Bones pràctiques dels companys

• Bona pràctica: l'observació. 

Segons en Jose, al centre on està fent les pràctiques es fa una bona i gran observació a tot allò que fan els nens. 

Així, per exemple, un dia que els nens estaven jugant amb caixes, i se'ls veia molt entretinguts, varen introduir caixes a la sessió de psicomotricitat per crear noves experiències i sensacions. 

Dins dels ingredients que he exposat en altra entrada, he deixat reflectit que un d'ells és fer una bona observació. Així doncs, em sembla una bona pràctica ja que es té en compte els ritmes dels infants i tot allò que fan per a després tenir-ho en consideració i generar noves descobertes en els infants.

Pel contrari, encara que al meu aula la mestra observa també el que fan els nens i enregistra molts moments a través de la càmera de fotos, he de dir que avui dia encara segueix esperant a què faci algun canvi sobre alguna tasca que hàgim fet i observat. Es suposa que una bona observació ens ha de portar a prendre decisions, a avaluar un procés, i si no es fa cap canvi, per a què ens haurà servit l'observació? 

• Bona pràctica: El canvi de bolquers. 

Segons Ana, altra companya de la universitat que està fent les pràctiques, el canvi de bolquers és una bona pràctica perquè es dediquen somriures als nens, i a més a més és un moment molt càlid en el qual es té molta cura de l'infant tant físicament com emocionalment. 

Ella mateixa ens fa una proposta de millora d'aquesta bona pràctica: en lloc de portar als nens fins al canviador, seria una bona idea que vagin per ells mateixos perquè siguin més autònoms. 

En aquest cas, també em sembla una bona pràctica ja que s'ha de crear un bon vincle afectiu en tot moment i el canvi de bolquers duu implícit un moment íntim en el qual els nens s'han de sentir segurs i estimats. 

Però per altra banda, he de dir que no sempre es pot fer un canvi de bolquers de manera idílica ja que si per exemple tenim altres 10 nens esperant i estem tots sols a l'aula, pot convertir-se en una tasca dura i difícil de dur a terme. 

Seria interessant preguntar-nos si tots els nens reben la mateixa estima o només són alguns, així com si la mestra tracta a tots els nens de la mateixa forma. 

Una proposta de millora seria treure el canviador a l'aula en lloc d'estar dins el bany, ja que així podria tenir més controlats a la resta dels nens i potser el moment del canvi fos més tranquil i relaxat. 

• Bona pràctica: El canvi de bolquers. 

Segons Iratxe, una molt bona pràctica seria aquesta perquè el ritual per pujar al canviador és molt bo: el nen va tot sol i té el temps que necessita. 

M'agrada aquesta bona pràctica perquè es veu que es respecta el temps dels infants i els seus diferents ritmes. 

A més a més, el fet de que l'infant pugi tot sol al canviador crea una bona autonomia en el nen. 

Així doncs, he de dir que  a la meva classe, som nosaltres, la meva tutora o jo els que pugem als infants fins el canviador i m'agradaria poder traslladar aquesta pràctica de pujar tots sols a la meva aula. 

• Bona pràctica: Rentar-se les dents. 

Els nens han començat a seguir com a rutina el fet de rentar-se les dents. 

Em sembla una bona pràctica ja que així, des de petits, els nens van incorporant als seus hàbits d'higiene aquesta tasca tan important i fonamental al llarg de la vida. 

He de dir que després de parlar amb la meva tutora de l'aula, em va dir que abans ella també seguia aquest hàbit però que els nens s'embrutaven massa i que posaven tot el bany ple d'aigua, i va ser per això que va llevar aquesta rutina de la vida d'aula. 

Així, m'agradaria posar de manifest que em sembla una pràctica dolenta que pel fet que els nens s'embrutin, hàgim de llevar un hàbit que em sembla fonamental. A més a més, és obvi que els nens posin tot ple d'aigua...SON NENS, i la meva proposta seria introduir de nou el fet de rentar-se les dents però incorporant normes que recordaríem tots els dies perquè els nens les anessin interioritzant. 

A més, seria una bona pràctica parlar amb els pares perquè existeixi una continuïtat entre allò que es fa a l'escola i allò que fan a la llar, pel fet que així entre tots, farien una bona tasca amb els nens i aquests se sentirien orgullosos de sí mateixos a la mateixa vegada que anirien sent cada dia més autònoms, la qual cosa els portaria a tenir una millor auconfiança i una millor autoestima. 

• Bona practica: El menjar és molt autònom. 

En aquest cas, la bona pràctica consisteix en què es deixa que els nens agafin el menjar que volen, paren la taula, la quiten, recullen els plats i els coberts, i fins i tot, es lleven els pitets i els duen a un cub que hi ha per a tal fi. 

Aquesta em sembla una bona pràctica ja que al meu centre on estic fent les pràctiques se segueix un mateix estil i estic molt d'acord amb el que explica la meva companya: els nens se senten autònoms i creadors del seu aprenentatge, a la mateixa vegada que van incorporant a la seva vida paraules tan importants com són la cooperació, la col·laboració i l'ajuda entre ells. 

• Bona pràctica: La interacció amb les famílies. 

Segons la meva companya existeix una gran i bona interacció amb les famílies. 

Aquesta pràctica també em sembla fonamental en la vida diària d'aula i fora d'ella ja que és imprescindible crear un bon vincle afectiu no només amb els nens sinó també amb les seves famílies ja que així es crearà un ambient relaxat i ple de confiança. 

Sobre aquesta bona pràctica que va sortir al seminari, la mestra d'aquesta assignatura va fer una proposta de millora: parlar amb els pares mitjançant missatges al mòbil. Aquesta idea em sembla fantàstica ja que qualsevol problema que pogués sorgir, els pares estarien al moment en contacte amb la tutora dels seus fills. 

En aquest cas he de dir que la meva tutora de les pràctiques segueix aquest estil però en lloc de amb missatges, ho fa amb trucades de mòbil, ja que els pares deixen diferents telèfons de contacte per si la mestra té una pregunta o hi ha algun aspecte important que és necessari preguntar. 

Però també hauríem de fer-nos algunes preguntes, com per exemple: responen tots els pares a les comandes de la mestra tutora? són tots iguals de receptius? Es genera un bon vincle afectiu amb tots per igual?