Al llarg d’aquestes darreres setmanes hem anat veient
diferents projectes de millora i documentals tant dels meus companys de Palma,
com de Menorca i d’Eivissa.
Així, a l’hora d’explicar els aprenentatges i
experiències que m’han aportat, aniré contestant a les següents preguntes que m’ajudaran
a fer una bona reflexió:
- - De la descripció del projecte, quins aspectes m’han cridat
més l’atenció?
- - Quins objectius tenen?
- - Quin tipus d’aprenentatge promou?
- - Quina serà la seva avaluació?
- - Quins aspectes m’han resultat nous, interessants, atractius?
- - Com aquest pla es podria adaptar al meu context?
- - Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina
manera?
- - Quines dificultats i obstacles hi veig?
Els projectes presentats pels meus companys m’ha ofert
una llarga llista d’aprenentatges ja que m’han semblat molt innovadors a la
mateixa vegada que interessants i enriquidors, ja que cadascú m’ha aportat
algun aspecte del qual podré fer ús en un futur.
A més a més, he de dir que no només han estat
interessants els projectes de millora sinó també els documentals presentats
pels companys que havien de seguir l’itinerari B.
També he de remarcar que aquesta forma de fer feina m’ha
semblat molt positiva ja que per primera vegada, i això és una cosa que he d’agrair
a la manera d'organitzar aquesta assignatura, hem pogut tenir contacte amb
altres companys que no són els de sempre, els d’aquesta illa, sinó que hem
pogut compartir experiències, inquietuds i feina amb els companys de les altres
seus. Aquesta és la tasca que per a jo, ha estat la fonamental ja que sempre
ens veiem per vídeoconferència però mai havíem compartir pràcticament quasi cap
aprenentatge.
Així doncs, els projectes dels quals faré una reflexió
són els següents:
El pati. Escola Ses Paises. Eivissa.
“Quan es parla
de l’ús més habitual dels espais exteriors d’una escola apareixen expressions
molt arrelades com...”prendre l’aire”, “desfogar-se”, “fer una pausa”, “el
recreo”, “un descans pels mestres”, com si la vida al pati solament fos això.
En coherència amb aquestes creences, els espais exteriors de les escoles
semblen tots tallats pel mateix patró. Malgrat aquesta imatge generalitzada,
avui hi ha molts equips de mestres i alguns ajuntaments que volen recuperar els
espais exteriors com un lloc més en el qual s’ha de planificar i preveure que
es vol que passi, igual que es fa en els espais interiors de l’escola” (Cols
clotets, Carme: Infància, núm 157, juliol-agost de 2007).
Així, els meus companys varen observar les necessitats
de l’escoleta i varen veure que els nens necessitaven no només jugar al pati,
sinó també amagar-se, reunir-se, observar sense ser vistos així com en altres
ocasions, necessiten descansar.
És per això que varen fer aquest projecte de millora
sobre el pati, ja que després d’analitzar les necessitats sentides, varen veure
que el pati només era una zona aïllada i sense cap tipus de material, i això
que l’any passat ja s’havia fet un altre projecte de millora del mateix estil,
però igual que ha passat a la meva escola, no s’han tornat a dur a terme. A la
meva escola també es va fer un projecte sobre el pati, però ni en aquests 4
mesos, ni en tot l’any (tal i com em va dir la meva tutora de pràctiques de l’escola
on estic fent-les) no s’ha fet mai més perquè duia molt de treball i quasi mai
tenen temps per organitzar res perquè es troben totes soles a l’aula.
Penso que això podria ser una excusa, tal i com vaig
llegir a la lectura del mòdul 4 i a l’article ja que si ens organitzem, penso
que alguna de les activitats proposades en anys anterior si que es podrien
haver dut a terme.
L’objectiu de les meves companyes era construir un
espai ric, amb moltes possibilitats de joc pels infants, i jo penso que ho
varen aconseguir ja que varen introduir hamaques, teles, tatamis i material tou
per generar nous aprenentatges.
També proposen utilitzar el pati com espai per pintar,
per exemple a les parets, i això em sembla una idea molt bona perquè a la
mateixa vegada que els nens estan a l’aire lliure, també fan tasques que els
agraden molt, aprofitant així que el pati no només sigui un espai per jugar
sinó també per fer altres activitats que generen altres tipus d’aprenentatges.
Un aspecte que considero que seria millorable seria
que a part del material introduït, podrien haver inclòs al pati, pedres de
color blanc en forma d’espiral perquè els nens treballessin l’equilibri, o per
exemple jocs de saltar i córrer damunt de quadrats amb nombres per tal de
desenvolupar la lògica matemàtica a la mateixa vegada que es juguen.
L’hàbit del bon dia.
Aquest projecte de millora m’ha semblat una bona idea
ja que aquesta rutina la considero primordial en les jornades a l’escoleta,
però he de dir que no m’ha agradat massa la forma de dur-ho a terme.
En quant a la part dels nadons, m’ha agradat molt com
ho fa la mestra, però trobo que hi ha molt poc espai per desenvolupar aquest
hàbit, ja que els nens estan apinyats tots junts amb la mestra sense que hagi
molt lloc per crear un ambient tranquil i relaxant, sinó que sembla que sigui
un espai molt angoixant.
El quant al grup de “els pops”, nens més grans, he
vist que les fotografies estan molt amunt i per tant els nens no poden penjar
les seves fotos.
Aquí puc dir que a la meva escoleta tenim posat a les
parets una línea de velcro a l’altura dels infants perquè ells mateixos puguin
agafar la seva foto, després de cantar la cançó del bon dia, i posar-la a la
paret. Això crec que genera una bona rutina ja que els nens han d’estar
pendents del moment en què diem els seus noms i s’han d’aixecar a posar la seva
foto, desenvolupant així habilitats motrius fines i gruixudes.
En quant al grup de “les tortugues”, els nens sí que
pengen les seves fotos, però encara que estan més baixes, algunes segueixen
molt altes per alguns, és a dir, que a
més a més de què se’ls dificulta la tasca als nens, es discrimina, per dir-ho d’alguna
manera a altres, ja que uns sí que poden penjar les seves fotos, però altres
no, per tant, quin criteri ha dut a terme la mestra perquè alguns sí que puguin
penjar-les i altres no? No es crea una diferència innecessària entre els nens? Pot
tenir conseqüències en el futur? De fet, tal i com vaig veure a la vídeo
conferència, algunes fotos les ha de posar la mestra i altres els nens, creant
així una sensació com d’injustícia cap a alguns nens.
El que també he trobat criticable en aquest vídeo ha
estat el fet de les parets de l’escoleta. Em semblen molt buides, no em parlen,
és a dir, són parets sense colors càlids, que invitin a quedar-se, i tampoc
tenen fotografies ni plafons en els quals es pugui veure reflectit la vida dins
l’aula, aspecte que a l’aula on estic fent les pràctiques és tot el contrari,
ja que les parets ens conten la vida que hem dut dins la classe, fent d’aquesta
un espai acollidor i càlid a la mateixa vegada que tranquil i relaxant.
Però com tot en aquesta vida no és negatiu, també
trobo molt interessant que prenguin aquest hàbit com una rutina que es fa cada
dia, ja que això dóna seguretat als nens, i a més a més, de l’entrevista feta a
les tutores, se’ns diu que cada dia van canviant les cançons, aspecte que
provoca un gran desenvolupament del llenguatge en els nens.
En quant a les propostes que jo he pensat estaria el
fet de posar les fotos més baixes perquè els nens les puguin col·locar amb
facilitat.
Altres propostes molt interessants van a ser:
- - Segons Natàlia, una estudiant de grau de Menorca, ella
posaria com a la seva escoleta, un plafó perquè no ho agafin els nens ni juguin
amb ell, penjat a la paret, i a l’hora de fer el bon dia, ho baixa i després el
torna a pujar amunt perquè els nens no ho destrossin.
- - Altre idea molt interessant va ser la de la mestra d’aquesta
assignatura que seria contextualitzar el que es farà a continuació d’aquesta
rutina.
En quant a aquest últim punt, he de dir que es fa a la
meva escola, a la meva aula, i això dóna seguretat als nens ja que saben que
anirem a fer a continuació en tot moment.
L’hort escolar.
També m’ha semblat un gran projecte, el que passa és
que no està molt desenvolupat en el bloc dels meus companys i per tant, tampoc
puc fer una bona anàlisi del mateix.
El que sí que puc dir és que un hort a l’escola és una
idea molt adient ja que els nens prenen consciència de molts aspectes:
aproximació a la natura i a l’educació medioambiental, el sentit de la vida i
tenir cura de les plantes, així com prendre consciència de les estacions de l’any.
M’hauria agradat molt tenir un hort a la meva escola,
i he de dir, que després d’oferir la idea a la mestra, vaig aconseguir plantar
unes tomateres que després hem posat al pati perquè els nens, dues vegades en
setmana, les hagin de regar, agafant així sentit de responsabilitat cap al medi
ambient.
L’art a l’escola infantil.
L’origen, segons les meves companyes, d’aquest
projecte de millora va ser millorar l’autonomia dels nens.
Penso que a part d’aquesta justificació, podrien haver
exposat altres com per exemple desenvolupar habilitats motrius fines i
gruixudes (en quant al moment d’agafar el pinzell i fer la pinça), així com
desenvolupar la intel·ligència creativa de la qual ens parla Howard Gardner.
En quant a les activitats proposades, em semblen molt
originals, ja que jo no les he viscut mai: fer escultures amb material reciclat
(per exemple amb paper i cola, o amb oueres), pintar amb estris naturals (com
per exemple tomates, taronges) així com estampació de fruites i verdures. Aquesta
última és la que més em va agradar i espero poder dur-la a terme algun dia
perquè crec que els nens, a la mateixa vegada que aprenen, tenen moments
lúdics, divertits i plaenters.
El que trobo a faltar en aquest projecte, que potser
ara s’hagi millorat i el dia en què vàrem veure encara no ho havien posat, és
el fet de la motivació de les mestres, ja que ens diuen que no tenen cap
motivació cap a l’activitat perquè no la ven cap finalitat; també penso que
haurien de fer una reflexió autoavaluativa, així com una bona planificació, ja
que no se’ns indicava el nombre de sessions ni els dies per dur a terme el projecte.
Un món de cartró.
Aquest també és un dels projectes que més m’ha
agradat, ja que ofereix un món de possibilitats als nens en quant a
aprenentatge i experiències viscudes, a la mateixa vegada que està molt ben
plantejat i els materials estan molt ben oferts, fets i seleccionats.
També se’ns mostra les idees (amb fotografies) que han
cercat per Internet i les posen al projecte per veure d’on han tret les seves
idees, aspecte que em sembla molt bo ja que se’ns mostra d’on parteixen, on
volen anar i on han arribat.
Altre aspecte que m’ha agrada massa ha estat el fet de
dividir les zones: sensorial, motriu i simbòlica, ja que això desenvolupa
diferents capacitats i habilitats dels infants.
El material m’ha sembla meravellós, fet per les meves
companyes, Úrsula i Tànit, amb molta feina darrera i molt ben presentat.
A més a més, al tractar-se de cartró, podem inculcar
als nens el fet de tenir cura dels materials, i per tant, aquest projecte es podria
dividir en altres, generant molts aprenentatges en un sol.
Els objectius també m’han semblat molt adient: amb
respecte a l’espai, als nens, i a allò que observem: conèixer millor als
infants, seguir les seves evolucions i veure els vincles afectius.
Com podem veure, no es tracta d’un projecte simple
sinó que abasta molts de continguts, i per tant, penso que és un dels millors
que he vist.
A més a més, inclouen en el projecte a les famílies,
fet que em sembla molt bona idea, i ho fan a través d’un qüestionari en el que
pregunten a aquelles què pensen sobre els materials. A més, el qüestionari es
fa de manera autònoma i així es poden expressar bé, tant les famílies com els
mestres, ja que no es veuen cohibits a l’hora de donar les seves opinions.
Per acabar amb aquest projecte vull dir que en seria
un que m’agradaria moltíssim dur-ho a terme el dia que aconsegueixi ser mestre.
Per acabar amb aquesta entrada sobre els projectes
dels meus companyes, no vull deixar de banda dos documentals que han fet els
companyes de l’itinerari B que no han passat de llarg en el meu cap, ja que un
m’ha agradat massa, i altre no tant.
Les parets ens parlen.
Aquest documental m’ha sembla, senzillament, GENIAL,
ja que ha estat molt bé plantejat, molt bé documentat i molt bé exposat a
classe des del començament fins al final del mateix.
He de dir que no crec que mai se m’hagués fer un
documental sobre les parets ja que en un principi pot semblar buit de
contingut, però els meus companys, una vegada més (l’altre any varen fer un
treball sobre les persones cegues i vàrem quedar-nos tots els companyes
atònits) m’ha sorprès molt.
El documental comença parlant de les parets sense fer
referència als infants ni a les escoles, sinó que els meus companys parlen amb
diferents persones que ens expliquen i ens donen el seu punt de vista (diferents
en quasi tots els casos) sobre les parets.
Les parets ens parlen, ens conten coses del lloc on
són, i quasi mai les tenim en compte, aspecte que des d’ara, ha canviat al meu
cap,ja que ara em fixo més en elles perquè sempre ens aporten alguna cosa.
Del documental ens podem fer preguntes com per
exemple: ens hem fixat que poden haver milers de versions i opinions sobre les
parets? Per què a les escoles no les
tenim en tanta estima? Per què a les escoles només en tenim una única visió?
En quant a aquesta darrera pregunta he de dir que
gràcies al treball de la mestra de la classe on estic fent les pràctiques, tant
a totes les parets del centre, com dins l’aula, existeixen plafons,
fotografies, detalls, que fan que les parets ens parlin, que ens contin coses d’allò
que passa dins.
Altre aspecte d’aquest documental és el fet de
contrastar diferents opinions, i per tant, els meus companys, no s’han quedat
només amb una versió sobre una opinió sinó que a més a més l’han constrastat.
Altra reflexió important és que documentar es posar
paraules a allò que hem fet, i per això hem tenir sempre en compte aquesta
tasca. Aquest documental hauríem de veure’l molts col·legis per tal de fer una
bona documentació per oferir a l’entorn tot el que es fa dins l’escola.
Un aspecte que m’agradaria sumar a aquest documental
que em sembla molt complet, seria el que vàrem aprendre amb Rosa Mulet,
professora de l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa I (segon de
grau, segon semestre): no hem de canviar ni llevar tot allò que hem posat a les
parets pel fet de terminar o acabar el curs sinó que tot el que estigui a les
parets ha de continuar allí, any enrere any, per tal que els nens i tot el que
arribi nou al centre, pugui veure una continuïtat, una evolució, i la vida que
se segueix dins el centre.
Si llevem tot el que hem posat durant tot l’any, no
podríem pensar que ha hagut un terratrèmol?
No és molt adient que els nens, quan tornen després de les vacances d’estiu,
tornin a veure allò que havien fet? No els donarà seguretat i confiança aquesta
bona pràctica? Està clar que sí, els nens sentiran l’escola com seva.
L’espai d’Eivissa. Sant Rafel.
Aquest documental dels meus companys no m’ha agradat
tant com la resta pel seu poc valor pedagògic des del meu punt de vista.
En ell se’ns parla que el joc serà sempre l’activitat
principal, els adults no dirigeixen les activitats dels nens i per tant aquests
es mouen lliurament per on volen.
Però clar, si tenen tanta llibertat, com s’organitzen?
Qui posa límits? Perquè els nens els necessiten per crear normes i establir-les
dins del seu cap.
Ens parlen molt de l’estima, del vincle afectiu, de no
interferir en els sentiments dels nens, no guiar-los, deixar-los llibertat en
les seves accions, aspectes tots que em semblen adients, però que per altra
banda crec que són insuficients en quant al seu nivell pedagògic i a l’educació
dels nens, ja que falten per establir límits, normes que interioritzin els nens,
ja que sinó, com aprendran a resoldre els conflictes?
A l’hora de posar en comú les idees en tota la classe,
pensem que en cap moment es fa referència als nens amb NEE i per tant no s’ajusta
a una realitat d’avui dia: els nens amb trastorns han de ser inclosos en tots
els moments: principi d’educació inclusiva.
Per altra banda, se’ns parla al documental del tradicionalisme,
sense pensar que això està canviant i cada dia anem introduint a les aules
innovacions i idees modernes. Em sembla com si només ells tinguessin idees
innovadores i només ells volguessin trencar el tradicionalisme, aspecte amb el
qual no estic d’acord, ja que per això estem estudiant el grau, per trencar amb
aquell.
Altre aspecte pel qual no m’ha agradat la manera de
fer en aquesta “escola” es que no es parla de les rutines, dels hàbits, dels
diferents ritmes dels nens, del respecte cap als torns de paraula, aspectes
tots que donen seguretat als nens per crear un bon aprenentatge significatiu i
funcional.
Per altre costat, i tal i com ens va dir la mestra d’aquesta
assignatura al seminari, un aspecte que sí és adient, és el fet de tractar i
aprofundir en les emocions i la identitat, ja que són conceptes clau en el
desenvolupament dels nens, perquè així van creant la seva personalitat.
Com a cloenda d'aquesta entrada sobre els projectes i documentals dels meus companys, com he dit al començament, ha estat una idea molt bona el fet d'haver de compartir les nostres experiències entre tots nosaltres ja que m'ha fet sentir als meus companys més propers a jo, ja que he pogut llegir les seves inquietuds, les seves idees i aportacions, i tot això m'ha fet crèixer com a persona i com a futur mestre.
A més a més, he pogut prendre nota de moltes idees sobre millores i sobre activitats que espero que algun dia les pugui dur a terme.
A més a més, he pogut prendre nota de moltes idees sobre millores i sobre activitats que espero que algun dia les pugui dur a terme.
Fonts de documentació:
ALTIMIR, D. (2006). Com escoltar els infants?. Barcelona: Col.lecció Temes d´in-fàn-ci-a. Rosa Sensat.
BONÀS, M. i altres (2007). Entramados. Barcelona: Graó
COLS, C; El pati. Revista Infància, número 157, juliol - agosto 2007.
DIEZ NAVARRO, M.C (1996). Proyectando otra escuela. Madrid: De. La Torre.
ESCUELAS INFANTILES DE REGGIO EMILIA (1995). La inteligencia se construye usándola. Madrid:
MEC-Morata
MORENO, E; NOGUERA, G; El pati de l'escola, un projecte en marxa. Revista Infància, número 178, gener - febrer 2011.
Les competències que he treballat en aquesta entrada són les següents:
- 1.3. Accedeixo a altres blocs per ampliar la meva formació. A més a més, he pogut contrastar amb teoria i donar les meves pròpies opinions, aspecte que agraeixo molt.
- 5.3. Cerco informació sobre plans de millora i aporto referències bibliogràfiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario