El meu punt de partida envers les competències professionals

El meu punt de partida cap a les competències professionals és molt heterogeni ja que sóc una persona molt reflexiva i autocrítica amb jo mateix  i per tant, penso que puc tenir assolida més o menys una competència i a l’hora de dur-la a terme o pensar en ella, m’adono que encara tinc molt per aprendre.

Aquests dies que duc de pràctiques m’ha fet obrir molt els ulls perquè he arribat a la conclusió que és molt important anar observant tot allò que ocorre no només en l’aula que m’ha estat assignada sinó en tot el centre en general.

Així doncs, pel que fa a la competència d’autonomia en l’aprenentatge, com que tinc molts de punts febles, faig ús de tots els recursos que hi ha al meu abast, ja siguin personals (com les preguntes que faig a la meva tutora o a les companyes del centre) com materials (com per exemple la recerca en Internet, en altres blocs de companys i altres que trobo en la xarxa així com llibres que tinc a la biblioteca de la universitat i els que tinc a casa) i fins i tot, he demanat ajuda a moltes amigues que conec que fan feina en Educació Infantil en diferents centres.

En quant a aquest últim punt, les meves amigues m’han deixat contes que he dut a l’escola per treballar amb els nens determinats continguts, com ara, la rodona, els colors, els nombres, etc, adients per a nens d’edats compreses entre els 2 i els 3 anys que és l’aula que m’ha estat assignada: Els tambors.

En segon lloc i en quant a la reflexió del meu procés d’aprenentatge, també he de dir que encara que duc només dues setmanes en el Pràcticum, m’està fent valorar allò en què estic més fort i allò en què estic més feble.

En allò referit als meus punts més forts, m’he adonat que tinc més paciència de la que jo pensava i també que sóc una persona creativa, ja que jo pensava que no ho era. Intento aportar totes les idees que puc per millorar la meva pràctica i després, faig una petita reflexió amb jo mateix per veure si he fet be una tasca o la pot millorar.

També he de dir que cada dia vaig desenvolupant més la meva empatia envers la gent que m'envolta.

Per altra banda, i referit als meus punts més febles, pensava que seria més fàcil dur a terme tota la teoria que he aprés al llarg d’aquests dos anys de Grau, però poc a poc em vaig adonant que no és tan fàcil com jo pensava, ja que quan tens 17 nens en un aula, és difícil dur la teoria a terme. Per tal que m’entengueu m’agradaria posar un exemple: a la universitat ens han dit que si podem, no hem d’estar dient no tota l’estona quan un nen fa una cosa mal feta, i, encara que ho he intentat, no sé si és per la condició humana, a mi em surt el no constantment. Això sí, cada dia faig exercicis a casa quan estic tot sol per trobar solucions a aquell “no” tan fàcil de dir i que hem de canviar per tenir una bona pràctica docent.

Per últim volia expressar els meus sentiments i les meves emocions i ho intentaré fer el més breu possible perquè jo sé que m’allargo molt a l’hora de parlar sobre el meu procés d’aprenentatge: així doncs, he de dir que tinc moltes emocions trobades a la mateixa vegada. 

Per un costat estic molt feliç perquè estic vivint una experiència meravellosa després de treballar durant aquests 2 anys i mig a la universitat i per tant la meva emoció més rellevant és l’alegria, però per l’altre costat, sento que estic molt lluny de poder dur a terme tot allò que aprés en aquests anys perquè hi ha vegades que no sé fer front a situacions i per tant he d’agrair molt l’ajuda que m’ofereix na Kika, la meva tutora de l’escoleta. 

Així, la meva emoció principal és la tristesa i la por ja que m’agradaria aprendre més ràpid, però jo sé que he d’anar poc a poc i que després, quan arribi el final de les pràctiques, hauré aprés molt i a més a més, gràcies a aquestes entrades i al meu diari podré veure el que realment he aprés i els coneixements i bones pràctiques que he assolit. Això, al menys, és el que jo penso i espero: millorar i aprendre tot el que pugui per ser un futur bon mestre d'Educació Infantil.