Durant aquests 3 anys de Grau hem tractat el tema de l'Equip d'Atenció Primerenca de forma teòrica però ara, amb les pràctiques, l'estic vivint de manera real.
Així, en aquest mes que duc al centre on estic fent les pràctiques, he conegut al Psicòleg, a la Pedagoga Terapeuta i la Mestre d'Audició i Llenguatge.
He vist com treballen dins l'aula i fora d'ell, però tenia diferents dubtes i per això vaig parlar amb ells.
Per exemple, en quant al psicopedagog, ve una vegada a la setmana, està al nostre aula tot el matí, observant als nens.
Dels 17 nens que n'hi ha a l'aula, un té plurideficiències i li estan fent proves per fer un diagnòstic i altre té retard en el llenguatge.
Per tant, després d'observar que fa a l'aula el psicopedagog, li vaig preguntar quina és la seva tasca i em va dir que el que fa és observar i avaluar als dos nens que presenten deficiències per després fer un diagnòstic i presentar activitats per a ells.
També em va dir que observa de manera passiva per veure les Necessitats Educatives Especials i derivar el cas al PT o a l'AL.
Per tant, a modo de resumen: observa, detecta, entrevista als pares, els informa dels centres i els recursos que hi ha en ells i fins i tot visita als centres amb els pares per estar junt a ells en els moments més difícils.
També he aprés que no només tracta als nens amb Nee sinó que també dóna pautes a les famílies. Per exemple, n'hi ha una nena que és molt conflictiva i sempre està agredint a la resta dels seus companys, i, després de parlar el psicopedagog amb la directora del centre, va donar als pares de la nena unes pautes a seguir en casa per reconduir la situació i he de dir que com els pares estan duent a terme aquelles pautes, en aquest mes i mig que duc al centre, he vist com la nena va canviant la seva actitud i cada dia es respira més tranquil·litat a l'aula.
En quant a la PT, em va dir que encara que ella va al centre pel nen de NEE, no només està amb ell sinó que està amb tota la classe perquè el que ella vol aconseguir és una inclusió total i per això fa les activitats conjuntament, perquè els nens incloguin de manera real al nen i perquè així desperten el sentiment de la solidaritat entre ells.
Així doncs, la meva reflexió sobre el treball de l'EAP és que encara que havia llegit molt sobre ell en la universitat, ara que estic vivint a l'aula la seva feina, és més fàcil d'entendre quina és la seva tasca i com la desenvolupen de manera coordinada i col·laborant entre ells i amb tot el centre.
Una vegada més he pogut unir la teoria amb la pràctica i he aprés de manera significativa perquè no hi ha millor manera d'aprendre que vivint les situacions de manera real.
No hay comentarios:
Publicar un comentario