martes, 11 de junio de 2013

Valoració i tancament de l'assignatura.

Per començar amb aquesta valoració, en primer lloc he de parlar sobre una reflexió que m’he sentit obligat a fer per ètica i moral sobre aquesta assignatura. Al començament de la mateixa, vaig preguntar a la mestra que no sabia quina era la finalitat de l’assignatura ja que em semblava pràcticament idèntica a tot allò que havíem de fer al Pràcticum I.

Així doncs, he de dir que estava molt equivocat ja que així com en alguns aspectes han estat molt paregudes i han anat ambdues juntes, aquesta m’ha servit, com he escrit en moltes ocasions, per aprendre a reflexionar, per aprendre a fer-me preguntes, per veure que tota pràctica sempre és millorable, i sobre tot, i el més important, aquesta assignatura m’ha fet créixer com a persona ja que m’ha fet veure les coses des d’altres perspectives, no només la meva, llevant-se una mica el meu egocentrisme per acabar aprenent que de qualsevol situació es pot treure un aprenentatge.

Així que he de demanar disculpes una vegada més per no haver tingut confiança en quant als continguts de l’assignatura.

Ara bé,  com a crítica a aquesta he de dir que ha dut un desenvolupament molt difícil d’entendre ja que les tasques no estaven molt ben especificades en moltes ocasions.

Això ho podem contrastar amb aquests 3 anys de grau en els quals mai havia vist que en una sola assignatura es creessin tants dubtes sobre molts aspectes, havent de preguntar a través de milers de missatges sobre com dur a terme les tasques, activitats i propostes demanades per les professores.

Si haguessin estat ben explicats les tasques a fer, no hauria hagut tants missatges, no? Perquè com he dit, mai havia passat això en cap assignatura, i per tant, crec que les mestres haurien de fer una autocrítica en allò relatiu a aquest tema. 

Penso que si hagués estat una assignatura fàcil d’entendre no hauria hagut tants missatges, que a més  a més, i tal i com varen dir els companys de Palma, va a arribar un moment en què vaig deixar de llegir-los perquè m’embolicava més encara si cau.

També critico la desorganització en quant als horaris i presentació de les activitats ja que molts dies posava que faríem una tasca a classe, com per exemple, debatre sobre una lectura, i després  no es feia. Entenc que no hem tingut massa temps, però el que s’hauria de fer és proposar menys activitats i les que féssim que es fessin bé, de manera completa.

També entenc que ha de ser molt difícil dur a tants alumnes i a més a més des de la distància, però per això, i encara que sóc conscient dels moments econòmics pels quals estem passant, suggereixo que en lloc d’haver dues mestres a Palma, ben bé podria haver una a cada seu, ja que l’assignatura m’ha paregut molt enriquidora però m’han faltat moments de parlar amb un mestre o mestra que em pogués solucionar els meus dubtes en persona, ja que no és el mateix parlar per vídeo conferència que de manera real amb la persona davant, observant els seus gest i la seva comunicació no verbal que és igual d’important que la verbal.

Seguint amb aquesta idea, he de dir que així com a les vídeo conferències m’ha falta temps per parlar i debatre i per resoldre els meus dubtes, les classes dels seminaris m’han paregut molt adients. Així, aquesta assignatura invita a la reflexió compartida, al debat o contrast d’opinions i el fet de tenir una mestra in situ que ens ajudi a reflexionar i ens faci replantejar-nos noves preguntes ha estat molt enriquidor, així com el fet de posar-nos exemples reals com ens ha posat na Rosa, exemples que a jo, personalment, m’han solucionat molts dubtes que tenia.

No és el mateix poder parlar amb la professora in situ que haver d’agafar un micròfono, amb la conseqüent qualitat dolenta de so i sense poder expressar les meves idees per la por de què pensaran els meus companys de les altres seus.

Altre qüestió que m’agradaria suggerir és el fet de fer-nos els feedbacks pel correu del gmail. Penso que seria millor per a nosaltres i per a les mestres fer-los a les mateixes entrades del bloc, ja que aquesta manera resulta més fàcil, accessible i manejable per modificar-les o tenir en compte les aportacions i millores que ens proposaven les mestres.

A mi en concret, sento que se m’han fet feedbacks molt generals, i si aquests s’haguessin fet a les entrades mateixes en concret, com a comentaris, hagués aprés més sobre com millorar aquelles i per tant, hauria tingut un millor aprenentatge.

Per últim, m’agradaria dir que aquesta assignatura no ha tingut només crítiques per part meva, sinó que també he trobat molts punts positius. De fet, ha hagut més d’aquests que negatius, ja que un dels punts negatius va ser l’embolicat que havia al cronograma, però després de llegir-lo i rellegir-lo moltes vegades, em vaig familiaritzar amb ell i em va semblar que les tasques no eren tan difícils.

Una vegada després d’entendre el cronograma, els continguts de l’assignatura i les lectures, he de dir que m’ha semblat una assignatura increïble, molt completa i  molt adient per créixer com a persona gràcies a fer-nos preguntes, a reflexionar sobre tot allò que veiem, pel fet de poder compartir tot amb tots els companys del grau, i no només amb els de la nostra illa.

El tipus d’activitats que s’han proposat, les lectures i sobre tot la capacitat de reflexió que fomenta aquesta assignatura m’han ajudat a canviar algunes de les meves creences i a millorar la meva pràctica educativa, gràcies al treball mental que m’ha suposat.

El que puc assegurar és que des d’ara, la reflexió i la innovació formarà part de la meva vida, i intentaré no posar excuses per no fer innovacions  ni ser creatiu, sinó que posaré de la meva part per canviar totes aquestes creences que tenia i que no m’agraden ara que he canviat la meva forma de pensar.

També m’ha agradat com als seminaris, arribava amb una idea que em semblava molt bona, per exemple una pràctica que m’havia semblat molt bona, i de sobte, na Rosa, me trastocava tot amb les seves preguntes, fent-me reflexionar, enriquint la meva formació i obrint-me la ment cap a la reflexió.

També estic molt agraït al fet d’haver-nos posat en contacte amb tots els companys del grau, ja que he pogut veure inquietuds com les meves, i altres diferents; altres formes de pensar...i així he pogut contrastar les meves vivències amb les dels meus companys, amb els quals no havia tingut cap contacte en aquests 3 anys.

Per altra banda, altre aspecte positiu sobre l'actitud de les mestres és que per primera vegada, algú ha escoltat les nostres suggerències i les nostres crítiques cap a una assignatura, ja que no es dóna en moltes ocasions que les mestres escoltin als alumnes. A més a més, no només varen escoltar els nostres suggeriments sinó que també varen prendre notes d'ells, i estic segur, amb el que he vist en aquests 4 mesos, que intentaran canviar-los per millorar i així poder oferir l'any que ve, una assignatura més completa i més fàcil d'entendre. 

Per tant, per acabar amb la valoració d’aquesta assignatura, he de dir que exceptuant el començament de la mateixa que var ser des del meu punt de vista molt dur i difícil d’entendre en quant a la seva finalitat, al final he de dir que ha estat una experiència molt enriquidora de la qual em duc molts i bons aprenentatges que utilitzaré en un futur, és a dir, han pesat més els bons moments que els dolents, i això s’ho he d’agrair a la forma de dur les mestres aquesta assignatura. 

La competència que he treballat en aquesta entrada ha estat el fet de reflexionar sobre els meus errors i canviar les meves creences per millorar la meva actuació professional (2.7). 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada