El primer Pla de Millora que he trobat i que comentaré tracta sobre el Joc a l'escola bressol i la direcció és la següent: http://escolabressolgespa.uab.cat/files/Projecte%20del%20joc.pdf
L'objectiu principal del projecte és aprofundir en el valor i la funció del joc com activitat d'interrelació, d'estimulació de la creativitat i d'aprenentatge dels infants.
Per tal de dur a terme un bon projecte de millora fan una selecció dels espais arribant a la conclusió de què és el pati el lloc que més propicia el joc i on es dóna un aprenentatge importantíssim i és per això que altre objectiu que es marquen és revalorar aquest és espai, ja que segons ells, la vida al pati es diferencia de la vida interior per vàries característiques:
- És un espai ampli que permet moviment.
- És el lloc privilegiat del joc lliure. Els adults són menys directius i proposadors.
- És un espai de trobada amb la natura.
Més endavant ens parlen de les característiques del joc i ens ofereixen fotografies del pati d'aquesta escola, i ja en aquest moment puc veure la diferència amb la meva escoleta, ja que ells tenen un espai molt gran dedicat al pati que jo crec que és l'enveja de qualcú, ja que consta de molts metres, i fins i tot té un bosc.
Per altre costat, em sembla un guió molt bo de pla de millora ja que fins i tot inclou un pressupost, el que passa és que segons estan les coses avui dia en quant als recursos econòmics, no crec que es pogués dur a terme en qualsevol escoleta pública com la meva.
Una de les crítiques que puc fer al projecte és que les zones del pati les tenen dividides per edats, i per tant,els nens no poden jugar entre ells amb independència de l'edat. Així, a la meva escola, només estan separats de la resta dels alumnes, els nadons, que en ser tan petits, tenen una zona delimitada amb gespa artificial perquè puguin jugar lliurement i amb tranquil·litat. Per tant, tot el pati, excepte aquest espai dels nadons, està destinat a tots els nens de l'escola, independentment de l'edat i així els nens poden compartir experiències, jocs i gaudir del joc lliure.
Altre aspecte que m'ha agradat molt és quan ens diuen que el pati és un lloc privilegiat ja que els adults no són tan directius. En aquest punt estic totalment d'acord ja que és en aquest espai on els nens poden desenvolupar tota la seva autonomia, el joc simbòlic i prendre les seves decisions a l'hora de jugar. En aquest espai els adult no som tan directius sinó que deixem que els nens facin descobertes, juguin amb els seus companys, etc.
Al pati de l'escola on estic fent les pràctiques els nens poden aturar-se més de 20 minuts quan han descobert un camí de formigues sobre la sorra del pati, al costat de l'arbre. Les miren, les toquen, ens ho diuen als adults, juguen amb elles (encara que a elles segur que no els agrada perquè algunes ja sabem com acaben les pobretes) i en aquests casos no ens necessiten, només es necessiten entre elles per fer-se preguntes, per anar més enllà del joc i compartir experiències.
Per acabar amb aquest projecte, he de dir que està molt complet i que si no tinguéssim els problemes econòmics que hi ha avui dia amb la crisi, moltes de les propostes que es fan, serien un luxe dur-les a terme.
Altre projecte de millora que he trobat a la xarxa ha estat el següent: http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora , que tracta sobre el traspàs de l'etapa 0-3 a 3-6.
Hem de pensar que ja en l'etapa 0-3 hem de tenir establert un pla sobre el període d'adaptació perquè és un moment molt difícil pels nens ja que es produeix la primera separació dels seus pares i es trenca el vincle afectiu que fins aquell moment havien tingut pares i fills.
Podem definir el període d'adaptació com el camí o procés mitjançant el qual el nen va elaborant des del punt de vista dels sentiments, la pèrdua o guanya que li suposa la separació, fins arribar voluntàriament a una acceptació interna de la mateixa.
Segons Vicenç Arnaiz la proposta d'adaptació va sorgir per oferir a les criatures una situació que no l'allunyés gaire de la seva realitat, i per tant, s'ha de tenir molt present el seu ritme i els seus espais així com garantir que els pares i mares visquin la separació com a una mostra de la confiança dipositada en els seus fills.
Per tant, encara que aquest projecte de millora ens parla de les pautes o suggeriments del canvi d'etapa, considero que és essencial aquell període d'adaptació en el qual hem de considerar el temps de cada nen. A més a més, penso que són molt importants els següents ítems a tenir en compte:
- Respecte als ritmes personals, perquè el nen solucioni els seus conflictes de manera adient.
- També són molt importants les rutines, perquè el nen vagin guanyant en seguretat, afectivitat i relacions socials.
- No hem d'oblidar que la nostra labor serà d'ajuda.
Per altra banda, i en quant al tema que ens ocupa, el canvi d'etapa 0-3 a la 3-6, hem de tenir en compte molts aspectes relatius als nens com he dit anteriorment però també hem de tenir en compte a les famílies, ja que elles també sofreixen aquests tipus de canvis en quan a l'enfrontament amb un nou món. Per això, penso que nosaltres, com a mestres, hem d'intercanviar tota la informació necessària amb ells, així com cooperar i informar-los de qualsevol situació d'angoixa que pateixin els nens.
Estratègies que em semblen necessàries són per exemple: informar a les famílies de tot el que pugui ocórrer en els primer dies, observant l'actitud dels infants, així com aconsellar-les sobre tot allò que necessitin i crear un gran vincle afectiu amb ells per crear un ambient tranquil, relaxant i de confiança, gràcies al qual gaudirem tots.
Per últim, volia deixar reflectida una idea que vàrem tractar a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa I (segon any de grau, segon semestre), la qual és que d'un any per a altre no hem de deixar l'escola buida de contingut, sinó que les parets i tota l'escola en general ha de parlar sobre sí mateixa.
Les paraules que ens va dir na Rosa Mullet (mestra d'aquesta assignatura) varen ser que el que no podia passar mai és que semblés com si hagués hagut un terratrèmol a l'escola, en el sentit de què moltes vegades, quan arriba juny i per tant acaba el curs, llevem tots els plafons que havia a les parets, tota la decoració que havia, per deixar les parets buides, i per tant, els nens i les seves famílies, quan arriben al centre, es troben amb espais buits i freds, res acollidors i que no inviten a quedar-se dins.
Per això volia parlar d'aquesta idea ja que si aquesta etapa és difícil pels nens, les seves famílies i els mestres, el que hem de pensar és que quan arribin per primera vegada, els espais siguin acollidors, que es pugui veure tot allò que s'ha dut a terme durant tot el curs escolar, creant un clima d'acolliment que inviti a què el nen i tot el que li envolta sigui tranquil i acollidor, així com li doni tota la confiança per passar uns moments inoblidables.
Per últim, he trobat el següent pla de millora, que tracta sobre La psicomotricitat, i la pàgina de referència és la següent: http://escolabressolgespa.uab.cat/files/Projecte%20Psicomotricitat%20actualitzat%20abril%202011.pdf.
Ara bé, segons el que posa a la pàgina web citada anteriorment, el nen es comunica a través del seu cos i per tant aquest és un vehicle de relació i d'expressió. Així doncs, és important el desenvolupament psicomotor a través del joc, del moviment i d'activitats que afavoreixin el desenvolupament harmònic de cada infant.
Així mateix, el que m'agrada d'aquest projecto, a part de la teoria que em sembla molt adient, és que el projecte no va dirigit només al centre, sinó també a les famílies per compartir amb elles les experiències dels infants. Així, ens parlem de la importància de documentar tot el projecte per fer visibles els processos dels nens i transmetre-ho a les famílies.
Altre punt amb el qual estic d'acord és que en parlar de B. Aucouturier, se'ns parla que l'espai per fer psico ha de ser ample, i això ho volia contrastar amb l'espai que tenim a l'escola on estic fent les pràctiques. Aquí, la sala de psico és molt petita i com abans no havia, es va fer en la sala d'usos múltiples que hi és al costat del menjador. Es varen posar uns plafons molt grans per dividir l'espai, i és per aquesta raó que no és que sigui un lloc preparat per a tal fi però al menys els nens poden fer sessions de psicomotricitat.
La meva tutora de pràctiques va fer un projecte de sala de psicomotricitat per realitzar-la al pati interior el qual quasi no s'utilitza, però per la crisi no hi ha recursos econòmics per dur-la a terme i el projecte tindrà que espera un temps per veure la llum.
Per altre costat, el projecte ens posa exemples de sessions que es poden fer a psicomotricitat, i he de dir que m'han semblat innovadores ja que les que he vist fins ara, es limiten a tirar la torre, jugar amb els materials i fer la representació final.
Així, al projecte se'ns parla de sessions amb papers, amb capses de cartró i amb farina, que fan que per a jo siguin propostes innovadores i molt adients pels nens.
A més a més, m'agradaria proposar altres propostes que he trobat a la xarxa per fer a les sessions de psicomotricitat com són:
- Introduir a la mitat de la sessió cèrcols (de hula hop) perquè els nens tinguin altres materials.
- Introduir conos d'aquests taronges que s'utilitzen en les obres de les carreteres, ja que poden donar molt de joc als nens.
- Altre proposta que introduiria en comparació amb les sessions de psicomotricitat que he viscut a l'escola on he fet les pràctiques són: ficar plastilina, pintures o construccions de fusta, per fer la representació de diferents maneres.
Referències:
ALTIMIR,
D. (2006). Com escoltar els infants? Barcelona:
Rosa Sensat, (Temes d’infància; 53).
ARNAIZ, V. (2006). L'adaptació dels infants i les seves famílies a les escoletes de Menorca. Anuari de l'Educació de les Illes balears, Fundació G. Cifre de Colonya.
MORENO, E; NOGUERA, G. (2011). El pati de l'escola, un projecte en marxa. Revista Infància, gener-febrer.
P.ARNAIZ, M.RABADAN I I.VIVES.
(2001): La psicomotricitat en l’escola:
una pràctica preventiva i educativa. Ediciones Aljibe.
Webgrafia:
Competències treballades:
- Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació, ja que, com he dit abans, he cercat informació a la xarxa per poder fer aquesta entrada (1.3).
- He contrastat la teoria amb la pràctica, sobre tot en allò referit a la psicomotricitat, ja que he recuperat els apunts de l'assignatura Desenvolupament Psicomotriu en la primera infància (segon de grau, segon semestre) (1.4).
- He cercat informació en relació als projectes de millora i he aportat referències bibliogràfiques (5.3).
1.1.
No hay comentarios:
Publicar un comentario