Reflexionem!

Com es treballa la separació a la meva escoleta?

Hi ha objectius darrera dels moments d'entrada i sortida? 

Com viuen els infants aquests moments? I els pares? I les mestres?

A la meva escoleta de Cas Serres, les entrades i sortides són una gran ocasió per establir relacions entre les famílies i l'escola. Però hem de tenir en compte que abans de tot, a primera hora del matí, és el temps de l'escola matinera, en la qual els nens que arriben a les 7.30 es van ajuntant en un aula (quart nivell) amb una de les mestres tutores. En aquests moments també hi s'estableixen relacions de comunicació entre els pares i la mestra i entre aquesta i els nens, ja que tenen cabuda informacions importants com ara: com han dormit els nens, si han passat una nit dolenta, si tenen tos o pel contrari han passat una bona nit, etc.

També ens proposem objectius ( que crec que es van aconseguint) com ara: ser autònoms (penjar la seva motxilla, posar-se el baby), crear un bon vincle afectiu, adaptar-se a les rutines (dir bon dia), agafar bons hàbits, així com desenvolupar la socialització i la col·laboració entre ells.

Els nens se senten acollits i he de dir que cada matí, quan arribo a les 8.00 del matí, quasi tots els dies els nens estan contents d'arribar-hi, de retrobar-se amb els seus companys, els seus amics. 

En aquesta escola matinera, els nens juguen lliurement, tenen contacte amb nens de diferents edats, treuen jocs, contes, parlen, juguen a la cuina, a la botiga, i, en definitiva, en els diferents racons de l'aula en el qual estan: la meva, la classe dels tambors. 

És a les 9.00 del matí quan es produeix el moment de l'entrada, i ja en aquest moment els nens es dirigeixen cadascú a la seva aula, amb la seva mestra, on els pares intercanvien informacions amb les mestres de cada nivell, com per exemple, si un nen que no sol quedar-se a menjar, avui es quedarà, o si un nen que no sol fer la migdiada al centre, avui si hi dormirà, etc. 

Són moments de molts sentiments ja que els pares deixen als seus fills amb les mestres en les quals ells confien, i a alguns dels nens els hi costa molt separar-se dels seus pares. Per això, fem que aquesta entrada sigui molt afectiva, escoltant tant als pares com als seus fills, traient sempre la millor dels nostres somriures i acollint als nens com es mereixen: cada nen és únic.

Hi ha ocasions en les quals els nens duen algun objecte amb sí mateix i si al nen li costa separar-se d'ell, se'ls deixa una estona que juguen amb la seva joguina, però després, i perquè se sentin autònoms i majors, els acompanyem a la seva bústia, on posa el seu nom, i ells mateixos deixen el seu objecte "tan estimat" amb molta cura, sense cap problema, perquè ells ho entenen tot i pensen que no hi ha un lloc més segur per la seva joguina que la seva bústia on posa la propietat més apreciada per a ells: el seu nom. 

Per altra banda, he de dir que una vegada que són les 9.10  i quasi tots els nens han arribat a l'aula, aquest moment de l'entrada no l'he vist planificat cap dia d'aquests 2 mesos perquè els nens sempre tenen lloc lliure, és a dir, cada nen va al lloc on vol, al racó on se senten més còmodes, i amb els amics que ells volen, formant així diferents agrupaments: alguns nens juguen tots sols, altres juguen de tres en tres, i fins i tot, com molta majoria de dies, juguen de dos en dos fent que són tennistes i fan partits de tennis. 

Penso que encara que no sigui un moment planificat, els nens es senten lliures i és un gran moment per a ells, ja que estableixen moments molt afectius, com ara, quan els nens van arribant a l'aula, molts dels companys s'acosten cap al seu amic per donar-li la benvinguda amb abraçades, petons, etc. 

També he de dir que després d'haver llegit la lectura del mòdul 3, sí que penso que aquests moments de l'entrada haurien d'estar una mica planificats, per exemple regar algunes plantes que tenim, però també he de dir que de la forma en què es fa, em sembla adient, ja que gràcies a aquella llibertat, els nens estableixen relacions entre ells, moments de comunicació, i en definitiva, aquest moment ajuda a superar la difícil separació entre pares i fills. 

Fins aquests dos mesos que duc al centre, he de dir que en molt poques ocasions he vist a nens amb angoixes pel fet separar-se dels seus pares i això es reflecteix a la jornada sencera del dia, que sol transcórrer amb normalitat i sense que hi hagi massa riscos emocionals. 

Això, penso que és degut a què els nens de la meva aula es coneixen des de molts petits, ja que tots estan junts des del primer nivell (0-1 anys) i actuen amb normalitat, amb molt afecte entre ells, encara que he de dir que no tot és de color rosa, és a dir, cada dia es produeix alguna baralla entre ells, però això és normal en nens de tant curta edat que tenen els seus propis interessos i les seves personalitats. 

Una vegada que són les 9.30, acaba aquest moment de l'entrada, fem els hàbits d'higiene, el control d'esfínters, recollim i, fentun tren, ens dirigim cap al menjador per esmorzar on ens ajuntem totes les aules i gaudim els uns dels altres en un ambient molt enriquidor, plaent, de companyerisme. 

Després de tot un dia sencer a l'escoleta, els nens, després de menjar, es dirigeixen cap a l'aula, fan els hàbits d'higiene, es lleven els babys, i lleven les seves fotos del taulell d'assistència. 

Així, es van preparant per arribar al final de dia a l'escola, van jugant entre ells, fins que van arribant els seus pares, els ésser més estimats. 

És en aquests moments quan també hi tenen lloc els intercanvis d'informació, com ara, com han passat el dia, si ha hagut algun problema, alguna baralla, o si pel contrari, tot ha transcorregut amb normalitat. 

Els nens ens mostren el millor somriure, ens senyalen amb els dits als seus pares, com dient-nos "mira, aquí està la meva mare o el meu pare", i se'n van amb la major alegria que tenen, perquè, després d'un dia llarg, es retroben amb els ésser que més estimen. 

Així, puc concloure aquesta reflexió amb un sentiment molt alegre, ja que aquests moments d'entrada i de sortida, fins ara han estat amb molta normalitat, amb molta alegria per totes les parts: els pares, els mestres i els nens, i això, facilita la tasca, la jornada del dia i fa que tothom fem una gran feina, amb molts sentiments i tenint un dia ple d'emocions.