El cas de Nacho com a observador

Sóc en Nacho, estudiant de tercer de Grau d’Educació Infantil en la Universitat de les Illes Balears i estic fent les pràctiques a l’Escola Pública Cas Serres, Eivissa.

Són les 11.10 del matí, estem al pati del col·legi i els nens estan jugant lliurement en l’arener.

Estem observant la meva tutora del centre on estic fent les pràctiques i jo. De sobte veiem que un nen acudeix a nosaltres plorant perquè, segons ell, una nena li ha pigat.

La meva tutora s’aixeca del banc on estem, corre cap a la nena, l’agafa del braç i comença a cridar-la: “per què has fet això!” ; “això no es fa”.

Tot seguit duu a la nena cap a un arbre que hi ha al pati i li diu que es quedarà ahí fins que pensi el que ha fet i que quan ho hagi pensat, ha d’anar al nen i donar-lo un petó.

Quan ha passat una estona, aixeca de l’arbre a la nena i la dirigeix cap al nen, obligant-la a donar un petó al nen.

Cap dels dos nens volen mirar-se a la cara i els dos es posen a plorar perquè sembla que es troben incòmodes. Un perquè es creu que li tornarà a pegar i l’altra perquè no vol donar-li un petó.

La situació acaba deixant als nens de banda i cadascú se’n va a jugar amb altres companys.

La tutora em diu: “veus? Si és millor deixar-los perquè al final s’obliden de tot el que han fet i el disgust ens ho duem nosaltres”. 

Després d’observar la situació i analitzar-la, he arribat a les següents reflexions.

L’incident del cas és una baralla entre dos companys.

El que fa la mestra és creure el que li ha dit el nen, sense escoltar la versió de la nena, i per tant la meva valoració sobre l'actuació de la mestra és molt negativa.

Penso que el que hauria d’haver fet la mestra és escoltar les dues versions, és a dir, que a través del diàleg jo els hauria preguntat què ha passat i perquè, per saber el context de la situació.

Per exemple, pot ser que la baralla hagués començat pel fet de què uns dels nens volia una pala i el cub amb el que estava jugant l’altre, i per tant, jo hauria parlat amb els dos i els hauria preguntat si volien compartir les joguines per jugar els dos junts.

Per altra banda, i en quant al moment del petó, tal i com vàrem veure a l’assignatura deEducació Socioemocional, si dos nens o dos persones es barallen, no hem de forçar la situació i obligar-los a donar-se petons, ja que si s’han enfadat, el que haurem de tenir en compte són les seves emocions i no obligar-los a fer una cosa que potser, el més segur, no vulguin fer. Per tant, hem de respectar les emocions i sentiments de tothom i treballar per millorar l'empatia. 

També penso que no hauria de cridar-los, perquè això el que fa és posar-los més nerviosos i augmentar la por, les inseguretats i les ganes de ploure.

El que jo hauria fet és dirigir-me cap als nens amb un to de veu baix i conciliador, i posant-me de genolls, a la seva mateixa altura, hauria parlat amb ells per solucionar el conflicte, tot utilitzant també gestos càlids i emotius per donar-los a entendre que estic amb ells, que els comprenc i que intentaré solucionar el conflicte de la millor manera possible per ambdós, fent-los veure que si ho arreglem entre tots, tothom sortirà guanyant.

Per tant, si reflexionem, no crec que aquesta sigui una bona pràctica docent perquè no s’ha sabut reconduir la situació.

Si la meva tutora hagués estudiat o s’hagués format en la resolució de conflictes, no hauria actuat d’aquesta manera i no hauria hagut una solució tan dolenta en la qual els nens no han aprés res, el conflicte no s’ha solucionat i no s’han tingut en compte una cosa tan important com són les emocions. 

Per acabar he de dir que més tard, dins l'aula, ha hagut altra baralla (normal en aquestes edats) i com que no estava la meva tutora, he dut a la pràctica la meva forma d'actuar i he aconseguit que els nens parlassin entre ells i fins i tot han acabat jugant junts i compartint les joguines. 

No sé si serà una bona pràctica o si hauré de millorar-la però si que crec que al menys la meva actuació, s'apropa més a la meva forma de ser i a la meva forma de resoldre conflictes d'una manera pacífica, tranquil·litzadora i de la qual tothom sortim aprenent alguna cosa.