Valoració de les competències assolides.

Organitzar i animar situacions d’aprenentatge.

Gràcies al currículum d’infantil i a aquests 3 anys en els quals m’ho hauré llegit no sé ja ni quantes vegades, coneix els continguts que hem d’ensenyar els mestres i així els puc traduir en objectius d’aprenentatge.

Així doncs, he aprés a identificar aquests objectius per dur-los a terme a través d’activitats, però també he de dir que no ha estat una tasca fàcil ja que fins ara no havia fet cap pràctica i m’he adonat que és difícil dur a terme la pràctica amb la teoria, ja que com ben bé he aprés tots aquests mesos, l’actitud dels infants pot canviar tota la nostra planificació que havíem fet i hem hagut de canviar-la per reconduir-la cap a les necessitats dels infants.

Ha hagut dies al llarg d’aquests 4 mesos en què els nens venien més cansats i no podíem fer activitats de molt moviments perquè perdien l’interès molt prompte i així és com he aprés que hem de respectar els ritmes dels infants i que una tasca ben planificada es pot canviar de dia o de desenvolupament perquè sigui motivadora per a ells.

Per tant, en quant a aquesta competència, així com en abril vaig posar que no tenia molta experiència, he de dir que he aprés una mica més, encara que em queda un llarg camí, en les meves pràctiques, a planificar activitats.

En la lectura de l’article de Perrenaud ens parla de “soltura” en la gestió de situacions i continguts i he de dir que això encara ho veig com a un punt feble meu, ja que aquella “soltura” no l’he assolit del tot, bé sigui perquè la majoria de les activitats les ha organitzat la meva mestra, bé sigui perquè sempre he comet errors en les que jo mateix he proposat, però també he de dir que he aprés dels meus errors, i gràcies al diari de pràctiques que he anat escrivint, he pogut solventar alguns d’aquests errors i fer un bon aprenentatge.

Per altra banda, un punt fort meu és que he treballat a partir de les representacions dels alumnes, ja que després de fer qualsevol activitat, després d’un cap de setmana o quan ells m’han volgut expressar el que volien, els he escoltat, m’he posat en el seu lloc per entendre’ls millor, i els he deixat expressar-se amb llibertat, fet gràcies al qual he aprés més d’ells, els he conegut millor i he pogut fer-me un esquema mental de la seva personalitat per entendre millor les seves inquietuds.

També he aprés a aprendre dels meus errors, com per exemple ha hagut moltes vegades que volia que els nens fessin una tasca més ràpid del que pertocava, i amb ells, he aprés a relativitzar el temps, a pensar que cadascú té un ritme que si anem massa ràpids amb ells, l’únic que aconseguirem són moments d’angoixa.

Així mateix, quan he proposat una activitat, com per exemple llegir el compte de la poma viatgera, al principi s’ho contava jo, i després per anar introduint dificultats, feia que fossin els mateixos nens els que el contessin als seus companys. A part, els he anat introduint preguntes perquè fossin capaços de deduir situacions i per esbrinar el que vendria a continuació, fent que així, s’imaginessin noves situacions per veure com les resoldrien.

En quant a la capacitat de organitzar i fomentar situacions didàctiques, he aprés gràcies a la meva tutora de pràctiques, que és molt important anar contextualitzant tot el que farem a continuació perquè això dóna seguretat als nens a l’hora de fer tasques, perquè saben en tot moment el que haurem de fer, com i de què manera ens agruparem.

També he de dir que a l’hora d’organitzar activitats, quan a vegades havíem plantejat determinats agrupaments, hem hagut de fer altres a causa del gran nombre d’alumnes que n’hi ha a la classe, ja que són 17 i a més a més, dos d’ells tenen NEE. Doncs, en aquests casos, per exemple a l’hora d’anar a psicomotricitat, el que fèiem era dividir el grup en dos perquè sinó es generaven massa conflictes a les sessions.

Altre aprenentatge que he adquirit ha estat relatiu als materials. Pot ser que hàgim planificat una activitat que en un principi semblava adient, però després, a l’hora de dur-la a la pràctica, com a conseqüència d’haver poc material (per exemple en una activitat que vàrem fer amb rotllos de paper higiènic) es varen generar moltes baralles perquè els nens no tenien suficient material i varen perdre la motivació.

Gestionar la progressió dels aprenentatges.

Gràcies a aquests 4 mesos també he aprés que he de tenir sempre present, una vegada més, els diferents ritmes dels infants, així com hem de tenir en compte que cadascú duu una motxilla a la seva esquena, i per tant, a l’hora de proposar activitats, hem d’anar en compte amb tot això, ja que una activitat massa fàcil pot desmotivar els infants i una activitat massa difícil pot fer que perdin l’interès, per això hem de cercar activitats intermèdies. En aquest punt és on veig un punt feble meu ja que a l’hora de pensar activitats, les penso en general, sense tenir en compte als diferents infants i que a més a més, poden haver (i de fet els ha hagut) nens amb NEE.

Potser que encara estigui molt verd en quant a aquesta competència, però espero que gràcies a practicar i a conviure amb els nens, pugui desenvolupar-la millor.

Sí que és veritat que gràcies a aquesta lectura puc anar millorant aquesta competència ja que segons ens diu, ens hem de posar al nivell mitjà del grup i situar-nos en la ZDP de la majoria dels nens.

Clar, si ens posem només el la pell d’alguns d’ells, bé perquè siguin més ràpids, bé perquè siguin més lents, no farem que tots gaudeixin de la tasca, i és per això que aquesta competència és una de les més difícils perquè hem de trobar un punt intermig molt difícil de trobar.

També m’agrada molt la proposta d’adquirir una visió longitudinal dels objectius ja que si els avaluem massa prompte, no es relacionarà amb la realitat, i  per això, he aprés a fer ús de graelles d’observació per avaluar les tasques i els coneixements apresos pels infants. En aquestes graelles he anat posant si havien assolits continguts i objectius (com per exemple si havien interioritzat les formes geòmetriques com la rodona, el quadrat i el triangle, així com els nombres fins el 3), o si pel contrari no els havien assolits o estaven en procés.

Per tant, un dels meus punts forts en quant a aquesta competència ha estat l’observació dels nens, així com prendre notes de camp i fer escales estimatives per fer una bona valoració i avaluació dels aprenentatges assolits.

Ara bé, una vegada dit això, he trobat que els ítems que havia observat no han estat suficients, ja que podria haver tingut també en compte la seva manera d’aprendre i raonar, les seves angoixes, els seus interessos, així com la imatge que té de sí mateix,  i el seu entorn familiar.

Aquests errors són dels que dic que he d’aprendre per després prendre decisions i canviar-los o al menys, millorar-los. Però també he de dir una cosa...si no fos per tots aquests errors, com aprendria? Com podria treure les meves conclusions?

Elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació.

En aquesta competència he de dir que tinc més punts forts, ja que al llarg d’aquestes pràctiques he dut a terme la teoria i per això, en moltes ocasions, he deixat que fossin els mateixos nens els que s’ajudessin sovint.

Ha hagut moltes vegades en les quals els feia preguntes als nens, com per exemple, quantes vaques havia en un dibuix, i si un nen no ho sabia, deixava que s’aixequés altre nen que sabia la resposta, posant als nens en situació d’aprenentatge òptim per a ells (ZDP).

Aquesta, per a jo, és una de les millors maneres de dur a terme un bon aprenentatge ja que els nens s’ajuden mútuament, intereaccionen, es pregunten entre ells, aprenen a respectar els torns de paraula i tot això ho fan de manera significativa i funcional ja que el fet de ser ajudats pels seus companyes els motiva.

Per això, he caigut en el compte que el fet que hagi grups heterogenis fa que les aules siguin molt més enriquidores, ja que els nens s’ajuden entre ells, i arriben a les seves pròpies conclusions, resolvent els conflictes per ells mateixos i conseqüentment, desenvolupant aspectes clau com l’autoconfiança i l’autoconcepte.

També he aprés, com a punt fort, que no hem d’estar contínuament guiant les passes dels nens, les seves activitats, sinó que els hem de deixar lliures perquè ells mateixos generin les seves descobertes i s’enfrontin als seus propis conflictes, perquè, si l’adult estem guiant constantment als infants, com aprendran a resoldre els seus errors?

Altre punt fort d’aquesta competència ha estat el generar situacions de cooperació i ajuda, com he dit anteriorment, ja que per exemple, quan els nens estaven jugant amb les construccions de fusta, i un d’ells volia participar en el joc d’altre nen, si el primer no el deixava, i el segon es queixava, els deia: pregunta’l si et deixa jugar amb tu. I gràcies a aquestes estratègies he pogut comprovar que els nens són més generosos del que m’imaginava, ja que la majoria de les vegades, els nens volen jugar junts, volen compartir i volen cooperar entre ells, però els hem de deixar que ells prenguin les seves decisions.

Si nosaltres, com adults, els imposem que juguin junts, els nens no voldran, i tanmateix, si els fem que es preguntin, que es demanin permís per jugar junts, ho faran encantats i de manera motivada, compartint experiències.

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges.

Com ja vaig dir en abril en l’entrada de les competències, aquí també em trobo fort, ja que sempre que els nens fan alguna activitat, els aplaudeixo perquè sentin que estic al seu costat. Ara bé, també he d’anar amb cura perquè pot ser que els nens facin una tasca només per esperar el meu reconeixement, i es per això que he aprés en aquest sentit que en lloc de dir-los contínuament “molt bé”, podem utilitzar altres estratègies que arriben al mateix lloc, com pot ser un gest, una mirada d’aprovació, un somriure, que fan que sense haver de dir cap paraula, els nens sentin que ho estan fent bé i que estem al seu costat.

En quant a les normes, he de dir que els dies que la tutora m’ha deixat dur el pes de la classe, he canviat la forma de recordar-les, i així, en lloc de ser jo el que les hagués de recordar, feia que fossin els nens els que me les recordessin. Així, he desenvolupat preguntes com ara: què podem fer a psico? Què no podem fer? I així com al principi vaig subestimar als nens en el sentit de què pensava que no sabrien contestar-me, me’n vaig a sorprès molt perquè els nens havien interioritzat les normes i eren perfectament capaços no només de recordar-les sinó de dir-les als companyes que no s’enrecordaven.

Altre aprenentatge que he sumat a la meva motxilla ha estat, una vegada més, gràcies a l’actuació de la mestra de l’aula on he fet les pràctiques. Així, he pogut constatar com es respecta la dinàmica psíquica dels alumnes i quan estaven cansats, estressats o no tenien cap gana de fer una activitat, en lloc de forçar-los per fer-la, els deia que s’anessin al racó de descans a tombar-se amb un coixí per tal que descansés i així, després els nens tornaven amb moltes més ganes.

Potser que jo, que encara no sé molt sobre aquest món dels diferents ritmes dels infants, els hagués fer acabar una tasca, i així, gràcies a la forma d’actuar de la mestra, he aprés que els nens tan petits, necessiten descansar i si no volen fer una activitat, no els podem obligar, sinó que els hem de respectar i entendre en tot moment.

Aquest és un dels aprenentatges que més m’ha agradat assolir, ja que per la meva edat (36 anys) no concebia que els nens no fessin una activitat i ara, amb el temps, he pogut veure que tenen necessitats que hem de respectar i que no els hem d’obligar en cap moment, sinó en tot cas, intentar reconduir les situacions. Pot ser que al meu cap encara sigui havent una mica del tradicionalisme el qual vaig viure quan era petit, però per això estic reflexionant i intentant millorar els meus fracassos i els meus errors.

Treballar en equip.

Com vaig dir en l’altra entrada d’abril, sempre he intentat que els nens treballin en equip per fomentar el valor de la cooperació, la col·laboració i la solidaritat. 

A més a més, com tenim dos nens amb NEE, aquesta forma de treballar ha fet que els nens siguin més solidaris cap als seus companys, i això, crec o, millor, afirmo, que serà un gran aprenentatge pel seu futur.

També he aprés a respectar les decisions i opinions dels meus companys, sobre tot de la meva tutora de pràctiques, ja que al principi, era molt difícil acoplar-nos ambdós per la nostra manera de ser (molt nerviosos i molt actius) però poc a poc, hem anat encaixant-nos l’un amb l’altre i gràcies a la col·laboració dels dos, hem arribat a ser un bon equip de treball en el qual els valors més importants han estat la confiança i el respecte mutu. Per tant, hem passat de ser un “pseudoequip” a ser un vertader equip on el diàleg i el debat han estat les eines més forts.

Per altra banda, així com al principi no vaig entendre la manera de treballar de la mestra de l’aula (em semblava molt tradicional), gràcies a aquesta assignatura he aprés a mirar-la d’altra forma, a valorar tot el que fa, a cooperar amb ella, a saber trobar i negociar la seva capacitat de treball i això ha fet que els dos darrers mesos ambdós hàgim gaudit molt del nostre equip.

També he aprés, tot sabent que ha estat  una tasca molt difícil, a autovalorar-me i fer reflexions sobre jo mateix: veure les meves resistències, els meus obstacles, que no em deixaven mirar més enllà del que jo volia veure. Ha estat una tasca molt dura en la qual he sofert massa perquè hem de reconèixer que sempre veiem els errors en la resta i no en nosaltres mateixos, però a força de reflexionar i pensar he caigut en el compte que no podia ser tot tant dolent i que m’estaria equivocant.

Un dels punts febles en el quan estava i seguiré estant ha estat en allò relatiu a les reunions d’equip, ja que no he pogut viure cap perquè no s’han fet, ni entre les mestres, ni amb les famílies. En aquest aspecte vaig parlar amb la meva mestra i em va dir que es feien al començament de curs i al final, i clar, com sóc estudiant en pràctiques i aquestes es desenvolupen en febrer i acaben en juny, la del principi de curs ja havia passat i la del final no podré anar-hi perquè ja he acabat amb les pràctiques.

També he de dir que el 28 de juny, per tancar el curs escolar, la meva tutora ha organitzat una reunió amb els pares i estic invitat a anar-hi. Per suposat que aniré, prendré les meves conclusions i al menys podré viure una reunió de pares, situació de la qual crec  que guanyaré un gran aprenentatge, ja que encara estic molt verd en quan a estratègies per parlar amb ells.

Per últim en quant a aquesta competència, a l’hora de fer front a les crisis o conflictes que hem tingut entre la mestra i jo, he de dir que els hem solucionat amb el diàleg, i crec, per la forma en la quals ens vàrem acomiadar l’últim dia de pràctiques (ambdós plorant) que hem aconseguit fer un bon equip de treball i hem sabut solucionar els nostres conflictes, provocant així un millor enteniment entre els dos i coneixent-nos millor.

Participar en la gestió de l’escola.

Entre tots hem participat de la gestió de l’escola en el sentit de què hem col·laborat en tot el que hem pogut amb tot el centre: per exemple a l’hora del menjador, a l’hora de col·locar plafons en les parets, a l’hora d’arreglar coses del pati...

Tot això ho hem fet per fer front a la realitat dels alumnes i de les seves famílies.

Així, hem cooperat tots, hem estat companys de treball, i per exemple, ens han ajudat molt en el desenvolupament del nostre projecte de millora.

Informar i implicar als pares.

He trobat a faltar reunions amb els pares dels nens de l’escoleta, però també he de dir que al meu aula (en la resta no s’han fet cap) s’han organitzat pràcticament totes les setmanes “el dia del protagonista” en el qual els nens gaudien dels seus pares i a l’inrevés, provocant així un sentiment d’orgull entre ambdós.

Per tant, he aprés  a implicar als pares en la construcció dels coneixements dels seus fills i també he aprés que existeixen formes de comunicació amb ells perquè sentin confiança en nosaltres.

La mestra fa que els pares se sentin acollits al centre, parla amb ells a l’arribada i a l’acomiadament i això fa que se sentin segurs amb el lloc on deixen als seus fills.

Crec que aquesta competència és en la que més he après perquè la mestra m’ha ensenyat, sense fer-ho directament sinó amb les seves actuacions, a desenvolupar eines de comunicació, a ser amable amb ells, a donar-los la informació necessària sense preocupar-los (per exemple a l’hora de trucar a uns pares perquè el seu fill té una mica de febre) i en definitiva, a tenir un contacte natural i sencer amb ells.

Utilitzar les noves tecnologies.

En aquesta competència em sento amb molts punts forts ja que m’agraden molt les noves tecnologies i gaudeix amb elles.

Per altra banda he de dir que al centre on he fet les pràctiques no estan incloses en cap aula ni en cap moment i jo crec que el que hauríem de fer és anar apropant als nens a les TICs ja que aquestes ajuden a desenvolupar el pensament deductiu, ajuden a trobar fonts d’informació i estratègies de comunicació. Encara que els nens siguin molt petits en aquest cicle, sempre seria bo apropar-les a les TICs perquè són el futur.

Enfrontar els deures i els dilemes ètics de la professió.

A la meva escola no ha hagut cap cas de violència per la qual cosa no puc dir res en aquest aspecte.

El que sí que he trobat han estat prejudicis i discriminacions ètniques en forma d’acudit cap a un nen marroquí, però tal i com vaig escoltar-les, vaig dir a la mestra de suport que les havia dit que davant meva no volia escoltar-la mai aquestes manifestacions. Per tant, crec que al menys li vaig fer reflexionar ja que al dia següent em va demanar disculpes per la seva actuació i en els dos mesos restants no he tornat a escoltar cap paraula discriminatòria cap a ningú.

Per altra banda i com a ètica actitudinal, ha hagut vegades que entre les mestres s’ha parlat malament i he de dir que en aquest aspecte mai he dit cap paraula i m’he mantingut al marge, així com quan alguna m’ha fet en privat algun comentari o crític d’altra companya, li he dit que jo no tenia res a veure i que preferia mantenir-me al marge ja que jo estava de pas.

Crec que aquesta ha estat una bona actitud ètica docent ja que no he pres part per ningú en cap moment, evitant així els “dimes i diretes” que es generen en la convivència.

Organitzar la pròpia formació contínua.

Aquesta competència és necessària al llarg de tota la nostra vida per anar incorporant nous coneixements al nostre bagatge personal i professional per millorar la nostra tasca, tal i com vaig exposar a l’entrada sobre les competències d’abril.

Tal i com ens diu la lectura de Perrenoud, formar-se no és seguir cursos, sinó aprendre i canviar a partir de diferents mètodes personals i col·lectius d’autoformació.

Així, la nostra formació constant no consisteix només en fer cursos  per Internet o d’altres maneres, sinó que existeixen altres que són igual d’importants com la lectura, l’experimentació, la innovació, el treball en equip, l’escriptura d’un diari.

Totes aquestes formes de formació contínua són les que m’han fet aprendre a reflexionar, a mirar amb altres ulls, a observar, a saber prendre decisions, encara que com he dit tantes vegades, tinc un llarg camí per recórrer.

Així  he de dir que al llarg del grau m’he hagut de llegir molts llibres i lectures però ha estat gràcies a aquesta assignatura i haver de reflexionar tant que he hagut de recuperar aquells llibres, aquelles lectures, els apunts de totes les assignatures donades fins ara. Gràcies a tot això he aprés a relacionar conceptes, a relacionar lectures, a fer crítiques i sobre tot, a saber fer autocrítiques i conèixer-me millor.

He recuperat apunts i lectures que ja ni recordava i ara, amb el pas del temps, els he sabut donar altre significat i això és una cosa que sempre agrairé a aquesta assignatura a la qual no veia cap finalitat al principi del quadrimestre i que tanmateix, m’ha fet aprendre tant de jo mateix.

Font de documentació:

PERRENOUD, P. (2007). Diez nuevas competencias para enseñar. Col. Biblioteca de aula, 196. Editorial Graó. Barcelona.

Competències treballades: 

- 1.4. He arribat a conclusions a partir de contrastar la teoria amb la pràctica. 

- 2.1. He identificat punts forts i febles quant a les meves capacitats i les meves competències professionals.