta assignatura, hem pogut tenir contacte amb altres companys que no són els de sempre, els d’aquesta illa, sinó que hem pogut compartir experiències, inquietuds i feina amb els companys de les altres seus. Aquesta és la tasca que per a jo, ha estat la fonamental ja que sempre ens veiem per vídeoconferència però mai havíem compartir pràcticament quasi cap aprenentatge.

Així doncs, els projectes dels quals faré una reflexió són els següents:

El pati. Escola Ses Paises. Eivissa.


Quan es parla de l’ús més habitual dels espais exteriors d’una escola apareixen expressions molt arrelades com...”prendre l’aire”, “desfogar-se”, “fer una pausa”, “el recreo”, “un descans pels mestres”, com si la vida al pati solament fos això. En coherència amb aquestes creences, els espais exteriors de les escoles semblen tots tallats pel mateix patró. Malgrat aquesta imatge generalitzada, avui hi ha molts equips de mestres i alguns ajuntaments que volen recuperar els espais exteriors com un lloc més en el qual s’ha de planificar i preveure que es vol que passi, igual que es fa en els espais interiors de l’escola” (Cols clotets, Carme: Infància, núm 157, juliol-agost de 2007).

Així, els meus companys varen observar les necessitats de l’escoleta i varen veure que els nens necessitaven no només jugar al pati, sinó també amagar-se, reunir-se, observar sense ser vistos així com en altres ocasions, necessiten descansar.

És per això que varen fer aquest projecte de millora sobre el pati, ja que després d’analitzar les necessitats sentides, varen veure que el pati només era una zona aïllada i sense cap tipus de material, i això que l’any passat ja s’havia fet un altre projecte de millora del mateix estil, però igual que ha passat a la meva escola, no s’han tornat a dur a terme. A la meva escola també es va fer un projecte sobre el pati, però ni en aquests 4 mesos, ni en tot l’any (tal i com em va dir la meva tutora de pràctiques de l’escola on estic fent-les) no s’ha fet mai més perquè duia molt de treball i quasi mai tenen temps per organitzar res perquè es troben totes soles a l’aula.

Penso que això podria ser una excusa, tal i com vaig llegir a la lectura del mòdul 4 i a l’article ja que si ens organitzem, penso que alguna de les activitats proposades en anys anterior si que es podrien haver dut a terme.

L’objectiu de les meves companyes era construir un espai ric, amb moltes possibilitats de joc pels infants, i jo penso que ho varen aconseguir ja que varen introduir hamaques, teles, tatamis i material tou per generar nous aprenentatges.

També proposen utilitzar el pati com espai per pintar, per exemple a les parets, i això em sembla una idea molt bona perquè a la mateixa vegada que els nens estan a l’aire lliure, també fan tasques que els agraden molt, aprofitant així que el pati no només sigui un espai per jugar sinó també per fer altres activitats que generen altres tipus d’aprenentatges.

Un aspecte que considero que seria millorable seria que a part del material introduït, podrien haver inclòs al pati, pedres de color blanc en forma d’espiral perquè els nens treballessin l’equilibri, o per exemple jocs de saltar i córrer damunt de quadrats amb nombres per tal de desenvolupar la lògica matemàtica a la mateixa vegada que es juguen.

L’hàbit del bon dia.

Aquest projecte de millora m’ha semblat una bona idea ja que aquesta rutina la considero primordial en les jornades a l’escoleta, però he de dir que no m’ha agradat massa la forma de dur-ho a terme.

En quant a la part dels nadons, m’ha agradat molt com ho fa la mestra, però trobo que hi ha molt poc espai per desenvolupar aquest hàbit, ja que els nens estan apinyats tots junts amb la mestra sense que hagi molt lloc per crear un ambient tranquil i relaxant, sinó que sembla que sigui un espai molt angoixant.

El quant al grup de “els pops”, nens més grans, he vist que les fotografies estan molt amunt i per tant els nens no poden penjar les seves fotos.

Aquí puc dir que a la meva escoleta tenim posat a les parets una línea de velcro a l’altura dels infants perquè ells mateixos puguin agafar la seva foto, després de cantar la cançó del bon dia, i posar-la a la paret. Això crec que genera una bona rutina ja que els nens han d’estar pendents del moment en què diem els seus noms i s’han d’aixecar a posar la seva foto, desenvolupant així habilitats motrius fines i gruixudes.

En quant al grup de “les tortugues”, els nens sí que pengen les seves fotos, però encara que estan més baixes, algunes segueixen molt altes per alguns, és  a dir, que a més a més de què se’ls dificulta la tasca als nens, es discrimina, per dir-ho d’alguna manera a altres, ja que uns sí que poden penjar les seves fotos, però altres no, per tant, quin criteri ha dut a terme la mestra perquè alguns sí que puguin penjar-les i altres no? No es crea una diferència innecessària entre els nens? Pot tenir conseqüències en el futur? De fet, tal i com vaig veure a la vídeo conferència, algunes fotos les ha de posar la mestra i altres els nens, creant així una sensació com d’injustícia cap a alguns nens.

El que també he trobat criticable en aquest vídeo ha estat el fet de les parets de l’escoleta. Em semblen molt buides, no em parlen, és a dir, són parets sense colors càlids, que invitin a quedar-se, i tampoc tenen fotografies ni plafons en els quals es pugui veure reflectit la vida dins l’aula, aspecte que a l’aula on estic fent les pràctiques és tot el contrari, ja que les parets ens conten la vida que hem dut dins la classe, fent d’aquesta un espai acollidor i càlid a la mateixa vegada que tranquil i relaxant.

Però com tot en aquesta vida no és negatiu, també trobo molt interessant que prenguin aquest hàbit com una rutina que es fa cada dia, ja que això dóna seguretat als nens, i a més a més, de l’entrevista feta a les tutores, se’ns diu que cada dia van canviant les cançons, aspecte que provoca un gran desenvolupament del llenguatge en els nens.

En quant a les propostes que jo he pensat estaria el fet de posar les fotos més baixes perquè els nens les puguin col·locar amb facilitat.

Altres propostes molt interessants van a ser:

-          - Segons Natàlia, una estudiant de grau de Menorca, ella posaria com a la seva escoleta, un plafó perquè no ho agafin els nens ni juguin amb ell, penjat a la paret, i a l’hora de fer el bon dia, ho baixa i després el torna a pujar amunt perquè els nens no ho destrossin.

-         -  Altre idea molt interessant va ser la de la mestra d’aquesta assignatura que seria contextualitzar el que es farà a continuació d’aquesta rutina.

En quant a aquest últim punt, he de dir que es fa a la meva escola, a la meva aula, i això dóna seguretat als nens ja que saben que anirem a fer a continuació en tot moment.

L’hort escolar.



També m’ha semblat un gran projecte, el que passa és que no està molt desenvolupat en el bloc dels meus companys i per tant, tampoc puc fer una bona anàlisi del mateix.

El que sí que puc dir és que un hort a l’escola és una idea molt adient ja que els nens prenen consciència de molts aspectes: aproximació a la natura i a l’educació medioambiental, el sentit de la vida i tenir cura de les plantes, així com prendre consciència de les estacions de l’any.

M’hauria agradat molt tenir un hort a la meva escola, i he de dir, que després d’oferir la idea a la mestra, vaig aconseguir plantar unes tomateres que després hem posat al pati perquè els nens, dues vegades en setmana, les hagin de regar, agafant així sentit de responsabilitat cap al medi ambient.

L’art a l’escola infantil.

L’origen, segons les meves companyes, d’aquest projecte de millora va ser millorar l’autonomia dels nens.
Penso que a part d’aquesta justificació, podrien haver exposat altres com per exemple desenvolupar habilitats motrius fines i gruixudes (en quant al moment d’agafar el pinzell i fer la pinça), així com desenvolupar la intel·ligència creativa de la qual ens parla Howard Gardner.

En quant a les activitats proposades, em semblen molt originals, ja que jo no les he viscut mai: fer escultures amb material reciclat (per exemple amb paper i cola, o amb oueres), pintar amb estris naturals (com per exemple tomates, taronges) així com estampació de fruites i verdures. Aquesta última és la que més em va agradar i espero poder dur-la a terme algun dia perquè crec que els nens, a la mateixa vegada que aprenen, tenen moments lúdics, divertits i plaenters.

El que trobo a faltar en aquest projecte, que potser ara s’hagi millorat i el dia en què vàrem veure encara no ho havien posat, és el fet de la motivació de les mestres, ja que ens diuen que no tenen cap motivació cap a l’activitat perquè no la ven cap finalitat; també penso que haurien de fer una reflexió autoavaluativa, així com una bona planificació, ja que no se’ns indicava el nombre de sessions ni els dies per dur  a terme el projecte.

Un món de cartró.

Aquest també és un dels projectes que més m’ha agradat, ja que ofereix un món de possibilitats als nens en quant a aprenentatge i experiències viscudes, a la mateixa vegada que està molt ben plantejat i els materials estan molt ben oferts, fets i seleccionats.

També se’ns mostra les idees (amb fotografies) que han cercat per Internet i les posen al projecte per veure d’on han tret les seves idees, aspecte que em sembla molt bo ja que se’ns mostra d’on parteixen, on volen anar i on han arribat.

Altre aspecte que m’ha agrada massa ha estat el fet de dividir les zones: sensorial, motriu i simbòlica, ja que això desenvolupa diferents capacitats i habilitats dels infants.

El material m’ha sembla meravellós, fet per les meves companyes, Úrsula i Tànit, amb molta feina darrera i molt ben presentat.

A més a més, al tractar-se de cartró, podem inculcar als nens el fet de tenir cura dels materials, i per tant, aquest projecte es podria dividir en altres, generant molts aprenentatges en un sol.

Els objectius també m’han semblat molt adient: amb respecte a l’espai, als nens, i a allò que observem: conèixer millor als infants, seguir les seves evolucions i veure els vincles afectius.

Com podem veure, no es tracta d’un projecte simple sinó que abasta molts de continguts, i per tant, penso que és un dels millors que he vist.

A més a més, inclouen en el projecte a les famílies, fet que em sembla molt bona idea, i ho fan a través d’un qüestionari en el que pregunten a aquelles què pensen sobre els materials. A més, el qüestionari es fa de manera autònoma i així es poden expressar bé, tant les famílies com els mestres, ja que no es veuen cohibits a l’hora de donar les seves opinions.

Per acabar amb aquest projecte vull dir que en seria un que m’agradaria moltíssim dur-ho a terme el dia que aconsegueixi ser mestre.

Per acabar amb aquesta entrada sobre els projectes dels meus companyes, no vull deixar de banda dos documentals que han fet els companyes de l’itinerari B que no han passat de llarg en el meu cap, ja que un m’ha agradat massa, i altre no tant.

Les parets ens parlen.

Aquest documental m’ha sembla, senzillament, GENIAL, ja que ha estat molt bé plantejat, molt bé documentat i molt bé exposat a classe des del començament fins al final del mateix.

He de dir que no crec que mai se m’hagués fer un documental sobre les parets ja que en un principi pot semblar buit de contingut, però els meus companys, una vegada més (l’altre any varen fer un treball sobre les persones cegues i vàrem quedar-nos tots els companyes atònits) m’ha sorprès molt.

El documental comença parlant de les parets sense fer referència als infants ni a les escoles, sinó que els meus companys parlen amb diferents persones que ens expliquen i ens donen el seu punt de vista (diferents en quasi tots els casos) sobre les parets.

Les parets ens parlen, ens conten coses del lloc on són, i quasi mai les tenim en compte, aspecte que des d’ara, ha canviat al meu cap,ja que ara em fixo més en elles perquè sempre ens aporten alguna cosa.

Del documental ens podem fer preguntes com per exemple: ens hem fixat que poden haver milers de versions i opinions sobre les parets? Per què  a les escoles no les tenim en tanta estima? Per què a les escoles només en tenim una única visió?

En quant a aquesta darrera pregunta he de dir que gràcies al treball de la mestra de la classe on estic fent les pràctiques, tant a totes les parets del centre, com dins l’aula, existeixen plafons, fotografies, detalls, que fan que les parets ens parlin, que ens contin coses d’allò que passa dins.

Altre aspecte d’aquest documental és el fet de contrastar diferents opinions, i per tant, els meus companys, no s’han quedat només amb una versió sobre una opinió sinó que a més a més l’han constrastat.

Altra reflexió important és que documentar es posar paraules a allò que hem fet, i per això hem tenir sempre en compte aquesta tasca. Aquest documental hauríem de veure’l molts col·legis per tal de fer una bona documentació per oferir a l’entorn tot el que es fa dins l’escola.

Un aspecte que m’agradaria sumar a aquest documental que em sembla molt complet, seria el que vàrem aprendre amb Rosa Mulet, professora de l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa I (segon de grau, segon semestre): no hem de canviar ni llevar tot allò que hem posat a les parets pel fet de terminar o acabar el curs sinó que tot el que estigui a les parets ha de continuar allí, any enrere any, per tal que els nens i tot el que arribi nou al centre, pugui veure una continuïtat, una evolució, i la vida que se segueix dins el centre.

Si llevem tot el que hem posat durant tot l’any, no podríem pensar que ha hagut un terratrèmol?  No és molt adient que els nens, quan tornen després de les vacances d’estiu, tornin a veure allò que havien fet? No els donarà seguretat i confiança aquesta bona pràctica? Està clar que sí, els nens sentiran l’escola com seva.

L’espai d’Eivissa. Sant Rafel.

Aquest documental dels meus companys no m’ha agradat tant com la resta pel seu poc valor pedagògic des del meu punt de vista.

En ell se’ns parla que el joc serà sempre l’activitat principal, els adults no dirigeixen les activitats dels nens i per tant aquests es mouen lliurament per on volen.

Però clar, si tenen tanta llibertat, com s’organitzen? Qui posa límits? Perquè els nens els necessiten per crear normes i establir-les dins del seu cap.

Ens parlen molt de l’estima, del vincle afectiu, de no interferir en els sentiments dels nens, no guiar-los, deixar-los llibertat en les seves accions, aspectes tots que em semblen adients, però que per altra banda crec que són insuficients en quant al seu nivell pedagògic i a l’educació dels nens, ja que falten per establir límits, normes que interioritzin els nens, ja que sinó, com aprendran a resoldre els conflictes?

A l’hora de posar en comú les idees en tota la classe, pensem que en cap moment es fa referència als nens amb NEE i per tant no s’ajusta a una realitat d’avui dia: els nens amb trastorns han de ser inclosos en tots els moments: principi d’educació inclusiva.

Per altra banda, se’ns parla al documental del tradicionalisme, sense pensar que això està canviant i cada dia anem introduint a les aules innovacions i idees modernes. Em sembla com si només ells tinguessin idees innovadores i només ells volguessin trencar el tradicionalisme, aspecte amb el qual no estic d’acord, ja que per això estem estudiant el grau, per trencar amb aquell.

Altre aspecte pel qual no m’ha agradat la manera de fer en aquesta “escola” es que no es parla de les rutines, dels hàbits, dels diferents ritmes dels nens, del respecte cap als torns de paraula, aspectes tots que donen seguretat als nens per crear un bon aprenentatge significatiu i funcional.

Per altre costat, i tal i com ens va dir la mestra d’aquesta assignatura al seminari, un aspecte que sí és adient, és el fet de tractar i aprofundir en les emocions i la identitat, ja que són conceptes clau en el desenvolupament dels nens, perquè així van creant la seva personalitat.

Com a cloenda d'aquesta entrada sobre els projectes i documentals dels meus companys, com he dit al començament, ha estat una idea molt bona el fet d'haver de compartir les nostres experiències entre tots nosaltres ja que m'ha fet sentir als meus companys més propers a jo, ja que he pogut llegir les seves inquietuds, les seves idees i aportacions, i tot això m'ha fet crèixer com a persona i com a futur mestre.

A més a més, he pogut prendre nota de moltes idees sobre millores i sobre activitats que espero que algun dia les pugui dur a terme. 

Fonts de documentació: 

ALTIMIR, D. (2006). Com escoltar els infants?. Barcelona: Col.lecció Temes d´in-fàn-ci-a. Rosa Sensat. 

BONÀS, M. i altres (2007). Entramados. Barcelona: Graó

COLS, C; El pati.  Revista Infància, número 157, juliol - agosto 2007.

DIEZ NAVARRO, M.C (1996). Proyectando otra escuela. Madrid: De. La Torre. 

ESCUELAS INFANTILES DE REGGIO EMILIA (1995). La inteligencia se construye usándola. Madrid:
MEC-Morata

MORENO, E; NOGUERA, G; El pati de l'escola, un projecte en marxa. Revista Infància, número 178,  gener - febrer 2011. 



Les competències que he treballat en aquesta entrada són les següents: 

- 1.3. Accedeixo a altres blocs per ampliar la meva formació. A més a més, he pogut contrastar amb teoria i donar les meves pròpies opinions, aspecte que agraeixo molt. 

- 5.3. Cerco informació sobre plans de millora i aporto referències bibliogràfiques.