Reflexió i innovació sobre una ¿"bona pràctica"?

Tal i com he narrat en altra entrada, una bona pràctica que jo considerava sobre la meva tutora d'aula era el fet de pensar activitats innovadores pels nens. I dic considerava perquè tal i com vaig parlar amb la professora d'aquesta assignatura, havia de fer-me preguntes per afirmar si una pràctica és bona o és dolenta, com per exemple: si repeteix l'activitat però modificant-la per despertar nous interessos, si fa avaluació per prendre decisions, si fa observacions i crítiques al treball fet, si ha planificat dita activitat i ha tingut en compte els recursos personals, materials, els espais i el temps, etc. 

Doncs bé, avui m'he adonat que òbviament aquesta no és una pràctica tan bona com jo pensava. Però per tal d'explicar-me i que se m'entengui millor, posaré un exemple que he viscut avui mateix: 

La mestra havia pensat fer una activitat anomenada "la botiga", en la qual simularíem una botiga on els nens poguessin comprar tot allò que volguessin. Per això, havíem demanat tota la setmana passada als pares que ens portassin tot allò que tinguessin a la llar per poder posar-ho a la botiga. 

Els materials ens els havien de donar buits i netejats. I així va ser, tots els pares es varen implicar i ens varen dur molts materials com per exemple: caixes de llet, iogurts, batuts, galetes, caixes de xocolata, ampolles de llet i aigua, i un munt de coses més. 

Una vegada que ja teníem els materials, vàrem començar a preparar la botiga divendres passat per començar a desenvolupar l'activitat avui dilluns. 

La forma d'agrupament per fer-la era de dos nens en dos nens i la botiga estava fora de l'aula, en la sala d'usos múltiples. 

Aquest matí hem fet el diner: bitllets de 20 euros perquè cada nen portés al menys 4 bitllets cadascú. 

Assemblea

Abans d'anar a esmorzar, a l'assemblea, els hem dit en què consistiria l'activitat, el que haurien de fer i entre tots hem posat una sèrie de normes: no cridar, no còrrer, respectar als companys, pagar al comprar, triar el que volguessin els nens, etc. 

I així ha començat l'activitat: la mestra "s'ha quedat" a l'aula amb tot el grup classe i jo he fet de venedor.

Els nens sortien de dos en dos a la botiga i podien triar els objectes que volguessin fins que es quedessin sense sous. 

Doncs bé, així com l'activitat pot semblar molt bona en un primer moment perquè ajuda a desenvolupar la lògica matemàtica, l'autonomia, la responsabilitat, la quotidianitat, els diferents torns dels companys, etc, he de dir que ha estat una activitat totalment catastròfica i que tan sols ha servit per fer unes fotografies que després es passaren als pares, és a dir, que no ha tingut la finalitat que s'havia plantejat ja que no ha existit per part de la meva tutora cap planificació i els nens no sabien què havien de fer si no és per la meva actuació tranquil·litzadora i la meva ajuda. 

M'explicaré millor: tal i com vaig aprendre a l'assignatura de Desenvolupament del Pensament lògic matemàtic en nens de 0-6 anys, els nens amb 2-3 anys (que és l'edat que tenen els meus nens) han d'interioritzar els nombres fins el 5 com a molt perquè per a ells són molt difícils, així que ja des d'un primer moment, amb els bitllets de 20 euros, crec que ha hagut una gran errada, ja que els nens estan més familiaritzats amb les monedes que amb els bitllets i més si cau quan en les monedes posa el nombre 1 i el 2. 

Així, he comentat a la meva tutora que podíem fer monedes de paper perquè serien més fàcils pels nens però una vegada més els meus suggeriments s'han quedat en l'aire, perquè...qui sóc jo? Només un alumne en pràctiques que no sap res (aquest és el sentiment que tinc amb la meva tutora). 

Per altra banda, avui és dilluns i aquests dies els nens del tercer nivell (nens de 2-3 anys nouvinguts) tenen psicomotricitat a la sala d'usos múltiples, és a dir, al costat del lloc on havíem posat la botiga. 

Això vol dir que l'activitat ha transcorregut en un ambient de crits pels nens que estaven fent psico i han fet que els nens del meu aula estiguessin molt nerviós i no prestessin atenció a l'activitat en sí mateixa. 

A més  a més, en la primera ocasió que ha actuat la mestra, els ha demanat que la donessin 20 euros i els nens no entenien res, per això, quan he estat tot sol, en lloc de demanar als nens 20 euros, demanava als nens un bitllet, dos bitllets o tres bitllets. D'aquesta manera els nens havien de comptar i interioritzaven els nombres que era una de les finalitats de l'activitat. 

Altre errada molt gran que hem comès és que mentre que els dos nens que venien, compraven a la botiga, la mestra feia fotos amb la càmera i per tant deixava totalment sols a la resta d'alumnes a l'aula, provocant així un caos i un ambient d'angoixa en tots els sentits, ja que la mestra havia d'entrar i sortir a l'aula cada minut i per tant, aquesta intraquil·litat i inseguretat se la transmitia als nens, que per una part es distreien amb tot el que els envoltava i per altre, els que estaven a classe, han tret tota classe de materials i s'han comportat com havia d'esperar-se: plors, crits, baralles, objectes per tot arreu...

A l'esquerra es poden veure les taules del menjador

A més a més, al desenvolupar-se en aquesta sala d'usos múltiples, que és també el menjador, la dona de la neteja estava fent la seva feina i també distreia als nens, que no sabien què havien de fer, perquè fins i tot, en una ocasió, ens ha dit que necessitava netejar el terra i que havíem de quitar-nos del mig.

I ja, per finalitzar amb l'activitat, una vegada que hem acabat amb ella, ja que s'havia disposat que seria de 10 a 11 del matí (rigidesa horària), s'ha desmuntat tota la botiga perquè no havia sortit bé. 

Així doncs, he de  dir que m'ha paregut una activitat i una sèrie de pràctiques tan dolentes que mai m'ho hauria imaginat. S'hauria d'haver tingut en compte la sessió de psico de l'altre nivell, hauríem d'haver fet l'activitat dins l'aula per la falta de personal, i podríem haver fet un simulacre la setmana anterior dins la classe per a què els nens s'haguessin familiaritzat amb l'activitat i així tot hauria estat més tranquil i motivador i no un vertader caos. 

En primer lloc perquè no ha escoltat cap dels meus suggeriments, en segon lloc perquè no ha hagut una bona planificació i en tercer lloc perquè s'han retirat tots els materials, i des del meu punt de vista, ja que em sembla una bona activitat, podríem haver-la repetit però modificant tots els nostres errors, fent noves innovacions i en definitiva, tenint en compte una autocrítica i una autoavaluació que ens hauria ajudat a millorar una activitat que podria haver estat tot un èxit.