Reflexió sobre el mòdul 3

Quines idees estan presents a les jornades del centre on estic fent les pràctiques?

Què no s'hi reflecteix i enyoro que hi fos? 

Què no es reflecteix però penso que està bé que no hi sigui? 

En primer lloc i en quant als espais, he de dir que treballem per racons, i això em sembla una bona manera de fer feina ja que es formen diferents agrupaments de nens així com es té en compte la heterogeneïtat dels nen, és a dir, que es respecta el ritme i la personalitat de cadascú. 

A més a més, la meva aula és un espai molt lluminós, igual que la resta de les aules, ja que totes tenen accés al pati i a través de les grans finestres entra molta llum, creant un ambient molt acollidor. 

Pel que fa als materials, he de dir que hi ha molt i de molt bona qualitat, a la mateixa vegada que es comparteixen objectes estructurats amb quotidians, com per exemple, ampolles de plàstic, taps, rotllos de paper higiènic, i instruments musicals fets per nosaltres mateixos. 

I respecte al temps, és on veig més mancances ja que la meva tutora és molt nerviosa i sempre sembla que va molt neguitosa, amb molta presa, sense tenir en compte els ritmes més lents d'alguns infants. 

Així doncs, penso que els tres aspectes haurien d'estar relacionats i per a jo, no ho estan, per tant, de què ens serveix un bon espai, uns bons materials sense que hi hagi un bon temps, un temps adient per a cada nen? 

Si ho pensem bé, encara que tenim un aula molt espaiós, amb molta llum, amb molts racons que ofereixen moltes activitats i noves descobertes, a l'igual que la gran varietat de materials, no ens serveix de molt si no tenim en compte els diferents ritmes dels infants.

Per tal que se m'entengui millor, posaré un exemple: estem al racó de la natura plantant llavors en ampolles de plàstic i hem de posar cotó i les llavors avall per després ficar aigua. Com que tot ha de seguir un temps establert per la mestra, encara que l'espai és perfecte i els materials són adients, hi ha un moment en el qual alguns nens han acabat la seva tasca i com es posen a fer altres coses, la tutora es posa també nerviosa i acaba l'activitat per ells, tallant així la descoberta i experimentació de cada nen.

 Així, si és una activitat enriquidora, motivadora, en la qual els nens estan gaudint...Per què els hem de tallar la seva creativitat? Per què no els deixem lliures?

Podem veure com pren força una frase que ens va dir Malaguzzi: " els nens tenen 100 formes d'explicar-nos les seves coses, i nosaltres, els adults, els tallem 99".

Per altra banda he de dir que m'agradaria parlar aquests aspectes amb la meva tutora, i ho intento, però no és una persona molt reflexiva ni admet crítiques, sinó que mai escolta. Ella pensa que és imprescindible pel centre i que tot ho fa bé, per tant, talla moltes vegades als nens perquè té presses per fer les coses, i quan intento donar el meu punt de vista, no m'escolta.

Això és una cosa que enyoro molt, l'autocrítica, reflexionar amb un mateix i escoltar altres opinions que segur que ens donen altres punts de vista i ens enriqueixen com a persones.

Per altre costat, també penso que tal i com ens diu la lectura, si una activitat ha estat molt motivadora, hauríem de repetir-la però introduint canvis que la enriqueixin. Així, una vegada que vàrem acabar de plantar les llavors, no hem fet res amb elles en una setmana, i penso que podríem haver dit als nens que les podíem regar, que podríem veure els canvis que s'estan donant ( ja que algunes ja s'estan obrint) i tanmateix, després de consultar amb la tutora que podríem fer coses amb els nens i les llavors, em va dir que havíem d'esperar una setmana més perquè es vegin millor els canvis.

Amb això no estic gens d'acord ja que penso que els nens no només han de veure grans canvis, sinó que per a jo, és molt important que vagin veient tot el procés perquè prenguin consciència d'ell. Així és com l'aprenentatge serà significatiu i funcional.

Puc fer alguna cosa sobre aquest tema? Podria parlar més amb la mestra? Aquestes són preguntes que em faig diàriament però no aconsegueixo trobar una resposta perquè molts dies em sento com un vertader intrús dins l'aula, com si el fet d'estar jo li posés més nerviosa si cau.

Per tant, per acabar amb aquesta reflexió, he de dir que estic molt content amb moltes actuacions de la meva tutora, però també hem de reflexionar sobre algunes: Què passaria si féssim les mateixes activitats però d'altres maneres? Hem d'intervenir tant com ho fa la mestra? Deixem així que els nens es sentin protagonistes de les seves descobertes?

En definitiva, penso que els adults hem d'estar al costat dels nens per si ens necessiten, però si  no és així, els hem de deixar llibertat perquè ells mateixos resolguin els conflictes que se'ls vagin plantejant, i això és el que m'agradaria parlar amb la meva tutora de pràctiques, però cada dia que ho intento, em sento ignorat i això va fent que cada dia em senti més trist amb jo mateix perquè no sé com solucionar algunes situacions. 

Així que aquesta serà la següent fita que em proposaré, intentar parlar amb ella amb el màxim afecte i respecte possible per arribar a un bon port i canviar algunes situacions que penso que es podrien millorar.